En defensa del màrqueting (I)

En els escrits que en Leandre Romeu m’ha convidat a compartir i que a partir d’avui dedicaré a La Conca 5.1, em proposo interpretar en clau de màrqueting alguns dels fenòmens que es donen en el sector del vi i l’enoturisme.

Fa temps que se sent a dir que l’enoturisme és una nova font d’ingressos que els cellers no poden deixar passar. Potser sí, però el que sí que no es pot deixar passar és l’oportunitat d’emprar el conjunt d’activitats, tècniques i serveis que el configuren per assolir un objectiu major: el coneixement de qui ha dedicat part del seu temps a venir a conèixer els nostres vins. ¿I si en comptes de pensar l’enoturisme com una nova unitat de negoci pels cellers, fos pensat en termes de construcció de marca?

Tots els cellers són marca; un conjunt d’atributs mitjançant els quals, les persones els identifiquen i hi interaccionen quan pensen a satisfer alguna necessitat. Avui també, a més, un conjunt de responsabilitats que els hi exigim com a consumidors. Una marca ha de ser honesta, creïble i, afegeixo, verificable. Avui no hi ha més truc que fer bé les coses i convèncer per contacte empíric amb la proposta que cada celler faci a la gent. Si a més a més es treballa per construir un discurs d’autenticitat ja ho tindrem tot.

Avui dia, no és fàcil defensar el màrqueting. Aquesta disciplina acadèmica sovint és atacada amb les infàmies que molts li dediquen, fruit sovint d’un abús de les seves tècniques o, fins i tot, per pur desconeixement. Abans però de condemnar alguna disciplina potser que en coneguem la seva naturalesa.

L’essència del màrqueting, allò que la fa útil, és arribar a un coneixement tan precís com sigui possible de les persones que puguin estar interessades a integrar una marca a la seva vida. En el nostre cas, conèixer els visitants d’un celler per detectar-ne les necessitats i treballar per oferir-los quelcom que les pugui satisfer de la millor manera possible per ambdues parts. Per treballar en termes de màrqueting això és així i en aquest ordre, les necessitats insatisfetes són un a priori i no a l’inrevés.

Ser (el celler) i Conèixer (la gent) es configuren com un binomi inseparable si es vol assolir l’èxit empresarial. Una relació amorosa on l’enoturisme i té molt a dir atès és el marc principal on s’hauria de desenvolupar en tota la seva magnitud aquesta connexió. Mitjançant la relació que es dóna en l’enoturisme, el celler troba un terreny adobat per ajustar les seves propostes i maximitzar la seva acceptació. Unes propostes molt diverses que poden anar de l’àmbit més íntim de la relació personal entre qui rep i qui arriba a un celler, fins a l’àmbit més impersonal, quan trobem les ampolles en qualsevol punt de venda.

A partir d’aquí doncs parlarem d’algunes propostes de cellers analitzant-les i interpretant-les des de l’òptica del màrqueting. Les infusions “Vespres de Verema” de Recaredo, els cosmètics “Clos d’Alè” de Vall Llach o el projecte Colet Màgic, podran tenir lloc en aquest exercici. Espero que m’hi acompanyeu.

_______________________

Amb la col·laboració de:

enopenedes