“Les muntanyes de Prades són el poema de la voluntat, de la lluita i de les roques florides. En aquestes muntanyes, l’home és més rei que enlloc i més esclau que enlloc (…) Les seves mans dures i fortes com el cor de boix tenen una grapa ferotge, un palp àvid (…) El vi que beu – un vi negre, espès i fumós com la sang calenta – de la roca viva neix”
La vida tradicional a les muntanyes de Prades
Josep Insa Montava
___________
Les muntanyes de Prades se’ns presenten sovint amb una imatge hostil, rústica, dura, feréstega… Però el paisatge és al mateix temps extremadament bell i silenciós. I els vins que li volen retre homenatge poden ser delicats i amb un punt de supèrbia. Celler Torres ha tret al mercat “Sons de Prades” un vi monovarietal de raïm Chardonnay inspirat en el paisatge immens i poc conegut encara de la Conca de Barberà, un entorn que aspira a esdevenir Parc Natural.
“Sons de Prades” neix a l’emblemàtica finca de Milmanda on neix el vi que porta el mateix nom – i que va servir-se al sopar de la distensió entre Obama i Castro. La seva font d’inspiració és l’entorn privilegiat que li ha tocat viure: “Evoca l’encant màgic d’aquesta terra llegendària, perfumada amb les aromes de romaní, farigola o ginebró pròpies del Mediterrani”, explica Miquel Torres Maczassek, director general del celler i cinquena generació de la família. “Sons de Prades fa referència a la serra que es veu des del Castell de Milmanda – propietat de Torres -, un territori de gran valor paisatgístic, històric i cultural”.
I enmig d’aquesta màgia, la finca, ubicada al peu de les muntanyes de Prades “que moderen la influencia del mar resultant en un clima mediterrani amb certa tendència continental. La varietat chardonnay es desenvolupa aquí de manera extraordinària i dóna origen a vins blancs aromàtics de gran qualitat. També influeix el sòl, que és profund i de textura fina, amb important contingut de carbonat càlcic”, detalla Miquel Torres.
Imagino el contrast cromàtic d’una copa de “Sons de Prades” a la plaça major del poble, sobre els rajos de sol esculpint la roca vermella, de l’Església, del terra… La Vila Vermella tenyida de llum, com la que també irradia la copa. “És un vi sensual i elegant” que ve de gust prendre ara que arribat la tardor meteorològica i que visitar Prades ve de gust, pel fred, pels bolets, per la cuina del xup-xup, per les caminades ben abrigats per les muntanyes.
El nou vi de Cellers Torres, el segon de la finca Milmanda, surt al mercat amb l’anyada 2014 “marcada per temperatures més fredes del que és habitual, allargant el període de maduració i produint vins frescos i aromàtics; amb una cuidada selecció dels raïms, fermentació parcial en barrica i posterior fermentació malolàctica i una criança en bótes noves de roure francès 6 mesos i uns altres 6 en ampolla”. És un vi de producció limitada destinada a la restauració i les botigues especialitzades. Amb la Medalla d’Or obtinguda al certamen Chardonnay du Monde 2016, encara serà més difícil trobar-lo.
Entre el silenci de la vall i les fredes boires de la matinada,
Ressona solitari el repic de campanyes llunyanes
És el senyal ancestral que anuncia els primers raigs
Del sol que dibuixen la Serra de Prades.
Les vinyes de Milmanda es desperten a poc a poc
I recorden els càntics d’antics monestirs,
El corn de caça dels reis i la remor dels veremadors.
Són sons del nostre passat:
Sons de Prades
L’etiqueta reprodueix la imatge bucòlica de les vinyes que envolten en castell, compartint protagonisme amb el Monestir de Poblet i les muntanyes de Prades a l’horitzó. També hi és l’escut de la porta principal del castell, que pertanyia a Ponç de Copons, abat i impulsor de la construcció de la torre de defensa de Milmanda. El vi és un reflex del paisatge, d’un territori amb una llarga història de monjos i cavallers, de castells i monestirs, de repics de campanes, de fortificacions i possessions… De fet, el Castell de Milmanda va pertànyer a l’Ordre del Cister, originària de la Côte d’Or, a Borgonya, bressol dels millors vins de Chardonnay. Va ser al segle XII quan es va incorporar a les possessions del Monestir de Poblet i els monjos van reprendre el cultiu de la vinya. Torres va comprar els terrenys i el monestir l’any 1979.
