Espai que combina vi i cultura. Amb Gemma Urgell, Elisenda Guiu i Marina Miralles.
L’escriptora fa dies que intenta escriure però no ho aconsegueix. Plantada davant de l’ordinador, s’enfada amb sí mateixa perquè no li surt res de bo. Cap vers que li agradi, cap frase que brilli. I el cursor endavant i enrere, esborrant paraules, recuperant espais en blanc. Potser és per aquesta panxa que li pesa, o…
Llegir Més
A la valenta resilient d’ulls blaus. Ú. Agafa l’ampolla i l’observa a contrallum. Aquest color sang que tant li agrada i que tants records comença a evocar-li; només mirar-lo, hi associa el lloc i les persones que hi ha al darrere. N’observa l’etiqueta; troba que li escau per aquesta nova anyada. Pensa que just fa…
Llegir Més
Des que va començar tot això, han agafat el costum de menjar amb vi. No ho havien fet mai i no en tenen ni idea: el trien per l’etiqueta. Mengen en silenci, mirant les notícies, i es foten gairebé dues ampolles cada dia. Quan tot torni a la normalitat ho deixaran de fer sense adonar-se’n.…
Llegir Més
Ha estat deambulant pels carrers de la ciutat, sense rumb, comptant les rajoles de la vorera per no pensar en res. Però per molt que s’hi esforci, no pot deixar de pensar en ell. Pensa en tot allò que ell li ha dit, en tot allò que ella li hauria d’haver dit; en com l’odia,…
Llegir Més
A la senyora Consol el matí li pesa. No són els vuitanta-dos anys, no: és el matí. És aquest cel cru i blavíssim de vint-i-u de desembre, és aquest sol baix i horitzontal que va directe a les ninetes, és aquest vent fred i sec que talla anhels i penes, que se t’endú il·lusions i…
Llegir Més
Aquella nit havia quedat amb la meva amiga Berta, de Molins de Rei, per sopar a un lloc que ens agrada molt de Barcelona. Jo vaig baixar abans, a mitja tarda, per fer uns encàrrecs, però cap a les set ja ho havia enllestit tot i vaig començar a donar voltes pel centre, per fer…
Llegir Més
Arriba a la vinya després de vàries setmanes de no haver-la trepitjat; li sembla una eternitat. El braç encara li fa mal però avui tant li fa. Necessita ser-hi. Observa els ceps amb certa amargor; voldria dir-los que no ha estat culpa seva que no hagi pogut tornar en tot aquest temps. Alguns pàmpols encara…
Llegir Més
El Barri del Vi de Vilafranca del Penedès Mireu la fotografia que acompanya aquest article. Veieu l’estació de tren, amb les vies sota de nivell de carrer, el centenar de bótes que hi ha costat i costat. Ara tanqueu els ulls. I imagineu-vos com deuria ser un dia qualsevol, a finals del segle XIX, en…
Llegir Més
Va ser en aquella situació, envoltada de caixes d’embalar sense obrir i de parets blanques i despullades, que va sentir la necessitat de prendre una copa de vi. De seguida va pensar que d’on la trauria, si a la seva nova casa encara no hi havia cap indici de vida alimentària i, menys encara, de…
Llegir Més
És el Most Festival. L’Auditori de Vilafranca s’omple. És ple de cares conegudes i representatives del món del vi i el cava al Penedès. És la Gala del Vi, la projecció que dona inici a les sessions Collita del Festival Internacional de la Vinya i el Vi. Una gala que, amb vuit edicions, s’ha postulat…
Llegir Més
