Articles de
Vinum laetificat

Columna personal del periodista Antoni Batista

Dolços vins dolços

A Catalunya hi ha una gran tradició de vins dolços, deguda en part a l’antiquíssima presència de les vinyes de Moscatell: “la funció crea l’òrgan”. Els romans l’apreciaven molt i l’arrelament especial que té a les comarques tarragonines s’explica també per la influència i capitalitat de la cultura llatina a aquesta riba del Mediterrani. L’àrea…

Llegir Més
El rosat, de La Provença al Baix Gaià

El vi rosat ha estat víctima propiciatòria dels definidors dels dogmes del vi. Primer només admetien com a canònics els negres, que podem anomenar vermells, per proximitat al “rouge” de la France mare de tots els rouges des de Maig de 1968. Després van deixar passar els blancs, des del moment que la ignorància sotragada…

Llegir Més
Mil anys fent birres

“Fem una birra” és una de les frases més pronunciades del món rodamón del beure. La cervesa fa passar la set, és un refresc, acompanya un aperitiu, un àpat i és una agraïda copa de matinada. Aquest any celebrem el seu mil·lenari en plena expansió. Avui la indústria parla d’una revolució com la que va…

Llegir Més
Tots els Muga tenen gust de Muga

La moda dels vins segueix a la de la cuina. Els parvenu es multipliquen i tenen la gosadia de donar lliçons als que en saben més que ells, perquè com diu el refrany “la ignorància és atrevida”. Quan veig una carta amb marques estranyíssimes que pretenen ser ocurrents amb noms de gossos i gats i…

Llegir Més
La impronunciable dolcesa del Gewürztraminer

Diu el Gènesi que Déu no volia dir-se déu, perquè el seu sentit era inabastable i potser –això no consta al cànon—perquè no feia cap gràcia al seu ego que l’anomenessin amb el nom grec del patriarca de l’Olimp. Per això va inventar-se el tetragrama impronunciable YHVH. Després d’aquell bateig anònim, altres onomàstics han costat…

Llegir Més
Per Nadal, xampany per tot beure

Si Pompeu Fabra, que era ben bé un llepafils de la llengua, va admetre la paraula “xampany” al seu diccionari de 1932, va ser perquè el neologisme era perfectament incorporat a la catalana quotidianitat. Una beguda festiva, ni molt ni poc alcohòlica, inexcusable companya de celebracions, singularment la del familiar àpat concelebrat de Nadal, potser…

Llegir Més
Vi amb gasosa

La gasosa va ser beguda molt comuna a la migrada postguerra. Una fórmula magistral made in USA que és la base de la “Coca-Cola” quan s’hi afegeix un xarop per alegrar-la i fer-la realment “graciosa”, paraula admesa pels codis da Vinci lingüístics amb aquest sentit d’aigua carbònica. Aquí, la gasosa s’alegrava més aviat amb vi,…

Llegir Més
El peix que es mossega la cua

Quan detecto un sommelier bo en un restaurant, immediatament li obro fitxa a la memòria. No sovintegen els experts que et poden recomanar vins; al contrari, abunden com una plaga els que no saben què és un cep, ni una DO, i que es queden tan amples aconsellant-te un vi simplement perquè a ells, que…

Llegir Més