En una presentació l’alcalde d’Alella va dir “la D.O. Alella és com Asterix i Obelix, resistim com els Gals” aquella frase ocurrent era tota una porta a la història.
La D.O. Alella és la més petita de Catalunya, amb una història milenaria, però no va ser fins al 1950 quan Alella va ser reconeguda com una regió de vi amb denominació d’origen. El boom de la construcció dels anys 80 va transformar el paisatge del poble. Tot i així, moltes masies encara segueixen en peu i han passat de generació en generació, fins a les mans de famílies que encara avui segueixen fent vi.
Antecedents
En un principi el vi era un producte eminentment exòtic, sagrat i de prestigi per a determinades elits, que l’utilitzaven en ceremònies i banquets funeraris per intentar entrar en comunicació amb els déus.
El consum de vi es converteix en hàbit cultural en el mateix moment en què l’home troba en el suc del raïm alguna cosa més que un simple recurs de saciar la seva set. Aquest hàbit l’hi devem als egipcis, els grecs van definir les qualitats geogràfiques dels vins i Roma va popularitzar l’hàbit de consumir-lo entre la població.
La Història del vi de Laietània
Cap a l’any 100 a.C. apareixen al pla del Maresme uns establiments que anomenen vil·les romanes republicanes, aquestes vil·les són conseqüència d’una distribució de terres entre veterans de les legions de Mari. D’altres apareixen a mitjans del s. I a.C., quan Cèsar va repartir 80.000 ciudadans romans per les colònies de fora d’Italia.
En la Laietània hi havia una gran quantitat de vil·les romanes dedicades al conreu de vinyes i la elaboració de vi.
La producció de vi i la comercializació cap a l’exterior caracteriza un període comprès entre la instauració d’un poblat rural i un sistema de vil·les plenament romanitzat. El fet d’exportar vi va provocar que es creessin expressament unes àmfores imitant les itàliques. Aquest fet demostra que va ser un afer curosament planejat en el qual s’esmerçà intel·ligència, temps i diners.
El negoci reeixí, s’obriren nous mercats, cosa que augmentà la demanda i la plantació de noves vinyes, i com a conseqüència calia crear unes infraestructures:
– Un sistema normalitzat d’envasos.
– Una estructura mercantil.
– Un transport organitzat a través del mar i una via de comunicació: La Via Agusta!
La Via Agusta
Els romans van ser els primers a crear un sistema de comunicació que, a més de facilitar els desplaçaments, permetia un estret control administratiu, polític i militar dels territoris conquerits i la consolidació del seu poder.
La Via Augusta deu el seu nom a l’emperador August, que va ordenar la millora dels seus vials entre els anys 8 i 2 a.C. Possiblement, durant l’últim viatge d’August a la Península en els anys 16-13 a.C. es va dissenyar un ambiciós projecte de reorganització de les províncies d’Hispania, en el qual va tenir un lloc destacat la construcció d’aquesta artèria, que té una extensió aproximada de 1.500 km i travessa tot el territori peninsular, des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant el Mediterrani.
La construcció de la Via Agusta era finançada mitjançant les contribucions que pagaven els terratinents, les seves propietats eren travessades per les calçades.
Hispània proporcionava productes agrícoles, sobretot el vi i l’oli, que van ser els productes més exportat i més valorat per la seva altíssima qualitat. Segons els agrònoms, la vinya constituia el conreu fonamental de tota explotació agrària, per ser el més renumenador. Cal situar, no la introducció del cultiu de la vinya, si la seva extensió al llarg de s I-II a.C.. Els romans van ser els primers en cultivar la vinya d’una manera intensiva i comerciar-lo a una escala geogràfica que no s’havia fet fins aleshores.
El ramal de la Via Agusta, va ser un nexe d’unió entre les ciutats de Blandae, Iluro, Baetulo i Barcino, a través d’ella es controlava i administrava tota la producció del vi de la Laietània.
La llegenda
El vi de la Laietània no era gaire apreciat a Roma! Són molt poques les fonts que fan referencia a la riquesa vinícola d’Hispania. Les trobades d’àmfores demostra que el vi de la Laietània, va tindre dues époques; una de gran prestigi, destinat a la Gal·lia i un altra de molta abundància per a les tavernes de Roma.
M.Porci
Les àmfores, en l’antiguitat eren el principal recipient de transport marítim de líquids, especialment el vi. És un recipient que és fabricava en terrisseries prop de les viles o en grans terrisseries.
Les marques, eren els segells amb inscripcions que s’aplicaven sobre les àmfores abans de coure-les, proporcionen importants precisions cronològiques, i donen informació com dotaciones precises o rutes comercials i sobre l’organització sociopolítica de les relacions de producció.
En època romana la denominació del vins es referia a un conjunt de terres d’abast molt ampli. Plini ens parla d’alguns vins de la zona de l’actual Catalunya.
VIII. [10] Les vinyes laietanes, a Hispania, són reconegudes per l’abundància de vi que donen, els de Tarragona i Lauron per les seves qualitats brillants: els de les Illes Balears es comparen amb els primers vins d’Itàlia.
PLINI EL VELL Història natural
LLIBRE XIV TRACTAT DELS ARBRES FRUITERS
– Lauronense, (zona de l’actual Vallès Oriental)
- Vi laietà (Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental i Maresme)
- Vi de Tarraco
- Vi de Balears
El vi no rebrà el mateix tractament quan hagi de ser consumit per un un públic local, proper, que quan es dirigeixi a consumidors llunyans, que l’hauran d’identificar d’alguna manera.
Segons els autors antics, hi ha els vins de Tarraco molt apreciats a Roma, el Lauronense que són de bona qualitat, mentre que l’anomenat Laietà és considera molt dolent, “per la tropa”.
“además de la … nutritiva fuese agradable y aceptada por la tropa.”
Marcial
La presència de diferentes categories de vi, segons el tipus de raïm, el ser premsat i el procès de fermentació, comportaria un tractament molt diferent de les vinyes.
- La explotació i comercialització d’un vi de qualitat requereix de grans inversions (mà d’obra qualificada, espais d’emmagatzematge per poder envellir el vi i, la possibilitat d’esperar un any o més per vendre la collita).
- Per fer un vi ordinari, anomenats ‘plebeus’, no necessitaren cap infraestructura econòmica.
El vi més refinat, el de la 1ª premsada, anava destinat a un públic, amb alt poder adquisitiu, com eran els consumidors de la Gàl·lia, i que per tal d’identificar-lo, es marcaren els seus contenidors. Els clients de les tavernes de Roma era un públic molt més nombrós i menys exigent.
Quan parlem de les marques sobre àmfores laietanes, hem de destacar la marca M.PORCI.
Marcvs Porcivs ( final del s. I a.C. i inici s. I d.C.) va ser un productor de vi de la Laietània. La immensa majoria del jaciments de la Gàl·lia situada al llarg del riu Roine, es troben grans quantitats de marques amb aquest nom, fet que marca clarament quin camí seguien les àmfores amb el vi de la Laietània.
Aquesta exportació a gran escala de vi de la Laeitània va començar a partir de la segona meitat del segle I a.C. i es va dirigir sobretot cap a les ciutats costaneres del sud de la Gal·lia, des d’allà, navegant amb barcasses pel Roine, es distribuïen per tota la Gal.lia fins a l’Atlàntic i la Gran Bretanya, mentre una alta ruta arribaria fins la Germania.
Més endavavant, ja entrat el segle I d.C., la Gal·lia ja produia vins, el vi laietà obriria un nou circuit comercial dirigit cap a Roma, un immens mercat que necessitava l’arribada de vi ordinari.
