Quart capítol de la sèrie “Crònica Sentimental del Vi”
Tothom qui estima el vi necessita una bona botiga que li permeti remenar, triar i descobrir, que li vagi per davant amb propostes i que atengui les seves comandes. Resulta que aquí al costat tenim la millor botiga de vins del món. Això sí, ho precisaré en francès que és la pàtria dels vins que més m’agraden: “a mon avis”, al meu parer, després de mourem per Europa i una mica més en les direccions oposades del sol.
La Viniteca Vila és al carrer d’Agullers, 7, a tocar de la Via Laietana, a dues passes de Santa Maria del Mar i quatre del moll, la Barcelona amb una pàtina no aliena a la botiga, que va començar com a colmado l’any estatutari de 1932. Tenen també establiment a l’Illa Diagonal, on a més a més de despatxar vins tenen embotits, pernils i formatges parells en qualitat a les més de deu-mil referències d’unes dues-centes cinquanta bodegues, “à peu près”, si fa no fa, seguim a la France. S’hi poden fer degustacions en una taula amb vistes a tot plegat, que vol dir colors i olors, que són, les olors, colors sense “c”. Els sentits es toquen i deia sant Agustí –un dels meus filòsofs de capçalera– que els sentits són les terminals de l’ànima, imprescindibles, doncs, per qualsevol temptativa de comunicació transcendent.
La Vila Viniteca disposa també d’una meravellosa botiga on line, en la qual, còmodament des de casa, es pot consultar el catàleg detalladament, fins i tot visualitzant l’ampolla, i desplegables molt fàcils ens permeten triar la comanda per zones, anyades, preus… I en dos dies com a màxim, una furgoneta te la deixa a casa. Sort d’aquest servei, que, en temps de confinament, m’ha permès gaudir encara més de la sentència bíblica que Déu va posar a la terra “el vi que alegra el cor dels homes”, salm 104. La Vila Viniteca pot remuntar orígens als segle XV i aquí la tenim, al XXI, amb la tecnologia a favor i propostes interactives que van des de concursos de tast a espais virtuals compartits, docents i interactius.
Tot això ho dirigeix Quim Vila, tercera generació del colmado ençà. Vaig saber d’ell a través del millor avalador possible: Juan Mari Arzak. Fa un munt d’anys, quan el xef més cèlebre de la nostra història compartida va llençar-se a l’aventura de promoure un gran whisky de malta, va triar en Quim Vila com a distribuïdor. Tenia moltes ofertes damunt de l’entranyable taula del menjador familiar de la cuina, on en vam parlar, on hem parlat tantes vegades de tants temes… Imaginin si hi havia propostes de distribuir “el whisky de l’Arzak”! Va triar en Quim Vila quan encara no era gaire conegut perquè sabia que estimaria el projecte i “porque me parece un tío honesto y cojonudo”. El coneixement intuïtiu de l’Arzak no ha fallat mai des que es va inventar el pastís de cabratxo (escórpora) i de passada s’estava inventant la “nouvelle cuisine” –seguim allà dalt—a la basca: “ellos tienen la crema de leche y nosotros el ajo”.
Vaig comprovar després que, efectivament, en Quim Vila és “un tío honesto y cojonudo” i ens va unir un amic comú al que vam acomiadar en comú per una mort injustament prematura: Jordi Dagà, estudiant compromès, torturat per la policia franquista, el líder més carismàtic de la Universitat Autònoma, brillant en el que feia i tot el que tocava, extravertit, simpàtic, murri. Va fer tot el be que va poder quan va tenir el gran poder de ser vicepresident de la SEPI –l’antic Instituto Nacional de Indústria—i era assessor financer. Tan bellíssima persona que en aquell emotiu postfuneral també hi havia en Javier Pacheco, secretari general de Comissions Obreres.
Pacheco va recordar que en Dagà el portava a negociar a restaurants cars en els quals ell no sabia com posar-se i en canvi en Dagà s’encarava amb els maîtres, demanava pel xef i dedicava una estona a llegir la carta de vins, amb els seves ulleres de mirar de prop i de primmirat. El seu gust pel vi el va apropar a en Quim Vila i això, per a mi, que havia tractat en Degà quan la bòfia se’ns tirava al damunt, va ser un altre aval de la seva categoria humana. Un aval que, aleshores, ja no li calia. Ara com ara, en Quim Vila té l’aval intangible d’aquella sensibilitat que, a través del vi, ens connecta amb el millor de les nostres vides. Compartim, també, el gust pels chardonnay… Francesos.
