- El vinyeró, un productor singular
El món del vi és una porta oberta a la riquesa i diversitat que amaguen multiplicitat d’entorns per a la seva producció arreu del món: climes, sòls, varietats i les mans interpretatives dels que treballen la terra i n’elaboren el vi. En la també gran diversitat de formes i estructures productives del vi, una figura destaca específicament per contenir tots els elements de la cadena de producció vitivinícola: el “vigneron”, en la seva accepció francesa, i que condensa en una persona/unitat productiva l’esforç de cultivar la vinya, elaborar el raïm per a fer-ne vi i comercialitzar-lo. Altres llengües romàniques contenen també aquest terme (viticultor, vinyater, viñador, vignaiolo,…) i totes elles inclouen el cultiu de la vinya en la seva accepció. El que és interessant és que, en el cas de la llengua francesa, l’accepció del terme “cultivador de la vinya” evolucioni també cap a elaborador-comercialitzador i, tot guardant el terme original -“vigneron”-, es faci referència amb ell a aquest professional que cultiva la terra, la vinya, en fa vi del seu raïm, i el comunica i el ven. En certa manera, veiem com una realitat econòmica difon i amplia el significat d’una paraula donant-li un sentit més general. Prenent aquest nou significat econòmic/productiu, veiem aparèixer a diferents zones productors o fins i tot periodistes que fan servir el terme francès per a descriure aquest perfil de productor, com per exemple el català “vinyeró” o el castellà “viñerón”.
En qualsevol cas, val la pena reflexionar sobre el model productiu i els reptes que plantegen els vignerons i que aporten riquesa, diversitat i saber-fer genuí al complex i global món del vi i l’alimentació en general.
- Valor dels Vignerons. La cultura de la vinya, punta de llança d’una agricultura local, arrelada, respectuosa i justa.
El vinyeró, doncs, és el pagès que, més enllà de produir raïm, fa el salt i decideix elaborar vins propis i comercialitzar-los. Aquesta opció suposa un canvi conceptual essencial. L’agricultor decideix “conquerir” la cadena de valor i arribar al consumidor, relacionar-se amb ell amb el vi que ha produït, i parlar-li de la singularitat de l’origen del seu vi a través de tastar directament el producte. L’agricultor que esdevé vinyeró està en un camí d’emancipació i reconeixement amb nom i cognoms de la seva tasca, i la societat li agraeix gaudint i interessant-se pel seu producte i les condicions de com ha estat produït. Però aquest camí es també un impuls de “complicar-se la vida”, d’enfocar els resultats molt a llarg termini, i que implicarà ser capaços de finançar de moltes maneres (amics, família, ajuts, fons propis, col.laboradors,…) les inversions en construccions i tecnologia així com per poder captar el coneixement expert que asseguri l’èxit de tot aquest procés.
Aquest esforç d’ “afegir valor” en tots els sentits (econòmic, cultural, social,…) és present també en d’altres aliments (formatge, embotits, transformats vegetals…) i acaba per crear una gran diversitat de productes d’alta qualitat que aporten valors diversos a la societat. En certa manera, el vi ha estat la punta de llança de l’esforç de molts productors agroalimentaris de fer viable la seva explotació, i podríem dir que aquest camí és una eina molt potent per a la viabilitat de molts productors, especialment els d’estructura familiar, de mida petita-mitjana i/o situats en entorns agraris perifèrics (secans, muntanya,…).
En conjunt, arribar a fer aliments bons i en base a unitats productives d’escala humana reforça el relat territorial, és la base d’un turisme sostenible i amb forta identitat (en molts territoris el producte alimentari és el vector del turisme de qualitat) i la base d’una cultura gastronòmica sòlida i ben fonamentada, més enllà de les aportacions de les tecnologies sofisticades en les elaboracions alimentàries.
