L’enoturisme és connexió emocional entre productor i visitant. És una derivada creixent del turisme cultural. I un país com el nostre que rep 17 milions de turistes estrangers a l’any no hauria de desaprofitar l’oportunitat d’exhibir el potencial del vi català. L’enoturisme és flexibilitat. És mètode. Són caps de setmana i festius. És feed-back directe i retorn indirecte. Probablement els resultats no es veuen mai en el curt termini – jo diria que cap feina ben feta pot pretendre-ho! Sovint, quan s’acaba la visita no hi ha una gran despesa – “els catalans compren poc” he sentit a dir més d’una vegada-, però segurament el temps ens fa agafar perspectiva i consciència del valor que ha tingut l’estona invertida en l’enoturisme, més enllà de l’intercanvi econòmic. El treball rigorós i sostingut en el temps és el que dóna resultats. Bons resultats. I un enoturista connectat emocionalment amb el celler, esdevé un amic, un prescriptor i un comprador per sempre més. El món del vi ens permet ser infidels, però ens entestem a no ser-ho.
El cicle Visions 5.1 organitzat per LaConca51.cat ens va permetre aprofundir en aquests aspectes en una taula rodona formada per periodistes, sommeliers i enòlogues, convençudes de la bondat del turisme enològic a Catalunya, pensat i reflexionat, honest i sincer. Mariona Vendrell, propietària de Succés Vinícola (DO Conca de Barberà), explica: “La relació és molt bonica amb el visitant. Penso que és l’única manera de donar a conèixer el trepat, la Conca de Barberà i explicar perquè el teu vi té l’accent que té. Nosaltres sempre intentem recordar que el tast és molt subjectiu, volem compartir felicitat, però a vegades ens demanen explicacions més tècniques. Les atenem, per descomptat, però em pregunto sovint per què al celler sí que es demana i quan anem al restaurant, gaudim de l’àpat sense més”
En la mateixa tessitura es troba Marta Pedra, propietària de Vins de Pedra (DO Conca de Barberà) i La Vinyeta (DO Empordà): “El que més voldríem és evitar aspectes tècnics però els acaben demanant. Els argumentem sense complexitat”. A l’Empordà, La Vinyeta és un exemple de com s’hauria d’abordar l’enoturisme al conjunt del país. Han fet una aposta important pel vi, per l’oli, per l’allotjament entre vinyes… “És vital per conèixer el territori i hi tenim una responsabilitat molt gran, perquè de nosaltres en depèn la imatge que projectem del conjunt de la regió de vins” adverteix la Marta. “No pensem en el que ens aporta directament, que és la venda, sinó en els beneficis indirectes. Qui t’ha vingut a visitar i veu el vi a la carta del restaurant un altre dia, el demana, o qui ha de fer un regal, el compra, o et torna a venir a visitar amb un amic que no coneix encara el celler” explica. La mirada àmplia i oberta és necessària per construir un projecte enoturístic que requereix moltes hores de dedicació. “L’enoturisme és importantíssim per al desenvolupament dels cellers, però ha d’estar pensat i meditat, hem d’explicar missatges clars, sense perdre l’autenticitat i l’espontaneïtat. Sempre fem perquè hi hagi històries i anècdotes en el relat, hem de fer riure a la gent, gasten part del seu preuat temps lliure amb nosaltres” sentencia la Marta.
No només els turistes estrangers, també els qui vivim al país volem resseguir-lo en les estones d’oci. Conèixer i aprendre i passar-ho bé. No hi ha més secret i el vi, aquest aliment social que ve de lluny però que ara remou consciències i compromisos, ens ho posa fàcil.
“És una feina esclava, perquè tots o la majoria som cellers petits i familiar, tenim la feina del dia a dia i a més a més l’enoturisme que toca els festius. El pitjor que pot passar és que un visitant truqui a tres cellers i cap el pugui atendre” reconeix la Marta Pedra. Està clar que l’ enoturisme no s’ha de plantejar des de la necessitat sinó des de la convicció. Hi ha cellers del Priorat amagat entre deliciosos revolts i camins de pedra – amb vistes als costers imponents de vinya – que venen el 60% del vi al celler gràcies a l’enoturisme.
En una altra taula rodona, coincidint amb la fira Reus Viu el Vi, l’enòloga Anna Gallisà de Casa Gran del Siurana (DOQ Priorat) reconeix obertament que “els turistes ens regalen coses a nosaltres. Ens fan adonar del privilegi que tenim. Veure les pupil·les vidrioses de qui ens visita quan som a la vinya, com fotografien amb respecte els ceps… Paga la pena aturar la feina al celler una estona”. De nou, les emocions. El turisme del vi és una font impagable de coneixements, un win-win entre qui dóna i qui rep i a la inversa. Productor i turista. Cal preservar i potenciar aquest frec a frec.
