Portell Brut Nature

cooperativa_vinicola_sarralAvui abordem un cava, un producte que considerem aquí com a gairebé genuí, tan nostrat com l’oli d’Oliva o la ratafia, malgrat que és una importació: és l’adopció catalana d’un invent monacal francès, un descobriment fortuït, recordem-ho, com la penicil·lina, amb perdó per la comparació, i que ha tingut un èxit fulgurant al llarg del Segle XX, amb una presència creixent fins a dia d’avui. Aquesta adopció, penedesenca d’origen, va anar estenent-se aquí i allà de manera un xic arbitrària arreu de l’Estat fins a configurar aquesta cosa estranya que és avui la Denominació d’Origen Cava. On més lògica continuïtat, emperò, va tenir la innovació penedesenca va ser cap al Sud, cap a Tarragona, i així va arribar fins a les nostres contrades.

Hi va arribar i s’hi va implantar de manera tan resoluda que va abduir gairebé del tot la producció vitícola de la comarca, fins al punt de convertir-nos exclusivament, o quasi, en subministradors de les tradicionals cases cavistes. Durant dècades vam ser per al Penedès, el que la província de Jaén ha estat tradicionalment per als elaboradors d’oli italians, amb la diferència que aquestes transferències de líquid eren aquí legals del tot, és clar.

I així vam arribar a finals dels 70, quan algú va començar a pensar de tenir alguna iniciativa. Els productors que avui ens ocupen no són estrictament els primers a donar el pas, però virtualment els hi podem considerar. L’any 79, doncs, i a rebuf d’un primer intent a les màgiques caves de Barberà, per fi unes bombolles s’originaven sobre el nostre terrer, sense necessitat que el vi marxés d’aquí. Qui eren aquests pioners? i doncs, qui si no la Cooperativa de Sarral, paradigma de la iniciativa cooperativista, no ja aquí a la comarca, sinó en l’àmbit de tot Catalunya. El resultat és aquest cava i aquesta marca, “Portell”, símbol de l’empenta d’un poble, parafrasejant els seus vilatans, empenta que està enguany de centenari.

portell-brut-natureEn concret comentem aquí el Portell Brut Nature, cava que ha estat 18 mesos en rima, en criança dins l’ampolla. Comentar un vi escumós no és fàcil, la presència de la bombolla emmascara en certa manera característiques intrínseques del vi que es mostren més visibles en els vins tranquils. La bombolla uniformitza també el producte i fa mes subtil les diferències entre ells, però al mateix temps aporta la major singularitat del producte, que és la textura derivada de la seva presència: la cremositat, el pessigolleig en boca, etc.

Un altre aspecte del cava és el protagonisme del caràcter imposat per la tecnologia, o  sigui, la segona fermentació en ampolla, caràcter que origina el que en diuen aromes secundàries, (llevat, pastisseria,…) respecte del caràcter derivat del fruit, el raïm, que aporta les aromes primàries, se’n diuen (aromes fruitades, florals,…). En el cava que ens ocupa, el més remarcable és l’harmonia i l’equilibri de tots aquests aspectes que venim de comentar, i la finesa i l’elegància que es deriva d’aquesta germanor entre l’efervescència, les aromes de criança, del raïm i l’acidesa justa que lliga totes les sensacions en boca.

Necessàriament remarcable és el fet que el celler elabora 200.000 ampolles d’aquest producte: impecable ha de ser el procés productiu i la cura en l’elaboració del cava quan es pot assolir aquesta qualitat amb aquesta quantitat: disfruteu-lo. Ah, i per acabar, no prengueu aquest brut natura amb uns postres i caigueu en el més comú dels errors nacionals: preneu-lo sol, com a aperitiu, amb entrants salats, amb marisc, amb primers plats i menjars d’aquest estil.

[Martí Magriñà]