Negre criança 2011 – Josep Foraster

Foraster CriançaUn mas al peu del bosc, una família, el treball diari, unes vinyes escampades per la Conca i un celler amagat dins les antigues dependències del Mas. L’ambició d’arribar amunt i mirar lluny, país enllà. El resultat: un producte concret, d’origen clar, fruit d’aquesta economia d’escala humana que el sector del vi encara pot oferir en el nostre món globalitzat, presidit per economies més tèrboles i deslocalitzacions avares.

Josep Foraster és un celler relativament recent i a dia d’avui ofereix una gama de productes força diversa, amb especial menció del seu trepat i els seus blancs. El primer vi, però, que va posar el celler a l’aparador va ser el “Criança”, una aliança d’Ull de llebre i Cabernet Sauvignon que el va posicionar immediatament al costat dels negres envellits més destacats de la comarca. Amb el temps ha acabat acollint també petites porcions de Syrah i, és clar, del nostrat Trepat, com és el cas d’aquest 2011, una anyada remarcable, de sequera severa i producció escassa, anyada que ha originat arreu productes de notable qualitat.

El color és intens, amb molta capa i amb ribets vermellosos que deixen entreveure els primers reflexos de color teula, indicant una incipient evolució pròpia de l’anyada 2011.

El nas és molt potent i exemplifica a la perfecció l’efecte de la bóta sobre el vi, la cessió de perfums torrats i fumats, perfums pertanyents al que s’anomena la família aromàtica dels “empireumàtics” (recordeu aquesta paraula, és una de les més conspícues del recargolat i pedantesc argot tan car a enòlegs, someliers i enòfils en general). “Empireumàtic”, derivat del grec clàssic “Pyr” que significa “foc”; perfums, això vol dir, que procedeixen de l’acció del foc. En el cas concret de l’enologia, aquest intervé en el procés de fabricació de les bótes, al moment en què les dogues es torren amb foc de llenya de roure perquè l’escalfor permeti torçar-les i fer-les adquirir la forma bombada típica del receptacle.

Aquest procés de crema de la fusta origina una infinitat d’olors més o menys potents i nítids, que en el criança que us presentem apareixen de forma profusa: cendra, encens, grafit, cafè, cacao, fruits secs, quitrà, tabac, etc. Tots ells hi són, amb predomini dels fumats, clarament. Amb el temps i l’aeració a la copa apareixen altres aromes, més subtils, de fusta crua, records de sàndal i de cedre. Encara amb més aeració i més temps, percebem tímidament la fruita negra -móra, pruna…- molt madura, licorosa gairebé, que ens recorda el tòrrid final d’estiu del 2011.

A la boca té una entrada suau, càlida, i un pas de boca sedós, amable, dens,… El final és més abrupte, ple de tanins i amb una punta d’acidesa que allarga el vi i reclama, tot plegat, una estada més perllongada a l’ampolla per a l’assoliment de la completa harmonia.

[MARTÍ MAGRINYÀ]