Visca l’alçada!

PIONERS I CONSOLIDATS (II): VEGA AIXALÀ I CARA NORD

“Us convido a tots a pujar a les muntanyes, a descobrir-les” Aquesta invitació tanca la conversa entre Xavier Cepero, del celler Cara Nord, i Eva Vega, del celler Vega Aixalà. Les muntanyes de Prades i els vins d’alçada amb segell DO Conca de Barberà són el motiu pel qual els hem unit i els dediquem un capítol d’aquesta sèrie. Per reivindicar, com tots dos afirmen, que “a les muntanyes hi ha molta vida”, malgrat que la majoria de coses estan centralitzades a la plana. Amb la voluntat d’allunyar-nos de la “terra baixa” i veure les coses “amb alçada” ens endinsem a una de les zones que cal donar a conèixer de la nostra Comarca.

Ens trobem una tarda d’estiu molt calorosa a l’agrobotiga de Montblanc, poc abans de la inauguració de les noves instal·lacions. La conversa comença precisament al voltant de la propera obertura de les mateixes i serveix per trencar el gel. Ens rep la Nuri, que coneix l’agrobotiga de primera mà.

DSC_0034Un cop fetes les presentacions ens situem a una de les bótes de l’agrobotiga i reprenem la conversa. L’Eva és qui agafa la iniciativa explicant els orígens del celler Vega Aixalà, que es remunten a l’any 2003. Tot va començar en unes vinyes de l’avi de l’Eva, una mica més d’una hectàrea que ha anat creixent fins a les deu que tenen actualment. Vega destaca d’aquestes vinyes el tipus de terreny que les acull, de licorella, l’alçada i el clima. Tres factors que, segons ella, diferencien molt els seus vins. També les arrels familiars del projecte. La mare de l’Eva va néixer a Vilanova de Prades, però al cap d’uns anys van marxar tots cap a Barcelona. L’Eva ha seguit el procés a la inversa. Ha decidit retornar a la terra, a les arrels, en bona part gràcies a una decisió presa pel seu pare: “ell va ser qui va voler fer un negoci personal a Vilanova que pogués involucrar els fills“ relata Vega.

Els inicis van ser complicats per diversos motius. El celler Vega Aixalà va començar plantant 700 ceps el primer any; una plantada que va anar seguida d’un cicle de cinc anys molt durs, marcats per la sequera, que van complicar força l’arrencada del celler. Vega destaca, però, que amb la vinya vella ja feien vi, unes 1.000 ampolles. Un dels altres inconvenients que es van trobar és que no estaven inclosos dins la zona vinícola de la DO Conca de Barberà i van haver de demanar una ampliació que va tardar anys a fer-se efectiva. L’any 2010, finalment, van poder etiquetar com a DO Conca de Barberà. El clima i les qüestions geogràfiques van anar acompanyats d’altres maldecaps: estaven sols en aquella zona, no hi havia altres cellers o pagesos a qui preguntar o demanar consell. Això fa que, aleshores, la família inicïi “un procés d’aprendre l’ofici, d’adaptar-se… . 2010 és l’any clau”, confessa Eva Vega. Tot i que avui en dia l’elaboració i la distribució de vi va per molt bon camí, Vega admet que “encara passaran 15 o 16 anys perquè estiguem a plena producció. Ara mateix estem en una extracció de 35.000 quilos per 35.000 ceps que són 10 hectàrees, per tant són 3.500 quilos per hectàrea, que és poc”.

DSC_0024“Cara Nord és una aventura totalment diferent”, recalca des d’un bon inici Xavier Cepero. I és que els fundadors de Cara Nord provenen d’altres cellers i de tota una vida dedicada al vi. Són responsables, entre d’altres, de cellers com Tomas Cosiné, al Vilosell, Castell del Remei, a Lleida, o el Cérvoles Celler, a la Pobla de Cérvoles. Tota una vida lligada al vi, amb molts contactes i canals oberts i, sobretot, amb una feina molt ben feta, tal com ha demostrat la ràpida introducció i acceptació dels seus vins al mercat.

“Vam tenir molta curiositat per la Conca de Barberà” confessa Cepero. Veien que faltava moviment en aquesta zona, que hi havia espai per nous elaboradors, existia un nínxol de mercat important sobretot pel que fa als canals hostaleria i restauració. Durant molts anys els hi havien ofert terres a la Conca, però mai s’havien acabat de decidir fins que va arribar el dia que els van oferir a la cara nord de la muntanya, prop del Vilosell, concretament al terme de Vimbodí-Poblet.

En aquest moment en Xavier Cepero i en Tomas Cosiné munten una petita empresa; Cara Nord SA, conjuntament amb un soci americà: Eric Solomon. Elaboren el vi dins el Monestir de Poblet i aquest estiu celebren dos anys des que van arrencar. “Estem molt contents, sorprenentment ha anat molt més més ràpid del que jo pensava. Aquest any ja farem 80.000 ampolles” confessa Cepero content. Tot seguit també detalla que Cara Nord ja exporta a una vintena de països, que s’ha mogut molt en el canal hostaleria, que ha arribat a molts punts de venda del canal alimentació també, aquí es nota el camí obert anteriorment amb els altres cellers del grup. “Però l’èxit del Cara Nord diria que ha estat l’estil del vi, que és una mica diferent i ve donat per aquestes  muntanyes i aquesta alçada que tenim. La caiguda en boca d’aquest vi el fa molt diferent, una entrada freda en boca, vins estrets i llarg, molta verticalitat, no busquen la contundència, busquen la frescor i la fruita”. Cepero creu que això és el que el mercat busca, “més elegància i menys contundència”. El mercat de gamma mitja-alta és molt receptiu a aquest tipus de vins. Tant Eva Vega com Xavi Cepero coincideixen en aquesta anàlisi i creuen que els desitjos dels consumidors cada cop aniran més cap aquí durant els propers anys.

DSC_0015Eva Vega ens parla dels seu vins, comenta que sempre que els ha d’explicar n’anomena la seva frescor, la mineralitat, la licorella, l’acidesa i que són vins que perduren molt en boca. També l’alçada, que ajuda a combatre un dels problemes de la societat actual, com ara el canvi climàtic. En aquest sentit, Cepero comenta que “la majoria de vins negres han passat de 12 a 14 graus aquests últims anys” i que en tant que “l’alçada ens retarda la maduració, fa que el procés d’elaboració d’aromes i sabors sigui més lent”. I això redunda en una “pell gruixuda que aporta tot el que necessitem per fer un bon vi negre”. Per Cepero, “amb l’alçada guanyem l’espessor de pell, de taní dolç i rodó i això ens dóna una profunditat en el vi que sinó no tindríem”. Vega no pot deixar de puntualitzar altres virtuts de l’alçada com l’endarreriment del brot del raïm un mes respecte la Conca baixa o la minimització de les malalties a la vinya per la qual el vent que bufa en aquestes altituds és un antisèptic perfecte.

Els dos reconeixen, però, que no tot són flors i violes, que són terres difícils, amb pocs rendiments (la mitjana la situen en 3.000 quilos tot i que segons les condicions hi ha anys que els rendiments són poc més de 2.000 quilos). “La mateixa quantitat de ceps de macabeu al Penedès, per exemple, produeix 10.000 quilos i només hi ha mitja hora de distància”, remarca Cepero.