- Precisions terminologiques
El terme vinyeró no ha estat exclòs del debat i de la necessitat d’una certa defensa patrimonial. En aquest sentit, el moviment Slow Food, conscient del paper clau del món del vi en l’avantguarda d’una cultura alimentària “bona, neta i justa” –en les seves paraules-, ha volgut impulsar fòrums i espais de debat al voltant dels vinyerons. Va organitzar dues trobades de reflexió i debat d’àmbit europeu anomenades “Vignerons d’Europe” celebrades l’any 2007 a Montpellier i el 2009 a Montecatini (Toscana). Amb notable èxit de participació, després de diferents taules i debats, es va arribar a consensuar un manifest. Segons aquest manifest, el vinyeró:
- treballa personalment la vinya, elabora el vi i el ven,
- el vi del vinyeró és quelcom viu, dóna plaer, es fill del seu territori i del seu pensament, expressió autèntica d’una cultura,
- el vinyeró considera el consumidor com a co-productor, ciutadà que participa de la cadena de producció i, més enllà de l’intercanvi econòmic, es vincula a l’entorn i context de l’origen del vi,
- el vinyeró, com agricultor, es responsabilitza de millorar la fertilitat del sòl i l’equilibri dels ecosistemes,
- el vinyeró es compromet a renunciar a la utilització de molècules i de productes de síntesi i artificials amb l’objectiu de salvaguardar el medi ambient,
- el vinyeró marca els seus límits, buscant el millor, mai el màxim,
- el vinyeró assumeix la responsabilitat de la seva activitat respecte al medi ambient, la salut del consumidor i el destí de la comunitat de la que forma part i de la Terra,
- el vinyeró es compromet a crear i fomentar relacions amb d’altres vinyerons, agricultors, productors d’aliments, cuiners, universitats, centres d’investigació, educadors i ciutadans a la pròpia comunitat i el món sencer,
- el vinyeró practica la transparència: diu el que fa i fa el que diu,
- i igualment, els Vignerons d’Europe demanen a les autoritats estatals i europees que no posin obstacles al seu treball amb reglaments pensats per a la gran indústria però inadequats per a les seves particularitats.
En conjunt, constatem doncs que la figura del vinyeró podria representar l’avantguarda del sector productor agroalimentari, exemple per a d’altres productes agrícoles, aportant biodiversitat al territori, aliments molt bons i oportunitats de desenvolupament local sòlid, sobre tot per a aquelles zones més complicades.
- Elogi de la professió
El vinyeró, en tant que productor de vi associat a un origen clar i definit, es vincula amb el consumidors amb el vi, producte final genuïnament mediterrani i que forma part de la tradició alimentària i trascendent de la nostra cultura. En aquest sentit, la feina dels vinyerons i el seu lligam amb la terra queda molt ben reflectida al film Mondovino del director Jonathan Nossiter i estrenat el 2004. Amb les seves paraules, “un vigneron és a la vegada agricultor, comerciant i artista. El seu vincle fort a la terra és d’una gran humilitat (estant sotmès als capricis de la natura) i paral.lelament el vi que ha creat pel seu treball sobre aquesta mateixa terra està directament lligat a les més grans ambicions de la cultura en la que viu. I, com els artistes, prova de fer somiar, d’aportar plaers, i de provocar intercanvis entre la gent. L’obra per la qual el vigneron dóna la seva ànima és –contràriament a les obres d’art- intrínsecament efímera, i produeix immediatesa.”
Així doncs, la professió del vinyeró transcendeix l’estricta activitat econòmica i d’intercanvi i representa un patrimoni que cal recolzar de diferents maneres: consumint els seus vins, facilitant l’accés a la terra, establint normatives i legislació que no els penalitzi, animant debats i promovent el valor que la seva persistència representa.
- Ètica i responsabilitat de la professió: paraula de vinyeró
Malgrat els aspectes positius i constructius de la professió del vinyeró, també hi ha reflexions que no hem d’obviar, com ens recorda Marco Noferi, vinyeró al Chianti, amb ocasió de la trobada Vignerons d’Europe. Noferi sosté “la necessitat de reinserir la viticultura en l’agricultura. El desenvolupament de solucions pre-concebudes o estàndar, les normatives dictades pels lobbies i el domini de les agrofinances porten a la desafecció i la pèrdua de control dels processos i de la gestió local. (…) Hem de recordar que el viticultor és un agricultor, un pagès, i que el pagès és ciutadà de la terra. El món del vi sovint ha estat avantguarda, reclam cultural, però necessita evitar el risc de transformar l’avantguarda en aristocràcia, aïllant-se el vinyeró dels altres agricultors i pensar, al contrari, de restituir el viticultor al seu context, a les contradiccions del món agrícola i del seu territori. (…) El vinyeró ha de treballar segons alguns punts clau: la transparència, la disponibilitat a explicar el seu treball, la diversitat i la complexitat, la competència, que significa capacitat de comprensió, preveure, inventar, aplicar i re-aplicar; el vinyeró és propietari del fons i del producte, però sobre tot del seu treball; és una agricultor sempre més cultivat, que té passió per la realitat i atenció a allò particular; que practica la responsabilitat social, que implica la necessitat de conjugar els resultats de la sostenibilitat econòmica i ecològica amb els interessos de la comunitat, tornant-los duradors i compartits.”
Tota una declaració de principis que ens inspiren per a seguir el debat i animar la presència de vinyerons al llarg i ample del territori.
Vallbona de les Monges, primavera sorprenent de 2017
_____________________________________
Fotografies d’Ian Brunell
