Bord 2010 Negre- El vi transgressor

8597668793_d3af789bd0Els vins d’alta muntanya ja comencen a formar part de la riquesa vitivinícola de Catalunya i un dels primers cellers que van apostar per a elaborar de vins de qualitat  als Pirineus lleidatans va ser el Celler Batlliu de Sort. Resultat de la iniciativa de quatre joves del municipi que van decidir recuperar  la vinya, una activitat tradicional de la zona que s’havia perdut feia dos segles. De fet, el nom del celler es deu a que en l’època medieval, el un terreny on es troba la finca estava administrada per un Batlle al servei dels Comtes del Pallars.

Les vinyes del celler del Batlliu és troben entre 900 i 1.000 metres d’alçada en uns terrenys on abunda la pissarra i un clima amb molta pluviometria. És una situació molt extrema però  els vents i l’orientació de la finca permeten a la vinya desenvolupar-se amb normalitat. També es va optar per  varietats de cicle curt perquè eren les que millor s’adaptaven a les condicions dels Pirineus. Es van plantar 20.000 ceps de les varietats Pinot Noir i Riesling a les que hi van afegir Viognier posteriorment. Les primeres ampolles que van sortir al mercat al 2011 van ser dos mono varietals, el Biu blanc i el Biu negre.

vi-bordDel vi que parlarem avui, no és cap d’aquests dos, sinó el seu vi transgressor que només comercialitzen als Pallars i que és un vi diferent cada any. També la seva etiqueta es diferent cada any, dissenyada per un artista local i amb ànim de ser tan transgressora com el vi. El Vi-Bord 2010 és un pinot noir elaborat a partir dels gatolls que normalment es deixen al cep quan es verema. Per a vinificar-los es va fer una maceració en fred durant uns quatre dies i després es van fermentar en dipòsits d’inoxidable amb un parell de “pigeages” cada dia durant disset dies. Es va copejar el vi sagnat amb el de premsa i es van deixar deu mesos en el dipòsit on va tenir lloc la fermentació malolactica espontàniament. Es va embotellar el juny del 2011.

El nom d’aquest vi està íntimament lligat als Pirineus i a la gent dels Pallars. Un bord és aquell nen pinxo i entremaliat que pot resultar molt divertit; una borda és aquella casa típica dels Pirineus que no està condicionada per a viure-hi, on s’hi refugiaven els ramaders; un bord també és el que en castellà anomenaríem un “bastardo”, el fill no legítim, l’enfant terrible que representa aquest vi.

Vaig tenir el privilegi de tastar la penúltima ampolla d’aquest vi la setmana passada a l’Hotel Pessets amb companyia de dos dels seus creadors, el Guillem i el Ramón. Per ser un pinot noir, presentava una capa més elevada del que s’esperaria, i amb un color poc evolucionat per tractar-se d’un vi de més de tres anys. En nas resultava molt complex (això si que és típic de la varietat) fruites vermelles madures, cuir, especies tipus gingebre, fum i notes terroses típiques del terroir argilo-calcari de la vinya. En boca era un vi madur i equilibrat, d’entrada discreta i pas molt llarg amb gran intensitat aromàtica. Per a l’ocasió es va maridar amb un civet de daina caçada en la mateixa finca on es van collir els gatolls. Perfecte.

Llàstima que només en queda una ampolla!
[Anna Casabona]