Sisè episodi de la sèrie “Sempre hi hem estat!” El so d’una aixada i d’un rasclet. El cant d’una oreneta i el crit d’una cabra parint. El miol de dues gates i el gruny d’un porc. El motor d’un tractor i una motoserra. Aquests són alguns dels sons que formen part de l’entorn més proper…
Llegir MésArticles de
Sempre hi hem estat!
Espai per donar a conèixer dones i projectes del món rural. Descobrint referents i creant arxiu per demostrar que les dones sempre hi hem estat!
Creat, escrit i fotografiat per Irene Margalef.
Menjamiques: el camí cap a una sobirania alimentària més dolça
Cinquè episodi de la sèrie “Sempre hi hem estat!“ Entrar en una pastisseria i comprar una pasta farcida de crema de garrofa avui en dia és gairebé inimaginable, però aquest és un dels propòsits que es planteja la Clara amb el seu projecte Menjamiques. A partir de la revalorització d’un aliment menystingut, la garrofa, des…
Llegir MésL’Escairador: un projecte de vida
Quart episodi de la sèrie “Sempre hi hem estat!” A més de representar la figura de la persona que escaira els cereals, L’Escairador és el nom d’un projecte que neix amb la voluntat de recuperar unes varietats tradicionals per dedicar-los l’atenció i el respecte que mereixen: el blat de moro blanc i el blat forment…
Llegir MésTornant als orígens amb La Silvestrina
Tercer episodi de la sèrie “Sempre hi hem estat!” “L’essència de l’ofici d’herbolari, la valentia i esperit viatger de les trementinaires, el coneixement i amor per la natura de les bruixes i el saber de les àvies”. Així és com la Marta defineix La Silvestrina, un projecte que ha florit a partir dels coneixements dels…
Llegir MésAnna Sínia: teixint la història
Segon episodi de la sèrie “Sempre hi hem estat!“ Plantar l’estaca, esperar un any perquè creixin les branques de vímet i fer la collita a ple hivern. Tot això seguint els cicles lunars. Deixar assecar durant quatre o cinc mesos per aconseguir una tonalitat determinada. Posar les branques en remull perquè guanyin flexibilitat. Amb el…
Llegir Més”Les pageses sempre han estat allà, però no ho saben o no s’ho volen creure”
A casa no ens dediquem a la pagesia, però hem vist de ben a prop com el meu avi treballava al tros. Ara cuidem la terra com podem, perquè és evident que, ja sigui per falta de temps o de traça, mai podrem portar-la tan bé com ho feia ell. Encara recordo la il·lusió que…
Llegir Més