-PRIMERS, SEGONS I TERCERS CONTACTES-
La Mariona Vendrell neix el 1990 al Catllar, poble de 4.200 habitants al costat de Tarragona. Ja des de petita se la veia més per Tarragona que per Catllar.
Ara farà dos anys, conec a la Mariona en un tast amb dones al Priorat, tot i que, el Mentider, primer vi del seu celler, Succés Vinícola, el coneixia d’abans. Vaig haver de fer un post en honor als polítics i aquest nom em va venir de perles.
De llavors ençà he anat seguint la pista de la Mariona per xarxes. Tornar-la a veure a Fenavin (fira de vins a Ciudad Real), recordar aquella energia i aquell somriure, em van dirigir el pensament cap a una de les meves podes en verd.
Amb la Mariona, l’entrevista no podia ser de cap altra manera. Assegudes totes dues enmig d’unes escales d’uns veïns que no coneixíem però que, amablement havien cedit el seu porticó per a la Festa del Trepat. Amb gent entrant i sortint, interrompent-nos, i nosaltres cedint el pas. Res va aconseguir trencar la connexió que es va crear amb unes vides que, sorprenentment, han acabat unint-se més del que m’esperava.
-EL SEU MOMENT PUNKY-
Sempre havia volgut ser veterinària. “Sóc una fan incondicional dels animals”, deia. Com que no li arribava la nota per a Veterinària, decideix estudiar un cicle formatiu de dos anys, Indústria alimentària, al Priorat. Ens situem l’any 2008, any en què la noció de la Mariona sobre vins era que el seu pare en bevia cada dia i que existia el blanc i el negre. Típica noia de ciutat que es pensa que el pollastre són tal com els troba a la nevera del súper.
Entra a classe per la porta grossa. Només arribar li fan fer una veremar. Es queda bocabadada. No es pot creure que aquell Falset tan petit, sigui la capital del gran Priorat i que tot el curs giri al voltant del vi. “Si a mi només m’agrada el “calimotxo”” pensa mentre li fan tastar vins prioratins.
-NOUS AMICS, NOU CAMÍ PROFESSIONAL-
Mentre continua pensant que la seva passió són els animals, no pas el vi, fa tres grans amics: L’Íngrid de Clos Dominic, en Rubén de Clos 93 i l’Albert que ajuda en aquell temps al celler Álvaro Palacios. Tots quatre han fet una gran amistat. Tant és així que, avui dia, l’Íngrid i el Rubén estan embarassats i la Mariona i l’Albert són companys de vida i de feina. La Mariona s’entusiasma i s’encomana de la passió que senten els seus companys pel vi. Després d’un viatge a Bourdeus i unes pràctiques al celler de la Sara Pérez (enòloga del celler Mas Martinet i Dido La Universal), fa un canvi estratègic. Ella vol tenir una vida com la de la Sara: treballar en allò que t’apassiona, t’ho passés bé i t’omple el cor de felicitat. Així és com decideix estudiar enologia a la URV.
-L’ALBERT CANELA-
Allò que comença de forma innocent un desembre, es consolida pel carnaval de Sitges del 2011 i culmina amb un celler, Succés Vinícola a la DO Conca de Barberà.
L’Albert és qui camina i evoluciona personalment i professionalment al costat de la Mariona. Junts van decidir, ara fa 6 anys, crear un celler propi. La família de l’Albert – pare i germà – treballen les vinyes que lloguen a pagesos i la Mariona i l’Albert s’encarreguen de l’elaboració.
-CANVIS INESPERATS-
Quan la Mariona té 21 anys, el seu pare mor en un accident de moto. Això accelera la seva vida. Aquest “succés” potencia la sortida de la Mariona de la Universitat Rovira i Virgili on estudia enologia (la vida universitària no està preparada per famílies monoparentals) i precipita la creació d’un celler propi. “A per totes que la vida són dos dies”.
-EL VIVER DE CELLERISTES-
El 2011 demanen per entrar al viver de celleristes de Barberà de la Conca. Hi entren i conviuen amb altres cellers fins al 2015. La Mariona el descriu com un pis d’estudiants: “hi ha gent més néta, d’altres més endreçats però cadascú amb el seu caràcter. És molt positiu perquè se n’aprèn molt. Tots veremaven en èpoques diferents i fèiem vins diferents. No haguéssim pogut fer un vi, si no hagués estat pel viver.”
-LA MARIONA EMPRESÀRIA-
Satisfeta d’on ha arribat, la Mariona mai s’ha plantejat tirar la tovallola. Recorda que el 2014 va ser mentalment esgotador. Una anyada molt complicada: quan plovia li agafava taquicàrdia. Quan, finalment, i malgrat l’angoixa, aconsegueix treure uns vins, altament acceptats, sent una satisfacció enorme. Són aquests moments els quals li fan pensar el que és d’injust rebre crítiques destructives. A ningú li agrada que li critiquin els seus fills. El seu futur: millorar cada any. El seu repte: aprendre cada dia i absorbir tot el que pugui dels qui admira. No és de la Conca però se n’ha enamorat doblement. La vinya, el sembrat, el sol i el cel em saluden cada dia.
-EN BOCA D’ELLA-
Una paraula que odies | Control
4 adjectius | Lliure, Positiva, Alegre, Mandona,
T’emmiralles | Ningú, no tindria llibertat
Canviaries del present | Res
Canviaries del passat | Sempre es poden fer millor les coses. He après dels errors.
El primer vi que et va emocionar | Carriel dels Vilars 2001 (escumós)
Por | Perdre l’entusiasme
Una cançó per animar-te | Críticos de La polla records.
Un lloc | Ermita de Sant Joan a Montblanc
_____________________________
Amb la col·laboració de:
