Banyar-se al mar i degustar productes com la gamba de Palamós atrauen molts visitants al Baix Empordà, però no gaire lluny de la sorra s’hi amaga un ric patrimoni vinícola encara per explorar: cellers que estan a l’última engegats amb inversions milionàries conviuen amb els tradicionals que elaboren vi de pagès
A bona part del litoral urbanitzat es reprodueix el mateix esquema. Platja, línia d’edificis i darrere, quasi com d’amagat, el verd. Així és també a la badia de Palamós (Baix Empordà), però amb la diferència que en el verd també hi creix la vinya. La falda del massís de les Gavarres més pròxima al mar (entre Palamós i Calonge) ofereix vistes a la badia, i acull diversos cellers que de ben segur que no han visitat mai la majoria dels milers de banyistes que cada estiu poblen les platges situades a molt pocs kilòmetres de distància. Els visitants acudeixen pel mar i menges com la gamba de Palamós, però poc pel vi. Malgrat això, en el Baix Empordà floreixen noves bodegues que es desenvolupen més aviat amb discreció, i sense que tots els vins tinguin l’empara de la Denominació d’Origen (DO) Empordà, però que de mica en mica contribueixen a posar la comarca en el mapa vinícola català.
Terra endins s’hi troben dues realitats que a priori semblen contraposades, però que es complementen. Cellers on s’han fet grans inversions amb capital estranger, i que arriben a ser milionàries, conviuen amb els de vi de pagès, on prima l’elaboració tradicional per sobre de l’excel·lència. Entre els que parteixen d’un copiós capital hi ha Clos d’Agon, Brugarol i el més nou, el Celler d’en Marc, mentre que el Mas Molla abandera els de pagès de sempre, i al qual La Conca 5.1. ja va dedicar-hi un article de Míriam Clotet titulat Embotellant la història, sembrant el futur. El naixement de nous projectes no s’acaba a la badia, i és que a Pals torna a sembrar-se vinya amb el celler Mas Geli de la mà d’inversors catalans.
Vinya en un antic camp de golf
Des d’alguns dels camps s’arriba a veure el mar o es pot intuir que està molt a prop per l’aire que corre. “El mar està a dos quilòmetres i mig”, recalca a peu de vinya Anna Pérez, una de les ànimes del Mas Geli, que deu el nom a un mas ara en runes. El projecte l’ha engegat una família de Granollers amb arrels empordaneses i que té un negoci de reciclatge. La finca té una magnífica vista cap al massís del Montgrí i una singularitat. “Molta part del terreny que avui és vinya era un camp de golf”, subratlla. Desfà així la història del boom turístic i urbanitzador, i recupera per a la viticultura un espai que li havia estat arrabassat, perquè aquí no fa tant que també hi havia hagut vinya. Als pares els encanta la gastronomia i tenien el somni de venir a l’Empordà i elaborar el seu propi vi, així que fa sis anys van adquirir-hi uns terrenys del camp de golf Serres de Pals, que s’havia obert l’any 2000 i que va durar una dècada. Ja hi han plantat 13 hectàrees i volen superar les 20. Per ara obtenen unes 24.000 ampolles, que es venen a un preu d’entre 10 i 15 euros cadascuna.
S’han inclinat per plantar varietats amb llarga tradició al territori. Fins i tot s’han atrevit amb la carinyena blanca malgrat que és un repte cultivar-la i vinificar-la. El Mas Geli té molt d’esperit jove: és molt recent, encara no tenen instal·lacions per elaborar el vi i fins ara no tenien ni un cobert per atendre les visites en dies de pluja (venen més estrangers que oriünds). També ho és per l’edat de dues de les cares visibles del projecte. Pérez té 25 anys i el seu germà Lluís, 27. Ella recorda com van dir-se que estaven disposats a deixar-ho tot per anar-hi i no se’n penedeix gens. “És el millor que hem fet a la nostra vida”, assevera, i això que per ara no surten els números. “Viure de la vinya és complicat. No és rendible, som ecològics, totes les veremes són manuals. Tot són pèrdues”, reconeix, però volen impulsar encara més l’enoturisme per fer que el celler entri en números verds. “Som 100% conscients que estem començant, però tenim molta confiança que marcarem un abans i un després a l’Empordà. Volem fer coses que no s’han creat abans”, promet Pérez.
