En l’última edició del Mobile World Congress, els especialistes en màrqueting van instaurar l’etiqueta #mobileiseverything. Ràpidament vaig fer una adaptació al món del vi: #wineiseverything. Quan la vida personal i professional hi gira al voltant, també s’escau. Vaig pensar, dies després, que m’havia precipitat, però a poc a poc he anat confirmant que aquella gosadia tenia fonaments. Primer perquè el vi ha estat al centre de totes les civilitzacions. Llegia recentment en un llibre de filosofia que el vi és la suma de naturalesa i humanitat i tan sols per això ja li hem de tenir respecte. A Catalunya, la viticultura representa una tercera part del sector agroalimentari. Tenim la responsabilitat de preservar-ho i de comunicar-ho. És font d’economia, però és història i cultura al mateix temps. No només per això trobo encertat l’ús del #wineiseverything, sinó també perquè coincidint amb la presentació de llibre “Rere les vinyes”, ho ha raonat el sommelier Josep Roca:
“Els vins i les persones.
Una harmonia natural
Els vins i la vida
Allò de terra i allò alat
El cicle vital de la natura, els capricis, les indecisions, les inquietuds, els dubtes, les pors, les esperances, la lògica que a voltes aclapara, el coneixement, allò empíric, el fonamental, les il·lusions, els projectes i l’orgull. Mística, tradició, transmissió, respecte, estima i amor apassionat. El vi ho és gairebé tot”
En el món del vi hi vaig entrar parlant de vins, persones i moments, explicant històries i molt aïllada de la ciència i la tècnica que és l’enologia, al costat de l’art i l’artesania. Encara em sento lluny de saber-ne, tot i la formació que vaig adquirint i les persones que he conegut en 5 anys d’immersió en el sector. El que més em sedueix és sempre la part hedonista i cultural, que hi és i té una força comunicativa inimaginable encara per a molts. És la que permet contagiar, evangelitzar, apassionar.
El vi són persones i els paisatges que conserven, cultiven i defensen. Però són també paraules. Què bonic que és, i no només per romanticisme sinó pel servei que fan a la llengua, el treball de cellers com Vinyas d’Empremta, de Navàs, recuperant per als vins paraules massa poc pronunciades. “Sucamulla”, que vol dir llesca de pa torrat remullada amb aigua, vi i sucre; o “Biot”, que és un petit pou excavat a la roca on es recull el most o el vi en sortir de la premsa o la tina; o “Piotxa”, que és una eina de ferro amb mànec de fusta per remenar la terra i per plantar ceps”. Expliquen que han trobat els mots indagant en la tesi doctoral de Maria Estruch, que ha investigat bé el parlar dels pagesos del Bages. Un altre exemple similar l’hem trobat en l’última edició de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, que ens va sorprendre amb la popularització de mots com “Xinxollo”, que vol dir “moure el líquid en un recipient”. Té molt de valor tot aquest coneixement compartit a través del vi i del beure.
Tan important és recuperar com projectar. I una de les iniciatives que he conegut darrerament i que m’ha semblat més admirable és “La vinya dels nens”, de l’escola Sant Jordi de Sant Pau de l’Ordal. Treballen la cultura de la vinya i del vi implicant-se i fent créixer físicament i emocionalment el seu projecte i, al mateix temps, compartint-lo amb escoles de França i Itàlia, de Banyuls i Sicília. Un projecte educatiu que, segons els seus promotors, els fa ser “responsables de la vinya i dels seus fruits, conscients dels valors, de la convivència pacífica i enriquidora”.
Valors i emocions que també s’encomanen amb l’art, amb la pintura i el vi, per exemple. Hi ha dues artistes que des de fa temps segueixo, amb estils i iniciatives diverses, però igual de vàlides totes dues per apropar el vi a l’eternitat; el paper ho permet gràcies al traçat de Marta R. Peribáñez (Matinals de dibuix) i Marta Arañó (Tinta i Vi). I l’art també és la música. El vi lliga amb ritmes inesperats, com els més suaus de l’electrònica de Marc C. Griso, que ha creat harmonies entre la garnatxa negra de la DO Montsant i Marsika the electronic album. I el vi també és literatura i poesia: ho comprenem tot sovint amb els textos que descobreix i comenta Laia Corbella a LaConca.51. I són també les il·lustracions, on el vi hi té una presència tan volguda com necessària. Es reivindica tant a l’obra de Natàlia Sanahuges (“Les dones del vi”) com a les etiquetes amb estampats de color i natura de Marina Capdevila. Convé també mencionar els còmics i el vi que la DO Catalunya s’ha proposat recuperar amb la direcció de Raúl Deamo, de moment sobre suport digital, però quins còmics que hem llegit visualment amb el vi de teló de fons…
Tenim un patrimoni inabastable que abraça el món del vi i viure’l és el millor que ens pot passar per comprendre, primer, i compartir i consumir amb responsabilitat, després. Perquè el vi és moltes coses més que un aliment; al fons hi ha ciència i tècnica. Però a la superfície, art i artesania. És social, és solidari, és saludable, és sostenible, és inspirador, és supervivència… És vida. 600 decisions diuen que hi ha en una ampolla. 15 euros, el preu mig d’una ampolla de vi català. Hi ha cap aliment que us doni tan plaer per tan poc? #wineiseverything.
