Com ja sabeu sóc un admirador dels hereus que assumeixen la responsabilitat de mantenir el llegat dels seus avantpassats, ho he vist en els ulls il·luminats de la Sara Pérez, en el somriure mesurat d’en Ramon Roqueta o l’empenta de l’amic Felipe Monje i com no, en les converses que he mantingut amb en Lauren, en Tomàs, en Jaume i en Josep Serra o la Marta Pedra, pares que somien com jo mateix en deixar als seus fills quelcom més que un patrimoni, un nom, un bon nom que els faci enaltir els valors que l’han fet possible, perquè només així les marques, per tant els noms, es mantenen en la memòria col·lectiva.
Avui portar-vos davant dels vostres ulls amables lectors a Miguel A. Torres, aquesta personalitat del món de vi, és quelcom que m’omple d’orgull perquè penso que és un magnífic colofó a una secció que m’ha permès mostrar-vos realment el VI, en majúscules, per que el VI són persones, i avui tenim l’oportunitat de conèixer una persona molt admirada i respectada per tothom i de vegades criticada d’una manera, sota el meu modest punt de vista, gratuïta i del tot infundada.
El fàcil és criticar, el veritablement difícil és construir i més si ho fas pensant que l’herència que has rebut no és un llegat dels teus pares sinó un préstec dels teus fills.
Sóc un acèrrim admirador del seu tarannà, de la seva visió, de la coherència de tot el que fan a casa seva, del seu “savoir faire”. Crec que és una personificació d’aquell tòpic -un xic masclista-, que diu que darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona, però ¿que seria de les nostres vides sense una parella que alimenti la nostra ànima i la nostra ment, que ens animi i ens esperoni, que ens doni suport? A molts homes ens deu passar com a molt vins negres, que millorem amb una mica de vi blanc, envellim millor, en Jose Andres , i en Miquel segur estan d’acord amb mi, oi?
Ja ho deien els Beatles: “All you need is love”!!
Això i només això és el que volen els nostres clients, els de Torres també, sigui quin sigui el segment de mercat que es vulgui atendre. El client vol sentir-se estimat. No hi ha objectiu més noble i més difícil d’aconseguir que aquest! En Raul ho sap molt bé, com ho sap també en Xavier.
Sóc un home de Màrqueting, per què m’agrada el sentit comú però confesso públicament que admiro a totes aquelles persones, amb anima d’artista que cerquen la transcendència, perquè ser transcendentals és el millor llegat que podem deixar quan fem l’inevitable traspàs.
Sé que tots aquests personatges que m’han fet costat són artistes i com tots els artistes s’admiren i s’emmirallen els uns als altres per aconseguir que la propera obra sigui millor. Aquesta és la competència que tots desitgem, la que ens fa millors, la que vol enamorar els seus consumidors o als seus admiradors, la que uneix i suma forces.
Potser alguns de vosaltres avui entendreu perquè vaig encapçalar el capítol del meu llibre dedicat als seus cellers amb aquesta frase d’Albert Einstein: “Comença a manifestar-se la maduresa quan sentim que la nostra preocupació és més gran pels altres que per nosaltres mateixos”. Confio en el fet que després del retrat d’avui podreu veure el món del vi amb uns altres ulls, (com els de la Sandra). Aquesta ha estat la meva intenció durant aquest curt però intens viatge. Perquè no ho dubteu, el vi és vida i les vides exemplars donen sempre grans vins. Honorem-los sempre, perquè d’ells ha de ser el regne de la nostra preuada terra.
RETRAT EN POQUES PARAULES
La seva cançó preferida?
Imagine, dels Beatles.
Una pel·lícula?
Qualsevol espanyola amb Fernando Fernán-Gómez.
Un llibre.
Voltaire, Traité de la tolérance.
Un restaurant.
A casa.
El seu plat preferit.
Qualsevol tipus de llegum, llenties, cigrons, mongeta blanca, un cop a la setmana.