“Un home, un temps, un vi”
Jean León és un petit celler del Penedès que Torres compra l’any 94. Des dels inicis, ha estat pioner en la introducció al país de les varietats nobles i amaga una història de pel·lícula sota el lema “A man, a time, a wine”. Algunes persones dubten tot sovint de si és real o no quan acaben la visita. És un celler conseqüència de la vida d’un visionari, Ceferino Carrión, que amb 19 anys va marxar de Catalunya a França primer i després als EUA, on va treballar dur per fer realitat el seu “somni americà”. Als EUA, va ser taxista, cambrer, va treballar per Frank Sinatra i finalment va obrir el mític restaurant L’Scala amb James Dean. Als anys 60 decideix que vol fer el seu propi vi i torna a Catalunya. Al Penedès, hi planta ceps de varietats foranies, sent pioner a l’Estat espanyol en el seu cultiu: l’any 1969 surt al mercat el primer vi de cabernet sauvignon i el 1973, el de chardonnay.
El celler és emblemàtic per la història del personatge, però també per l’excel·lència dels seus vins i l’aposta per l’ecologia amb segell CCPAE per a totes les referències des de 2012. Quatre dels seus vins són de finca, coronant el vèrtex de la piràmide de qualitat dels vins catalans: Vinya La Scala Cabernet Sauvignon Gran Reserva, Vinya Le Havre Cabernet Sauvignon Reserva, Vinya Palau Merlot i Vinya Gigi Chardonnay. Són els primers vins de finca distingits al Penedès en una classificació que vol comparar Catalunya amb els grand cru francesos i que garanteix que “el vi procedeix de raïm cultivat en una vinya concreta i té una personalitat única i una expressió plena, nascuda de la interacció entre sòl, ceps, microclima i la mà de l’home”. Fins a 42 de les 65 hectàrees de producció de Jean Leon estan destinades al cultiu dels vins de finca, un alt percentatge que demostra la precisió i l’apassionament amb què es treballen les vinyes. Un projecte liderat actualment per Mireia Torres Maczassek. Ella ha volgut mantenir sempre “l’esperit del fundador, no només als vins, sinó també a les seves etiquetes, com per exemple el 3055 que és el número de la llicència de taxista de Jean Leon”.
Amb la voluntat de seguir experimentant i innovant, aquest any el celler s’ha decidit a elaborar una línia de vins experimentals. El primer que ha sortit al mercat és X-15, el primer xarel·lo de Jean Leon. Només 6.000 ampolles que “homenatgen el Penedès, la regió vitivinícola que va permetre al seu fundador complir el seu somni”, explica Mireia Torres. X-15 té un disseny revelador, amb una etiqueta penjada del coll de l’ampolla que deixa veure sense interferències el vi que amaga. És un vi ecològic de vinyes d’entre 25 i 30 anys que es veremen a mà. Vinificat en acer inoxidable i criança amb les mares durant 4 mesos. És un vi fresc, elegant, amb certa untuositat, i un fons balsàmic molt interessant, amb notes de fonoll i anisades. “És un xarel·lo que té un estil femení. Intens en nas amb notes cítriques i especiades i delicat en boca. No hem treballat amb la barrica per buscar la màxima expressió de la varietat”, explica Mireia Torres. Un aperitiu, unes tapes, amb el vi ben fresc, és la seva recomanació personal per prendre’l. Ella, que també dirigeix el celler de Torres al Priorat i que està dirigint la sortida al mercat del primer i nou escumós del grup – “a mi m’agraden molt les varietats franceses” dirà quan li preguntem pel cupatge -, creu que els vins no es poden triar l’un per davant de l’altre, com tampoc els cellers: “M’agradarà prendre’n un o un altre, sempre en funció del moment”.