De CEO de multinacional a vinyater
Rere la badia de Palamós és on es concentren més cellers del Baix Empordà. Allà on les primeres muntanyes de les Gavarres es fusionen amb les parts planes hi ha el Celler d’en Marc, que ja comença a fer-se notar. Està entre els premiats dels recents Premis Vinari 2019, on va obtenir un Vinari de Bronze dels Blancs Joves pel Lalut Blanc de Noir 2018 (cabernet sauvignon i ull de llebre). El nom de Lalut que identifica els vins de la casa és un homenatge a Lut Jansen, la dona de Marc Markey. Els dos, belgues de 61 anys, duen la bodega i el bread and breakfast que han instal·lat en una masia que té els orígens en el 1320. També als dos els brillen els ulls quan expliquen el projecte. “Fer vi és com un somni. Molts es queden en el somni i nosaltres hem dit: anem a fer-ho”, remarca Markey, el qual anteriorment era el CEO d’una empresa multinacional. Van buscar un indret del Mediterrani espanyol i els va agradar Palamós: estan a prop del mar, a diferència del sud aquí encara hi ha hivern, i només estan a 1.300 kilòmetres de Bèlgica.
“No és només el vi, és la manera de viure. Aquí hi ha més tranquil·litat”, argumenta Markey, al qual l’experiència en els negocis l’ajuda a gestionar el projecte vinícola: “Volem fer-ho petit però professional”. Es van assessorar bé, van començar a plantar en el 2013, van elaborar el primer vi en el 2015 però no el van comercialitzar fins al 2018. “Vàrem començar pel més fàcil: vi de Palamós venut a Palamós”, relata. La seva intenció és diferenciar-se i “fer coses especials”, com ho són els blanc de noirs que tenen, i no els tremola la mà a l’hora de deixar raïm per collir. “La gent diu que sóc boig, però va així”, defensa Markey, el qual pensa que només d’aquesta manera, buscant la qualitat, podrà fer que la producció de vi sigui rendible. Ell calcula que pot ser-ho en un parell o tres d’anys. El vi que té més car té un preu de 24 euros. En tenia un de menys de 10 euros que deixarà de fer, ja que està convençut que les elaboracions barates no són bones aliades per tirar endavant.
Vins pensats per a l’exportació
Cullen a mà, vinifiquen cada varietat per separat i miren de treballar amb paràmetres ecològics encara que no estiguin certificats. “Aquest és un compromís per la qualitat”, sosté Markey. L’any passat van elaborar 25.000 ampolles; enguany calcula que seran no més de 17.000. L’objectiu és exportar la meitat a Bèlgica, un mercat que aprecia molt els vins francesos, i per això les varietats plantades són cabernet sauvignon, cabernet franc, merlot i viognier. També treballen finques de Can Sais, on s’havia arribat a elaborar vi de DO. En el Celler d’en Marc hi ha representada tota la família: si la bodega duu el nom d’ell i els vins, el de la dona, Lut Jansen, cadascuna de les quatre filles denomina un camp que rodeja la finca i el cinquè està dedicat als nets. Jansen va estudiar farmàcia, cosa que li dona una base sòlida per entendre com funciona la viticultura, ja que té molt de química i biologia. Subratlla que cada any és diferent i que aspiren a saber-ho expressar en els vins de cada anyada.
