PRIMERA PART. NAIXEMENT DE LA IDEA
A tall d’introducció he de dir-vos que aquesta història que us explicaré està relatada des d’una perspectiva molt personal. En aquell moment, però, com alcalde de Barberà, representava tot l’Ajuntament i tot un poble; per tant, correspon a tots el mèrit del projecte. El Viver de Celleristes és una realitat gràcies a l’empenta i al bon fer de moltes persones que van cooperar amb molta il·lusió en aquest projecte; en aquest sentit, és de justícia citar-los amb noms i cognoms. El relat dels fets el desgranarem en tres parts: “Naixement de la idea”, “El Viver, com es fa realitat” i “L’impacte del Viver de Celleristes a la Comarca”.
Tot comença quan al 2003 entrem a l’Ajuntament de Barberà de la Conca. Un dels objectius del nostre programa era el de treballar per potenciar l’agricultura i la pagesia al poble. Sens dubte era una declaració d’intencions, ja que ho podíem fer promocionant els vins, els cellers, l’enoturisme, etc. Personalment, es tractava d’una motivació que duia interioritzada molt endins, i sabia que, quan pogués, havia de fer alguna cosa. Però no teníem pensat, ni de lluny, crear una estructura productiva com vam acabar fent.
Però com va néixer la idea de crear un viver comarcal de cellers? Vam començar fent diferents reflexions generals a partir de premisses diverses.
QUINES POTENCIALITATS TENÍEM?
Som conscients que a Barberà de la Conca disposem d’un gran patrimoni històric. En gran part lligat a la nostra història contemporània i, concretament, al món del vi. Dos sindicats, tal com els anomenem nosaltres: el de dalt, un espectacular edifici modernista obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, i el de baix, que va ser el primer celler cooperatiu del l’estat. Tots dos propietat de la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca. També tenim la Casa, antiga seu social de la Cooperativa, també anomenada la Societat i el Casal, cedit a l’Ajuntament, però també propietat de la Cooperativa.
Tant el sindicat de baix com la Casa es troben en desús. El primer perquè ha quedat antiquat, i la Cooperativa actualment concentra la producció de vi al sindicat de dalt, el modernista. Pel que fa a la Casa es troba arreglada amb trebols i teulada nova, però no té cap funcionalitat, en aquell moment.
QUÈ EN SABEM, DE LA VITICULTURA A LA CONCA?
Sabem i coneixem bé quina ha estat l’evolució del món cooperatiu des del seu boom a finals del s. XIX fins als nostres dies. Però sobretot coneixem bé les dificultats que han patit els pagesos i les cooperatives aquests últims quaranta anys: per modernitzar-se, actualitzar-se i dimensionar-se. Tot això, amb una forta mecanització i modernització dels processos de producció del producte, el raïm. I la complicació que suposa l’envelliment progressiu del sector vitivinícola. I per si fos poc, la globalització del mercat i les noves estructures de comercialització dels productes han influït molt en la configuració actual del sector. I m’atreviria a dir que també influiran molt en el desenvolupament del mateix sector a curt i a mig termini.
Tots aquets canvis i adaptacions del sector productiu de vi a la Conca de Barberà fan que els pagesos i entitats cooperatives hagin passat per moltes dificultats. Concretament a Barberà, tot aquest procés va ser prou dramàtic… Però aquesta és una altra història.
Paral·lelament a tot això que passa a la pagesia, veiem que la producció de vi a la comarca va a parar gairebé tota a la DO Cava com a vi base cava. Sí que a la Conca teníem alguns cellers i cooperatives que ja embotellaven vins i caves propis, però el vi que posem dins d’una ampolla i venem com a DO Conca de Barberà no arriba al 10% de la producció de vi de la comarca. Per tant, tenim encara molt camí per recórrer.
QUÈ VEIEM QUE PASSA AL NOSTRE VOLTANT?
Veiem que comarques pròximes i productores de vi com nosaltres estan tenint un creixement important en cellers i en vi embotellat. Em refereixo, sobretot, al Priorat i a la Terra Alta. Encara que també n’hi ha d’altres de més llunyanes geogràficament que experimenten aquesta mateixa efervescència vitivinícola per produir i elaborar grans vins i caves. Veiem que les condicions geogràfiques de la Conca ofereixen a les vinyes unes condicions molt favorables, com alçada, temperatura, hores de sol, pluviometria… Característiques necessàries per a la producció de vins de gran qualitat. I veiem, també, que alguns joves pagesos tenen aquesta inquietud, em refereixo a la de voler crear els seus propis vins.
Totes aquestes reflexions ens van dur a fer-nos una pregunta: “Què podem fer nosaltres, des d’un petit ajuntament, per al sector vitivinícola?” En aquell moment, jo ja formava part de l’OAD, Organisme Autònom de Desenvolupament del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. En les reunions d’aquest organisme el Jordi Paris, director del mateix, parlava del viver d’empreses que volien engegar a Montblanc. Això també ens va fer pensar…
Si sumem el que tenim, més el que sabem, més el que veiem que està passant, més les ganes de fer… el resultat és una idea, una il·lusió.
I és així com neix la idea de crear un Viver de Celleristes. A partir d’aquest moment entrarem en una segona part del relat on us explicaré què vam fer per convertir aquesta idea en una realitat.
________________________________________________________
Publicarem la segona entrega de la sèrie el dia 11 de novembre.
