El llegat documental de l’historiador Paul Preston es conservarà a l’Abadia de Poblet. Una immensa notícia per a la cultura de la Conca de Barberà. Perquè el llegat Preston és d’un riquesa gairebé incalculabe per als futurs estudis històrics al nostre país.
Paul Preston (Liverpool, 1946, però afeccionat a l’Everton, que quedi clar) és un dels màxims autors d’estudis històrics sobre la Catalunya Contemporània. Doctorat a la Universitat d’Oxford, és catedràtic i director del Centre Cañada Blanch per als estudis d’història contemporània hispànica de la London School of Economics & Political Science. Col·laborador de la BBC i del Times, ha publicat nombrosos llibres sobre la Guerra Civil i el Franquisme com Franco, La Guerra Civil espanyola o, darrerament, L’Holocaust espanyol.
És també membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2008, on va defensar el dret de Catalunya a recuperar els Papers de Salamanca. Ha estat un gran coneixedor de la producció historiogràfica catalana, i així se n’ha fet ressò en les seves obres, ajudant a difondre-la permanentment. Ha impulsat el Catalan Observatory de la London School of Economics, l’objectiu del qual és la recerca i el debat entorn qüestions rellevants per a Catalunya. Recentment s’ha posicionat a favor del dret a decidir dels catalans i ha proposat la negociació directa i la recerca d’aliances a Europa davant l’immobilisme del govern espanyol. “L’anticatalanisme està molt arrelat a Espanya, com ja es veu als escrits de Quevedo”. Preston és a més, Premi d’Honor de la Fundació Carulla fruit del seu compromís amb el país.
Però a banda del notable valor de la seva documentació, la correspondència d’investigació o la biblioteca especialitzada, el que és àmpliament rellevant és que un dels historiadors europeus més reconeguts de l’últim cinquantenni hagi confiat amb el Monestir de Poblet com a lloc avalat per a dipositar-hi un fons tan personal, renovant així la confiança del món erudit amb la institució cistercenca.
El llegat Preston segueix als tres grans blocs de custòdia documental del monestir. En primer lloc l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià amb més de 2 milions de documents, gairebé 12.000 llibres procedents del fons polític i personal del president i 34.000 fotografies de les quals més d’un miler són procedents de la Comissió de les indústries de guerra de la Generalitat republicana. El segueix l’Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli a Catalunya, un completíssim fons d’una de les famílies més representatives de la Catalunya medieval amb documents del segle IX fins al XVIII. Aquests dos fons estan situats al Palau de l’Abat on també es custodiarà el fons Preston. Finalment, però no menys important, la mateixa Biblioteca de l’Abadia, ubicada a l’antic scriptorium, que conté més de 100.000 volums, alguns d’ells autèntiques obres d’art.
És important esmentar que ja a l’any 1359 el rei Pere III el Cerimoniós feia dipòsit a la biblioteca del monestir de les cròniques dels reis d’Aragó que l’havien precedit i, vint anys després, hi lliurà tots els seus llibres de caràcter històric amb la finalitat de constituir a Poblet un fons de llibres que era l’inici del que podria haver estat, molt més endavant, una Biblioteca Nacional.
L’Arxiu de Poblet es situa en el pentàgon arxivístic del país que conformen la Biblioteca Nacional de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya (amb els arxius comarcals, de gran importància), l’Arxiu del Monestir de Montserrat i l’Arxiu de la Corona d’Aragó, aquest últim de propietat estatal.
Amb el llegat Preston, Poblet recupera una mica més aquell punt central de protecció i estudi dels grans fons documentals, aquell vell compromís dels grans monestirs medievals com a preservadors del coneixement humà, incloent el no religiós en molts casos. Un procés que és sanament contagiós, perquè quan una entitat aconsegueix aquesta rellevància atrau altres fons, compactant un gran valor de coneixement universal.
“We are so grateful, Mr. Preston”, la Conca de Barberà (a través de Poblet) està entusiasmada de que l’hàgiu fet digna de tan notòria responsabilitat.
