“Volem incrementar el flux d’alumnes de proximitat i diversificar les formacions en enoturisme”

A les portes del desè aniversari de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, el seu nou director, Gerard Domingo, fa balanç del centre educatiu que camina també cap a la internacionalització

Gerard Domingo és pedagog de formació i màster en coaching i lideratge personal. Fa pocs mesos ha assumit la direcció de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya a Vilafranca, després de dedicar-se des de 2016 a la coordinació pedagògica i ser cap d’estudis del centre. El vi l’ha après a la taula dels pares. Nascut al Penedès, el vincle amb la cultura del vi és inevitable: “No he estudiat el món vitivinícola ni tampoc el turístic però durant tots aquests anys a l’escola he obert les orelles i he estat molt en contacte amb els professionals i experts que eduquen”. Té un verb precís i una argumentació dinàmica; assumeix com a propis els reptes de la direcció de l’escola que li ha traspassat l’anterior directora Ester Garcia, en una estructura transversal que pivota sobre un professorat experimentat i connectat a la realitat enoturística i una mirada sensitiva i àmplia a les necessitats del sector. Amb la voluntat d’afinar encara més els continguts a l’aula, han encarregat el primer estudi de l’oferta d’enoturisme a Catalunya que confirma el dinamisme d’aquest sector d’activitat. Per aquest 2024 a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya fixen dues prioritats, la d’acompanyar el flux d’estudiants que arriben de països estrangers i incrementar els de proximitat, i la de diversificar les formacions en enoturisme cap a perfils administratius i comercials.

En quin punt es troba avui l’Escola?

Quan vam començar, érem els primers a parlar de la necessitat de professionalitzar el sector. Faltava algú que ajudés a les empreses  del vi a entendre aquesta necessitat. Vam pensar els àmbits i canals per formar i per assegurar la inserció laboral. Hem fet cursos per afavorir l’ocupabilitat, formació contínua als cellers, hem instaurat el cicle formatiu de guia enoturístic i som els únics a l’Estat espanyol que l’oferim homologat al pla Bolonya. 

Detectades i començades a corregir les mancances del sector, quin és l’objectiu ara? 

Ara volem ajudar-lo d’altres maneres per això hem presentat el Wine Travel Observer, una eina d’anàlisi de l’oferta enoturística a partir de les rutes del vi que tenim a Catalunya i que ens ha permès analitzar els perfils professionals i recollir indicadors per saber què està passant. Monitoritzar el sector és important per prendre decisions i la idea és ampliar-ho a la restauració, els allotjaments i les empreses de serveis turístics especialitzades. Volem replicar l’estudi cada dos anys per seguir obtenint dades que permetin reflexionar sobre les necessitats i proposar formacions noves dirigides als professionals. 

L’estudi radiografia els cellers i les experiències enoturístiques, quins valors qualitatius es recullen?

Hem analitzat 918 cellers, hem detectat que la meitat són visitables i hem comptabilitzat fins a 1.683 experiències d’enoturisme. Als cellers hem analitzat 50 indicadors qualitatius. S’ha fet una tria perquè fossin veus representatives de les 9 rutes vitivinícoles catalanes. Hem recollit un ventall ampli de mostres, amb empreses de diferent tamany per fer una fotografia més fiable. Ara estem treballant el pla de comunicació i el pla d’accions que es desenvoluparan a cadascuna de les rutes. Hi ha regions com el Garraf o diputacions com la de Barcelona que ens han demanat participar de les dades. El cas és que hem fet un esforç inicial, el d’invertir esforços i recursos perquè els resultats siguin prou atractius de manera que els ens que en formen part, tinguin la necessitat d’alimentar-los.

L’Escola d’Enoturisme de Catalunya viu un moment dolç a les portes del desè aniversari. Va camí de consolidar-se i ja és una referència educativa. Quines són les properes passes?

