Els territoris vitivinícoles marquen fortament la identitat dels qui hi viuen. La geometria de les passades, adaptades a les ondulacions del relleu, doten aquests territoris d’una singularitat especial. I s’hi afegeix l’evolució anual dels ceps, que codifica el paisatge en una seqüència ben clara: del verd clar i tendre primaveral, que s’enfosqueix a mesura que avança l’estiu, passant pels grocs, marrons o vermells de la tardor, fins als ceps nus de l’hivern. La influència del paisatge en la identitat de la gent del territori és clara, reconeguda i estimada.
Però l’impacte d’aquests paisatges vitícoles es debilita quan entrem al restaurant de la plaça del poble i ens ofereixen un menú amb un vi d’un territori llunyà i sovint de mala qualitat, quan el porró ja no hi és a la majoria de les taules de les cases o bé quan molt pocs pagesos elaboren el seu propi vi, ni que sigui per autoconsum.
Lluny dels territoris vitivinícoles més especialitzats, al municipi de Navàs fa sis anys que homenatgen, mimen i potencien la tasca dels vinyaires, persones que vinifiquen, des de fa molts anys, les collites de les vinyes del municipi, plantacions molt antigues on s’hi han identificat varietats minoritàries i singulars com el mandó, la pansera, el bartrol o la malvasia manresana. En els darrers anys, el grup de persones ha anat creixent fins a arribar a una cinquantena aproximadament, creixement experimentat gràcies a la incorporació de joves que han pres el relleu dels seus avis recuperant vinyes velles abandonades. Les elaboracions, tot i ser artesanals, s’han anat tecnificant.
La majoria dels elaboradors disposen de desrapadora i premsa, i molts utilitzen equips de fred, en alguns casos amb invents ideats per ells mateixos. Amb una mostra de vins i un maridatge, el poble posa en valor la tasca d’aquests elaboradors artesanals. Enguany, durant el maridatge, un acte que l’any passat va aplegar més de 200 persones, es tastaran set vins escollits per l’enòleg Joan Soler i sis plats dels restaurants 6Sentits, Alberg de Castelladral, Logos Berguedà, Cal Fuster de Serrateix, Casino de Valls de Torroella i, els postres de la pastisseria centenària Cal Mas de Navàs. Dins els actes de l’arrossada de Castelladral, es realitza la Mostra de vins del municipi de Navàs, on els vinyaires ofereixen un tast gratuït dels seus vins. Dos actes per donar a conèixer un fenomen que esdevé cultura en majúscules: conservació de patrimoni vitivinícola, expressió de varietats antigues i singulars, vins amb elaboracions experimentals i innovadores, etc. Cultura del vi viscuda, feta a prop de casa, que esborra la imatge elitista que molts tenen del vi, beu del patrimoni propi i es reinventa.
Però el fenomen no s’atura aquí, i esdevé germen de petits projectes de cellers professionals, ja sigui amb un model individual o bé més cooperatiu, tots ells amb l’objectiu de legalitzar la producció i poder comercialitzar els seus productes singulars en restaurants i botigues de la zona. En són un exemple el celler Vinyas d’Empremta o la iniciativa Ladiferenta.
Podríem pensar que la història dels vinyaires navasencs desperta nostàlgia dels temps en què el setembre, els cups dels cellers de cada casa eren plens de most fermentant, quan el vi de cada dia l’elaborava l’avi o el pare i el porró era sempre a taula. Però també resulta natural reflexionar sobre les conseqüències que la separació radical entre la producció del raïm i la vinificació, consumat en la dècada dels 70s, ha tingut en la cultura del vi dels territoris vitivinícoles especialitzats. Mentre la producció de raïm continua marcant el paisatge, la vinificació s’allunya de la vida quotidiana, i la feina del pagès tan sols és una part d’un llarg procés productiu industrialitzat. Grans extensions de territori dedicades a donar matèria primera a un procés d’elaboració desvinculat de la vida i la cultura dels qui viuen als poble i viles propers. Un procés que de segur ha tingut un impacte negatiu en la cultura del vi d’aquests territoris.
Actualment, també als territoris vitivinícoles més especialitzats, la tendència a la separació entre producció i vinificació s’està revertint amb l’aparició de petits projectes que retornen a una integració de totes les fases de producció del vi, en el sí d’una mateixa empresa (des del conreu de la vinya fins a la comercialització del vi). En molts casos, s’aposta per la qualitat i el treball amb varietats singulars com a estratègia de negoci. La consolidació d’aquest model té un immens potencial positiu per al sector.
Però, per què no plantejar-se la possibilitat de promoure i donar les eines per elaborar vins artesanals, com una estratègia de desenvolupament i també de promoció de la cultura del vi? Són moltes i de diferent intensitat les accions que es podrien fer des de l’administració o entitats del territori: des de petites accions com oferir cursos d’elaboració de vi per a petits productors, com s’ha fet des de l’Escola Agrària de Manresa, realització de tastos de vins artesanals d’experiències d’elaboració existents, formació per a l’elaboració d’altres productes derivats del vi (vermut, misteles, vi ranci, vinagre, vi bullit o vi dolç), fins a accions de més envergadura enfocades al desenvolupament local com la cessió d’espais per a la realització de petites produccions experimentals (vivers d’empreses). Partint de l’experiència de l’elaboració artesanal, amplificant-la amb accions de difusió i fent que sigui llavor de nous projectes. En definitiva, accions per forjar una cultura del vi en majúscules.
