Fa ja massa anys –disset, ni més ni menys– vaig tenir una de les meves primeres experiències entorn al món del vi. Tenia onze anys i, si bé a casa meva l’ampolla de vi sempre era present sobre la taula a l’hora de dinar, no havia visitat mai un celler. L’any 1999, l’enoturisme encara no era una realitat consolidada a casa nostra i, m’atreviria a dir, tampoc una activitat a tenir en compte en l’espai de lleure familiar.
La meva primera visita a un celler va ser amb l’escola. I així com, en aquell moment, molts companys anaven a visitar les caves Freixenet, els alumnes de 5è B vam fer cap a les “Bodegas Torres.” El record més viu que tinc d’aquella experiència està relacionat amb una fotografia que amb el pas dels temps ha anat perdent el color; s’hi pot veure una nena d’11 anys que fa una mica el pallaso –per què no dir-ho– mentre posa el nas en la que probablement va ser la primera copa de vi que va olorar en la seva vida. Després, n’han vingut unes quantes.
El passat diumenge, amb 28 anys i una relació molt diferent amb el vi, tornava a posar el nas en una copa per apreciar el Mas la Plana 2013 i intuir, guiada per Pascal Chatonnet, com el terroir incideix en l’elaboració del producte final. Aquesta vegada, però, els meus sentits eren conscients d’allò que estava fent (si bé el fet de tastar un vi no ha deixat mai de ser un joc). I vaig experimentar un d’aquells moments proustians que em sovintegen a mesura que m’apropo a la trentena. En aquest cas, mentiria si digués que estava vinculat a un gust, que no puc recordar. Estava vinculat a una experiència íntima. Una experiència d’aquelles a les quals tot bon director de màrqueting voldria vincular el seu producte. Una experiència d’aquelles a les quals només es pot accedir quan darrere hi ha hagut la tasca conscient i perseverant de qui ha lluitat per associar la seva marca a l’excel·lència en el món del vi.
La tasca divulgadora de Cellers Torres ha estat una constant en la trajectòria de l’empresa, que ha orientat les activitats dissenyades al voltant d’aquest sector als públics més diversos. Aquesta voluntat de reflexionar sobre l’estat dels vins que s’elaboren arreu de l’Estat i d’entendre’ls com quelcom que no pot deslligar-se de la feina que s’està fent en matèria de gastronomia, han portat Cellers Torres a apostar decididament per l’organització del Wine & Culinary International Forum, que diumenge dia 9 d’octubre celebrava la seva tercera edició. Sota l’eix temàtic “El vi i les cuines del món”, els diferents ponents que van passar pel Wine & Culinary International Forum van plantejar els principals reptes al voltant de la complementarietat entre el vi i la cuina. Davant tenien un auditori format pels més de 250 professionals i especialistes del vi i la restauració d’arreu del món que es van acostar al Palau de Congressos.
Com no podia ser d’altra manera, a les 09.30 h el mateix Miguel A. Torres donava el tret de sortida a una jornada que volia ser un homenatge tant a la ciutat de Barcelona com als restauradors de Catalunya i de la resta de l’Estat. Un homenatge particular, perquè “necessitem el prestigi de la nostra cuina per vendre els nostres vins; necessitem que el mateix vi s’entengui com ho fem nosaltres, com un producte que es consumeix amb moderació, acompanyant a la cuina, per projectar-nos al món.” Però també un homenatge general a tothom qui duu la creació i l’harmonia entre un plat i un vi al màxim nivell. A les persones que respiren sensibilitat.
Josep –Pitu– Roca, a més de ser un gran comunicador, és una d’aquestes persones que emana sensibilitat. Se’l defineix com a creador d’emocions i, després de quedar fascinada per la seva intervenció, em pregunto si aquesta habilitat se cenyeix únicament a l’àmbit gastronòmic. Si teniu l’oportunitat de donar un cop d’ull a Rere les vinyes (Rosa dels Vents), que signa juntament a Imma Puig, entendreu també de què us parlo. Durant la conferència, el seu repàs pel recorregut de la història del vi en els plats de El Celler de Can Roca va ser el millor exemple que la tensió entre el que és particular-local i el que és general-global dóna grans resultats. D’una banda, va ser emocionant sentir l’estima i la gratitud amb què el sommelier es va dirigir als seus germans quan va parlar de la feina en un entorn que li ofereix la possibilitat d’expressar en un plat el que un vi demana. De l’altra, va ser revelador transcendir l’àmbit del que és familiar i descobrir que la curiositat, l’esforç i la recerca que hi ha darrere la creació d’un plat (i del maridatge d’aquest amb un vi) requereixen uns coneixements i una visió que va més enllà. Amb un menú inspirat en el Riesling, Roca va exemplificar què vol dir entendre el vi com a element vehiculador de la creativitat a la cuina i per què certa gastronomia mereix ser elevada a la categoria d’art.
Entre els altres ponents del matí s’hi trobaven Sarah Jane Evans, que ens descobria l’evolució dels vins de l’Estat i ens revelava quin ha de ser el seu paper en el futur; Pascal Chatonnet, que desglossava els elements que integren la definició de terroir: la terra, el clima i l’elaborador/a; i Michel Bettane, que ens va il·lustrar sobre els inicis del maridatge en la cuina francesa. El Dr. Francisco Tinahones va ser l’encarregat d’aportar dades científiques a una d’aquelles màximes que tant ens agrada escoltar: que l’efecte sobre la salut del consum moderat de vi és, no només beneficiós en dolències com la diabetis, sinó extraordinàriament positiu en altres malalties, en tant que produeix un increment considerable dels bacteris bífidus que s’allotgen en el nostre intestí.
Després de l’esplèndid còctel ofert per la xef Fina Puigdevall i l’equip del Restaurant Les Cols, va ser el torn de la taula rodona: “La comunicació a les xarxes: Wineblogging”, en la qual Víctor de la Serna (Mundovino), Amaya Cervera (Spanish Wine Lover), Tim Atkin MW i Jorge G. Balsera (Sibaritastur) van debatre al voltant del rol dels social media en la comunicació del vi. Tots quatre van concloure que, malgrat que el seu ús comporta certs riscos (com la inexistència del filtre de les opinions), aquesta és una realitat que ha vingut per quedar-se i a la qual cal adaptar-s’hi i aprofitar els avantatges que el seu poder democratitzador ofereix. François Chartier i Ramon Morató ens van demostrar que el vi pot maridar perfectament amb la xocolata i que el maridatge també és una “qüestió de química”, on els components moleculars dels aliments són clau. Qui va ser el primer Master of Wine alemany, Markus del Monego, va sorprendre el públic assistent parlant sobre com es produeixen modificacions en la percepció del consumidor quan el moment de consum es duu a terme a bord d’un avió.
Durant tota la jornada, es va poder gaudir de fins a quatre Showcooking-debate Food & Wine a càrrec de prestigiosos restauradors i sommeliers (Junsik Kim i Julie Dupoy; Fina Puigdevall i Josep M. Pelegrín i Anna Busquets; Albert Raurich i Tamae Imachi; i Helena Rizzo i Luciana Bianchi), en els quals el binomi local-global va aparèixer inevitablement a escena. Potser els exponents més clars d’aquesta dualitat van ser el xef coreà Junsik Kim elaborant un plat els ingredients bàsics del qual eren el pop gallec i l’allioli o el català Albert Raurich, xef de Dos Palillos, que ens va delectar amb un nare-sushi.
Com a colofó a la tercera edició del Wine & Culinary International Forum els assistents van poder gaudir del tast d’alguns dels vins més representatius de les famílies integrants de Primum Familiae Vini, una associació que engloba als cellers familiars més prestigiosos del món i de la qual Cellers Torres és el soci fundador.
Sens dubte el Wine & Culinary International Forum és tota una experiència per aquells qui estimen el vi i que comprenen que pren tot el seu sentit quan es comparteix amb un plat excel·lent, en un ambient especial i amb aquelles persones que ens envolten. Pels qui entenen que el vi és molt més que el resultat de la fermentació alcohòlica del most. Que el vi ens evoca records, i ens permet projectar esperances. Que el maridatge perfecte necessita de sensibilitat i de les persones que saben interpretarla. Tant de bo, d’aquí a un temps, una nova experiència em traslladi a la nena que va olorar el vi per primera vegada i a la jove encuriosida que seguia jugant a aprendre amb i del vi.