Veiem que hi ha validació del projecte educatiu perquè el sector ens fa costat i forma part dels espais de decisió. L’estudi que acabem de presentar evidencia necessitats formatives que ja constatem amb els cellers perquè ens passen periòdicament feed back constant amb els perfils i les competències concretes que necessiten. Observem que, últimament, ens costa captar alumnat del territori català, però per altra banda tenim un major interès d’estudiants que volen venir de l’estranger. Vivim un procés d’internacionalització i això està lligat al model enoturític de Catalunya, tenen interès a conèixer-lo. Al cicle formatiu de guia d’enoturisme tenim estudiants de Geòrgia, Colòmbia, Argentina, Japó, Bulgària i hem rebut peticions de la Índia, Blangladesh i la Xina…

Amb quina idea vénen a formar-se a Catalunya?

Volem convèncer-los perquè facin la seva carrera professional aquí, que no sigui només una estada. Vénen amb una motxilla potent d’idiomes i molt treballats. Sabem que alguns tornaran i també ens sembla interessant que tinguin el nostre model enoturístic de referència per desenvolupar al seu país d’origen.

Com connecteu amb la demanda estrangera?

Buscant els intermediaris que ens connectin amb l’alumne i el seu interès de moure’s. Els estudiants busquen que sigui un projecte educatiu atractiu i sòlid, homologable, amb un programa de pràctiques molt important i fins i tot l’acompanyament en l’allotjament. I a Vilafranca ho tenim.

Per què costa trobar alumnes catalans?

En relació als qui volen iniciar el camí professional, detectem que en el sector turístic hi ha una davallada general de treballadors autòctons i està relacionat amb què han de treballar quan la majoria de la societat té temps d’oci. No estan disposats a fer-oh en el temps lliure de les altres persones. Pensem per altra banda que no es coneixen suficientment models turístics diferents més enllà del sol i platja que és molt dur. Això els allunya dels estudis. Cal poder explicar què representa i on poden treballar. Hi ha altres realitats. Per altra banda, es fa difícil retenir els professionals al sector enoturístic. Hi ha molta mobilitat, se salta d’un projecte a una altre amb freqüència i cal resoldre el tema de les condicions laborals perquè hi ha persones que estan formades en molts aspectes.

La salut de l’enoturisme a Catalunya és bona? A l’estudi es conclou que la meitat dels cellers són visitables i hi ha amplitud d’experiències, però amb quin nivell de qualitat?

Diria que estem deixant l’adolescència. Ho comparo amb l’estat vital d’una persona i penso que s’hi acabarà arribant. Hem seguit un procés lògic, el de reflexionar, crear marca, crear més vincle amb el celler a través de la proposta enoturística, intentar traduir les visites en ventes… I ara es comencen a fer diagnosis i plans, hi ha més sentit i reflexió en les accions que s’implementen. Però cada celler té un realitat.

Hi ha suficient consciència que la professionalització de l’enoturisme és decisiva per tenir èxit?

La salut dels cursos de formació continua és bona, els omplim. Això vol dir que malgrat que molts dels cellers del país són petits i tothom té figures polivalents a l’empresa, es formen. I des de l’Escola treballem  en sintonia amb les rutes del vi per conèixer necessitats de cada territori i també les periodicitats per programar cursos sense que se solapin amb activitats pròpies.

Des de l’inici, un dels èxits de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya ha estat l’alt nivell d’inserció laboral. Segueix sent així?

És del 100%. Qui té ganes de formar-se, té la possibilitat de treballar al sector. 

I un professorat connectat amb la realitat enoturística.

Estan al dia de les tendències i necessitats, sense cap mena de dubte. El que intentem és dotar els cursos dels millors recursos, tenir professionals amb una trajectòria sòlida i un gran reconeixement perquè ells són els qui validen el contingut. Consensuem les matèries però el professorat té la veu de l’expertesa i aporta valor a l’escola. També ho complementem puntualment amb ponents internacionals i masterclass.  

L’eufòria formativa amb el curs de sommelier, es manté?

Anem per la quarta edició i tenim 20 alumnes inscrits. Seguim rebent inputs de persones que es volen apuntar, però no hi ha el boom dels primers anys. 20 persones és una xifra molt bona. En quatre anys hem format 80 sommeliers i n’estem molt satisfets.