De les característiques úniques de les muntanyes de Prades, en neixen uns vins singulars. En el cas de Cara Nord, s’està fent proves més enllà dels dos vins que produeixen actualment, “però de moment no en traurem cap més, volem consolidar els que tenim” aclareix Cepero. Treballen amb les varietats de Macabeu, Chardonnay, Garnatxa, Sirà i Garrut. Pel que fa a Vega Aixalà, aquest celler treballa amb dotze varietats diferents. Les principals, en negre, són: Garnatxa, Carinyena, Ull de llebre, Sirà i Cabernet; i en blanc: Garnatxa blanca i Chardonnay. D’entre els vins que elaboren en destaquen tres: la Bauma (blanc jove), el Barrau (negre jove) i el Biern (negre criança). També fan altres productes, tot i que de menys tirada, com un Pinot Noir que es distribueix en 600 ampolles o el Caliu, una selecció de Carinyena i Sirà. D’altra banda, estan treballant en una Garnatxa negra 100% o un 100% Sirà que esperem que ben aviat vegin la llum.

El lector es preguntarà: i el Trepat? Cap dels dos cellers hi treballa. No per voluntat, sinó per manca de tradició. Com apunta Xavier Cepero, aquesta varietat autòctona de la Conca de Barberà tradicionalment es va plantar a les planes, “que és on es podia treure rendiment, ja que es buscava producció”. Tanmateix, reconeix que seria interessant provar el Trepat a les zones altes.

DSC_0028Pel que fa a les vendes, Cara Nord envia un 70% de la producció a l’exportació i un 30% es queda en l’àmbit nacional i estatal. Alguns dels països on arriben amb força són: EUA, Canadà, Japó, Taiwan, Singapur, Hong Kong, Anglaterra, Bèlgica, Alemanya. En canvi Vega Aixalà ven la major part la producció a Catalunya i a les Illes Balears i alguna petita part a Andalusia i Lleó. Fora de la península, Suïssa, és on més distribueixen, seguida de Bèlgica i Alemanya en menor proporció.

Preguntats per la Conca de Barberà, tots dos coincideixen a assenyalar que és “un bon moment per la Conca, tot i que fa falta més estructuració a nivell de promoció”. Cepero afirma que hi veu “molt potencial”, mentre que Vega subratlla la qualitat de la feina que es fa a la comarca en relació a l’elaboració de vi. Reivindiquen la necessitat d’una marca paraigua que ajudaria a tots els elaboradors. “Conca, Conca, i Conca, hem de fer marca paraigua Conca, ja que a nivell individual costa fer marca, hem de fer pinya”, exigeix Cepero, “cal fixar-nos en França”. Tots dos creuen que a nivell internacional costarà més que es dugui a terme aquest reconeixement, però la DO és un plus que cal potenciar.

1545834_281207572003872_1500831199_nPel que fa a les perspectives pels propers anys, Eva Vega afirma que és el moment de consolidar i ampliar les vendes a fora i defineix l’exportació “com un repte”. Volen obrir mercat als Estats Units i Alemanya, en primer terme, sense perdre mai de vista el mercat català. Per Cara Nord l’objectiu en els propers anys és ordenar i madurar el ràpid creixement que han tingut i estabilitzar-se en les 120.000 ampolles. “L’objectiu a mitjà termini és fer un altre vi, una mica diferent…”, conclou Cepero. Pel responsable de Cara Nord, “la muntanya de Prades és la muntanya màgica del vi català, és una muntanya on hi ha vàries DO, totes elles amb molta personalitat i l’única DO que no se n’estava aprofitant érem nosaltres. Hem de vendre aquesta muntanya, sembla que hi visquem d’esquena… Hem de pujar a la muntanya!”

Per tant, visca la muntanya, l’alçada i que visquin el seus vins! Hi ha vida i amb molta salut a la Conca de Barberà, que es complementa molt bé amb el Trepat i la Conca estricta, precisament perquè se’n diferencia i perquè aporta matisos a aquesta comarca que tan estimem. És per això que estem segurs que aquesta és una gran notícia, que ajudarà a consolidar, a créixer, a millorar i enriquir la DO Conca de Barberà en tots els seus aspectes.

____________________________________

Primer capítol de la sèrie: Mas Foraster i Carles Andreu http://www.laconca51.cat/pioners-i-consolidats-i-mas-foraster-i-carles-andreu/