Un dels millors blancs d’Espanya
Resseguint les muntanyes cap al sud es troba Clos d’Agon, un celler molt pròxim al nucli de Calonge però que mai ha estat massa procliu a mostrar-se. Entre els vins més destacats té el Clos d’Agon blanc (100% viognier), que en diverses guies de vins de referència ha estat considerat entre els millors blancs d’Espanya, però la DO Empordà no empara aquest vi per la varietat, així que és DO Catalunya. “La gent se sorprèn molt que hi hagi una bodega així aquí”, reconeix la directora general de Clos d’Agon, María Ortiz. Segons ella, aquesta zona “la gent la relaciona molt més amb la platja i les vacances que no amb el vi, que es relaciona molt més amb l’Alt Empordà”, i hi ha un fet que en dona fe: “Molta gent coneix Clos d’Agon i no saben ubicar-la en el mapa”. Ortiz explica que promocionen la bodega i els seus esforços per la qualitat, però no per la ubicació. Exporten el 80% i a l’estranger ubiquen la Costa Brava, Barcelona i Catalunya, però no l’Empordà, assegura.
Els orígens de Clos d’Agon es remunten al 1987, quan un matrimoni francès va comprar l’antiga masia Mas Gil on ja hi havia vinya. La van arrancar i van plantar-hi varietats franceses, fins que el 1998 sis amics suïssos amants del vi van decidir comprar-ho. La cara visible de l’empresa és Frank Ebinger, creador de La Casa del Vino, l’importador més important de vins espanyols a Suïssa. Amb els vins tenen l’assessorament de Peter Sisseck, l’enòleg danès que va fundar Pingus. Ortiz considera que els estrangers se senten atrets per aquest racó de l’Empordà perquè hi ha molt bona qualitat de vida. “La manera de viure de l’Empordà és atractiva i a aquesta gent li enamora això”, sosté. En els recents Premis Vinari 2019, la bodega ha rebut el Vinari d’Or al Millor Vi de la DO Catalunya i un de Bronze dels Negres de Guarda pel Clos d’Agon Negre 2015, que és un cupatge de cabernet franc, syrah, petit verdot, merlot i cabernet sauvignon.
Disseny amb aires futuristes
Entremig de Clos d’Agon i el Celler d’en Marc, més a prop d’aquest segon s’ubica muntanya amunt el palamosí Brugarol. Està marcat pel disseny, amb una bodega enterrada sota terra a la finca Bell Lloc obra del despatx olotí RCR (guanyador del prestigiós premi Pritzker). Es caracteritza també per una forta aposta enoturística que inclou allotjament allà mateix on hi ha l’església de Bell Lloc. En aquesta part de la finca hi ha un element il·lustratiu de què s’hi pot trobar: quan hom arriba segurament no ho vegi, però en marxar es topa amb una escultura icònica de Jaume Plensa. Fa pensar en l’aparent discreció del celler, que està construït amb planxes d’acer reciclades de vaixells de càrrega. El poc que sobresurt s’integra bé en el paisatge, però el que impressiona més encara és l’interior. Les ampolles estan a les enfosques, però allà on es deixa colar la llum de fora s’hi arriba a generar alguna cambra amb aire futurista.
La directora de la Finca Bell Lloc, Pepi Marín, recorda que ja hi havia vinya en aquest indret, des d’on s’albira el mar, però la primera collita de la família propietària va ser el 2007. El 90% de la producció es consumeix i es ven in situ. Tenen alguna elaboració singular, com un escumós 100% de monastrell i preparen el llançament d’un ancestral. El propietari és d’origen suís alemany, Kurt Engelhorn, i no li manquen projectes: ha restaurat a Adri (el Gironès) l’espectacular mas Las Heras, els orígens del qual es remunten al segle XIII, que ha habilitat per a allotjament i on ha plantat vinya, i enguany ha obert un espai gastronòmic al barri Gòtic de Barcelona (carrer Salomó Ben Adret 10) on es poden degustar els vins. També és conegut per tenir altres propietats rellevants a Palamós, com el Mas del Vent, restaurat per RCR i on hi ha un claustre suposadament romànic que va arrossegar polèmica fa uns anys.
