La guerra. La pobresa. Els camins. Les fronteres. Els camps. El mar. El Mediterrani. Les barques. El fred. La calor. L’esgotament. La por. L’angoixa. L’ànsia. El dolor. La mort. Paraules, cap ni totes elles són suficients per poder entendre què viuen els refugiats en la seva fugida cap a la vida, cap al futur. Ells són l’epicentre d’una crisi humanitària a Europa, i al món sencer, que va començar amb l’inici de la guerra de Síria el 2011.
Segons dades de l’ACNUR, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, l’any 2014 la xifra de persones obligades a fugir de casa seva va ser de 52,9 milions, més del doble que l’any 2000, que va ser de 20,7 milions de persones. Aquestes xifres mai s’havien assolit des de la Segona Guerra Mundial. Els motius són diversos però l’anhel dels que fugen és el mateix: una vida millor lluny de conflictes armats, pobresa o vulneracions dels drets humans al seu país d’origen. Abans de continuar, permeteu-me una última xifra: més de 5.000 persones han mort al Mediterrani al llarg del 2016, segons l’ACNUR. Devastador. El nostre mar, convertit en un cementiri.
Aquesta tragèdia humana ha provocat la reacció i l’organització de la societat civil, que acostuma a no mostrar-se impassible davant de tragèdies com aquesta. I fruit d’això, ha sorgit la campanya, tan esperada i imprescindible, “Casa nostra, casa vostra”. En poques setmanes, aquesta plataforma ha aconseguit el suport de 30.000 signants al seu manifest, entre els quals organitzacions, institucions culturals, plataformes de defensa dels drets humans, universitats, sindicats, artistes i tota la ciutadania que clama per donar resposta a aquesta catàstrofe. Hem fet un pas endavant. Ens hem organitzat per defensar uns drets que dia rere dia es veuen vulnerats a les fronteres dels països europeus i als camps de refugiats.
La Conca tampoc falla i ja fa mesos va demostrar-ho creant un col·lectiu de suport a les persones refugiades, “La Conca amb els refugiats”. La seva primera acció va ser una subhasta benèfica que va recaptar més de 5.500 euros. Aquesta actuació no només va servir per finançar ONG’s que treballen amb els refugiats, Metges sense Fronteres i Refugee Care, sinó que també va promoure la sensibilització. Imprescindible. És la sensibilització la que ens durà a trencar tòpics sobre les persones migrades i així fomentar l’acollida i la integració d’aquestes al nostre país. Uns mesos més tard, un vermut benèfic, en el marc de la fira Safrània, amb els mateixos objectius.
Hem fet el primer pas, tant en l’àmbit nacional com comarcal. Ara, hem de ser més. Aquestes iniciatives que han començat a caminar, han de créixer. I fer-ho és responsabilitat de tots. Paral·lelament, som molts els que treballem per un anhel col·lectiu, la nova República Catalana. L’hem de construir amb la solidaritat, el benestar, la justícia social i la igualtat com a pilars fonamentals. I ara tenim a les nostres mans l’oportunitat de reivindicar-nos com un país d’acollida. No podem fallar. Perquè tots els que fugen dels seus països, igual que nosaltres, només tenen un desig: l’oportunitat d’un futur.