Qui cuina a casa seva?
Sobretot la meva dona, Waltraud Maczassek. La meva especialitat són les truites.
Una beguda.
El vi, és clar. Per què ho pregunta?
Un personatge que li ha marcat la vida?
El meu pare, per contagiar-me la seva passió per fer vi.
L’últim viatge que ha fet.
Berlín, amb la meva dona. Fem escapades sempre que podem.
El millor lloc de la seva comarca.
Algunes vinyes de l’Alt Penedès, que no tenen res a envejar a la Toscana.
I de Catalunya?
Els paisatges del Priorat o les muntanyes dels Pirineus. I Barcelona, per l’obra de Gaudí.
I del món?
Xile.
Un lloc on no portaria mai ningú?
Wall street.
Amb quin politic o personatge public li agradaria sopar?
Amb Ricardo Lagos, ex president xilè i enviat especial de les Nacions Unides per al canvi climàtic. Ens va ajudar a posar les bases de Wineries for Climate Protection.
Amb qui no es prendria mai una copa de vi?
Amb un radical.
Amb qui li agradaria fer un gran viatge?
Amb la dona i els fills.
Per a què serveix la TV?
Per estar al dia, tot i que he de reconèixer que no me la miro gaire.
Un programa de TV.
Polònia!
I de ràdio?
Notícies de RNE 5.
Quin és l’últim regal que li han fet?
Un llibre de física quàntica del Professor Carlo Rovelli.
A quina hora es lleva?
Generalment a les 7h.
I què és el primer que fa, fora del llit?
Menjar fruita, gimnàstica, etc.
Una paraula que li agradi.
La “gent” de Torres.
Quin cotxe té?
Un Nissan leaf, 100% elèctric. I vostè, per què no?
L’última vegada que va anar a missa?
…
Un insult.
No ho sé.
Una olor.
Una vinya en floració i la terra, després de la pluja.
Una mania.
Demanar un plat de pastanagues crues ratllades abans de dinar.
Un personatge històric.
Karl Marx, pel canvi que va aconseguir del capitalisme al s. XIX.
Un hobby.
La guitarra gràcies al meu amic Paton Soler.
Un lema.
Com més cuidem la terra, millor vi aconseguirem!
Què el treu de polleguera?
Els fanatismes.
Què el fa riure?
Les rialles dels meus néts.
I plorar?
Els nens amb malalties degeneratives com l’osteoporosis.
Quin esport practica?
Surto a córrer (poc a poc), nedo i faig bicicleta. A l’hivern també esquio amb la família (mentre no s’acabi la neu).
Quins idiomes parla?
A banda de català i castellà, francès, anglès, alemany i una mica de rus i japonès. El xinès, després de tres anys d’estudiar-lo, l’he deixat per impossible.
Quin és el seu pitjor malson?
La mort de tants innocents.
Quin és el malson que s’ha fet realitat?
El canvi climàtic
Què hi té a la tauleta de nit?
Llibres, el despertador i moltes pastilles.
Que s’enduria a una illa deserta?
Un llibre del meu amic Mauricio Wiesenthal i un bon vi.
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia de vida?
Em pot presentar el guionista, si us plau?
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
Casar-me amb la meva dona.
I què no repetiria?
Mostrar-me impacient amb el meu pare.
En un compromís ¿Camisa amb corbata o descordada?
Camisa amb corbata i americana.
Què en fa d’una trucada perduda d’un número desconegut?
Retornar la trucada.
Que vol transmetre amb els seus vins?
Felicitat. El vi acosta a les persones, fa aflorar les emocions i fa que puguem gaudir una mica més de la vida
S’imagina els vins d’una manera matemàtica?
No, perquè la natura és imprevisible. Són determinants l’experiència, coneixement i instint de l’enòleg.
On espera estar d’aquí cinc anys?
Dependrà de la salut, és clar, però espero veure l’èxit dels meus fills a les seves vides.