Sommelier compromesa amb el territori
La sommelier palamosina Clara Antúnez (La Gastronòmica) és una de les professionals del sector més compromeses amb la difusió de la riquesa vinícola del Baix Empordà. Entre les múltiples propostes que ofereix hi ha una visita als cellers Mas Molla i Clos d’Agon, que estan separats només per uns quants camps de vinyes, amb la qual mostra en poques hores l’essència dels patrimonis que conviuen en el Baix Empordà. “Tenim la unió perfecta entre el saber tradicional i l’històric, i una generació d’enòlegs joves que són capaços d’aplicar el coneixement científic conjugat amb aquesta tradició”, ressalta Antúnez sobre el salt endavant que ha fet l’Empordà en els darrers anys. En el Baix, però, encara senten que el focus sempre es posa massa en l’Alt, on no sempre s’acaba de veure del tot escaient que a la DO els cellers del Baix comparteixin el mateix espai amb els de l’Alt.
Antúnez i el cuiner Jaume Montanyà no paren de pensar en propostes innovadores per acostar el vi a tothom i allunyar-lo de la imatge d’inaccessible que hagi pogut tenir. “Hem volgut explicar-lo molt des de la vessant enològica, però és tradició, és cultura”, defensa la sommelier, i creu que cal obrir el focus des d’aquest prisma. Una de les darreres incorporacions al seu llistat de propostes és fer una sortida enogastronòmica al mar amb el Popi, un antic pràctic (un vaixell per a maniobres del port) del 1970. A bord del Popi s’hi va a “navegar, menjar, beure” i a rebre una càrrega de coneixement, detalla Antúnez, com ara que la gamba de Palamós viu a 400 metres de profunditat, on és transparent, i que es torna vermella pel canvi de pressió, o sobre els 25 anys del referèndum que va salvar la platja de Castell. Per a ella, el principal repte és “apujar el preu del producte, perquè val més” del que es paga pel vi, i fer que la gent catalana s’interessi pel territori. A la Gastronòmica solen tenir un 60-70% de públic estranger.
Gran gir en només una dècada
L’interès que desperten els vins de l’Empordà és força recent, com testimonia Mariona Costa, de La Barberia, un establiment al bell mig de Palamós (avinguda Onze de Setembre 89) on tenen 94 referències de vins empordanesos que es poden prendre per acompanyar tapes. Van començar fa 13 anys amb un local a Sant Antoni de Calonge més centrat en la restauració, quan les coses eren molt diferents i tot just l’Empordà “començava a sentir-se poderós” i amb l’ànim de reivindicar el seu producte. “Vam obrir la Taverna amb una aposta molt clara, que era vins només empordanesos. Et pots imaginar com ho va rebre la gent: fatal. Que si Riojas, que si Riberes. Hi havia una Riojitis brutal. Volien qualsevol altre tipus. Fins i tot demanaven Priorat o Penedès, amb la idea que es coneix molt més”, rememora, però això és cosa del passat: “Nosaltres seguíem amb la nostra filosofia i la gent ens va anar seguint”.
A La Barberia tenen vins dels quatre cellers que apareixen en aquest article i Costa, que té estudis de sommelier, sempre està oberta a incorporar noves referències, i en especial ecològiques o dels denominats vins naturals. També han participat amb tastos en el Palamós Gastronòmic, la iniciativa que intenta ser un revulsiu a l’octubre quan baixa el turisme, i en la qual també pren part Antúnez i cellers empordanesos. Emili Colls, que ara és el segon tinent d’alcalde, va obrir la botiga Xarel·lo Vins l’any 2000. “No era perquè no ens agradés, però si tenia la lleixa plena de vins de l’Empordà, només faria que treure-li la pols”, recorda de llavors, cosa que contrasta amb l’ara: aquest estiu el vi del celler Brugarol ha acaparat l’aparador. “N’he venut molt pel fet que és de Palamós”, remarca. Des de l’administració considera que tenen “l’obligació de posar en valor el territori”, i fer-ho conjuntament amb tots els agents que hi participen. L’Ajuntament està adequant un local com a nova oficina de turisme on es promocionarà també el producte de proximitat i s’hi veuran ampolles de vi dels cellers de la zona, com ja passa a Sant Antoni de Calonge.
__________________________________________
Espai Enotour amb el suport de:
