La Gastronòmica celebra un any al món del vi i manté intacta la intenció de revolucionar des del coneixement i l’humanisme l’oferta enoturística del país.
Un so suau i pur. Una corda tensa, uns dits virtuosos. Una dona que toca el violoncel i que persuadeix. És la remor de fons d’un tast de vins. “Per cada vi, una peça musical”, diuen a La Gastronòmica. És una tria a consciència que fa vibrar l’espectador. Hi ha sensibilitat elevada a l’extrem, però en el fons, el que ho sustenta, és el coneixement profund que els seus impulsors tenen de les relacions líquides i culturals. Del vi i dels plaers de la vida. De l’humanisme entès com posar a l’altre al centre de l’experiència. El de la música i el vi és un acord buscat. És sincer i commovedor, com la majoria dels que proposen. En tots hi ha quelcom que fa respirar lent i profund. El “vi de violí” és una de les propostes enoculturals de La Gastronòmica. Darrere seu hi ha la sommelier i nutricionista Clara Antúnez amb més de 10 anys d’experiència al sector del vi i el fisioterapeuta Jaume Montanyà, el company de vida que deixa la professió i ara agafa, amb rauxa, les regnes i la gerència del projecte enoturístic. “El nom de la nostra marca és una declaració d’intencions, la gastronomia és la ciència que explica tot el què fa referència al menjar i al beure, també fins a aspectes culturals i històrics”, escriuen al seu web.
Fa un any, La Gastronòmica em demana definir-los. I escric les paraules que venen a continuació a partir d’estones compartides amb Clara Antúnez, al Priorat: “Ella fa parlar el vi. És una sommelier que el presenta amb un estil molt personal, buscant si cal el maridatge amb les estacions de l’any. I ho fa convençuda, de manera serena, rigorosa i sensible. Defensa les emocions que l’elaborador posa al vi, la seva especificitat, perquè arribi sense matisos a qui alça la copa. Sedueix amb un discurs didàctic i pedagògic. Sap de què parla, coneix allò que recomana beure i en aquest viatge professional ha sumat la passió i l’experiència gastronòmica d’en Jaume per omplir de cultura, paisatge i coneixement les hores felices que tots nosaltres volem viure”.
Ara, els he anat a visitar, a Palamós, a Cal Cactus, casa seva i de tots els que comparteixen amb ells dèries i batecs. Vicent Andrés Estellés va escriure que “el camí de la punxa acaba sempre en la rosa”. I penso que la cura que tenen dels cactus heretats a la casa que habiten i d’aquí el nom, els fa inofensius i enormement bells. Als cactus, els pressuposo flors a la primavera.
Després de l’experiència viscuda fa unes setmanes he pensat que en la primera descripció em vaig quedar curta. La seva hospitalitat és l’empelt que els farà grans. L’arquitectura natural de La Gastronòmica, com la d’una vinya vella i sàvia, molt sàvia, està fonamentada en la seva bondat i generositat. En l’art de beure, de seure, de conversar, d’alimentar i de compartir. En l’art d’emocionar-se i d’intuir. De reconèixer què allò que tenen entre mans és encara molt nou encara però que pot arribar a ser bell i vell a força d’esforçar-se. El seu catàleg parla “d’experiències personals, empresarials i institucionals” en les quals hi fusionen coneixements compartits “de vi i cuina, de salut i de sentits”. I sentiments. “Cada servei té un alt grau d’implicació on el detall i la interacció amb les persones són l’eix vertebrador d’una vivència especial. La nostra sensibilitat envers el territori, la cultura i la sostenibilitat es fa visible en cadascuna de les nostres accions”, diuen a La Gastronòmica. Ho vaig viure. Ho vaig sentir. Seure en una taula oberta i receptiva, càlida. Senzilla en les formes, elegant i subtil i rica en el fons.
Ell, als fogons. Ella, mestra dels vins. I el servei és amablement compartit en una dansa sense guió. Uns calamars a la romana i unes escopinyes a la planxa per als aperitius. Un suquet de sípia amb llenegues negres de plat principal – deliciosament cuinat – i peres al vi amb recuit de Fonteta per a les postres. I la fabulosa garnatxa roja Camí de Cormes de Roig Parals, els sorprenents vins monovarietals previs al cupatges de Clos d’Agon, l’enorme Serral del Vell de Recaredo i la garnatxa dolça de Mas Llunes, combinant-se amb i sense ordre. Però sense pressa, amb gust i amb sentit.
Turisme actiu des de l’Empordà al món, sense fronteres, per mostrar el territori, la cultura, les vinyes i la sostenibilitat des de propostes agosarades culturalment i amb un alt valor humà. “Hi aboquem ànima i caràcter”, diuen la Clara i el Jaume. I és cert que són passió i il·lusió, dinamisme i implicació, coneixement i rigor com s’autodefineixen. “Volem remoure i tocar l’ànima”, dirà el Jaume. Amb rigor, la Clara matisa: “Qualitat i professionalitat sempre, des de com servir bé una taula”. Ella és el seny. I l’excel·lència està en els bàsics. Ho saben, que és el primer pas per arribar lluny.
El primer any de La Gastronòmica ha estat intens però tots dos fan un balanç positiu de propostes creades, acceptades i realitzades. “Vam llançar-nos a la piscina, però teníem un background important. Jo ja portava 10 anys fent feina de nutricionista i de sommelier i amb el Jaume hem sumat molt de coneixement i experiència gastronòmica. I té un directe molt bo. Té improvisacions bones amb els clients-amics que ens donen èxit”. Per exemple fer immens un migdia de desembre, d’un dia laborable qualsevol, portant-nos a un racó íntim de S’alguer davant del Mediterrani. I obrir el Caralluna del Montgrí de Carles Xuriguera. Mar calmada, dia gris, cel enteranyinat, brisa marina… I l’espectacle de brindar en silenci i entre paraules suaus amb algun xiscle per l’eufòria del moment. I quan les copes s’omplen i s’alcen, per art de màgia, tot s’encén.
“El que fem funciona perquè es rep bé. Les propostes són sorprenents sempre. I tenim la fortalesa de ser hiperactius i creadors de mena. Portem a la pràctica allò que pensem. I sí, hi ha un treball dur al darrere, però després la preparació dona bons resultats”, explica amb confiança Clara Antúnez. “Feia 23 anys que em dedicava a fer de fisioterapeuta, tractant amb pacients i escoltant els seus mals. M’he reinventat, he estudiat cuina a la Hofmann i imprimeixo el meu caràcter a les activitats que creem amb molta energia i ganes”, dirà amb convenciment Jaume Montanyà. “El primer any ha estat un Dragon Khan, emocionant, ple de canvis radicals, fins i tot de residència, del Bages a l’Empordà”, afegirà. Un any ple de temptacions que els fa trempar a ells i a tots els qui els envolten. “Tenim molta gent que ens fa costat, ens ajuda i suma. Per al 2019 hi ha moltes novetats, com la Performance del vi. La podem liar…”, explica el Jaume, sense filtres i sense gaire detalls més. I qui ho escriu i escolta no repregunta, però es mor de ganes de ser-hi en directe perquè hi ha experiències que marquen quan les vius i altres quan només te les pronuncien.
Més informació a: http://www.lagastronomica.cat/
