El que avui es coneix com a Castell de Milmanda neix a l’ombra de Poblet, poc després de la seva fundació, com a Dependència del Monestir, sobre una antiga fortificació; els Cistercencs anomenaven aquestes explotacions granges, i consistien en una extensió de terreny, propietat dels monjos, conreada per serfs que rendien els fruits del seu treball a la Comunitat a canvi de manutenció i altres serveis que aquesta comunitat els oferia. Milmanda formarà part de la família de granges de Poblet: Riudabella, Castellfollit, el Titllar, la Pena,… Aquesta fòrmula, innovadora a l’època, va ser una de les causes de l’èxit i la florida prodigiosa de l’orde cistercenc i en va provocar l’enriquiment fulgurant, enriquiment que precisament els pares fundadors del Cister tan havien abominat respecte del seu orde pairal: Cluny.
Passats els segles, la desamortització eclesiàstica canvia de forma dràstica aquest ordre de coses i les propietats del Monestir acaben en mans particulars, una bona part en les de Manel Girona, despert i brillant banquer de la Ciutat Comtal. Força dècades després, finalment, als anys 70 del passat segle, una porció d’aquestes propietats, les que corresponen a l’antiga granja de Milmanda, són comprades per la famosa casa del Penedès, que tots coneixem, i aquí comença la història que acabaria il·luminant la, potser, més feliç epifania que ha vist la nostra comarca en els darrers temps.
Si ens traslladem a aquella època, mentre la Conca produeix aviram de manera compulsiva i fabrica un beuratge vinós d’escàs reconeixement, Torres planta una varietat de raïm, tan ignorada pels consumidors d’aleshores com arxiconeguda pels llecs d’avui dia: la chardonnay. Una tria visionària, la intuïció que aquestes terres argiloses podrien ser un excel·lent bressol per a la reina blanca. L’any 1985 surt la primera collita i els resultats són definitoris, la crítica saluda el nou estel amb salves de tota mena i els afalacs, aclaparadors, es focalitzen sobre un aspecte concret: el terrer: Milmanda, un tros de terra aparentment prodigiós que és el que, tocat per qui sap quina mà, permet les singularíssimes qualitats d’aquest vi.
Mentrestant, nosaltres, humils habitants d’aquests oblidats rodals, contemplem astorats l’enlairament del cometa i ens meravellem de com pot ser que aquell tros de terra, polsegós i rústec, que creuàvem indiferents en tòrrides passejades d’estiu o en raids ciclistes d’hivern, sota el glaçat embat del mestral, amagués l’embrió que germinaria més tard en una criatura extraordinària, benaurada a tort i a dret, de punta a punta del planeta, en multitud de llengües, des de la crítica escandinava fins a la restauració americana, passant, és clar, per les plomes de la “villa y corte”, el lloc on es cou el cànon vinícola del País. I així fou com la nostra delmada autoestima va rebre una injecció important.
Han passat els anys, i el vi, després de la flamarada inicial, s’ha estabilitzat com un dels més seriosos intents d’imitar el que potser és el millor vi blanc del món: el chardonnay de Borgonya, fermentat i envellit en bóta. Un intent que s’allunya d’embafadors perfums tropicals, textures pastoses i sensacions ardents, que és com més sovint es manifesta la gran varietat borgonyana a casa nostra o, en general, fora de la seva llar.
Avui comentem en concret l’anyada del 2011, una anyada encara recent, si tenim en compte el comportament d’aquest estil de vi. El nas és subtil i complex, eminentment floral, amb fruita blanca i un toc lleuger de llevat al rerefons. El ventall de flors es va obrint a mida que oxigenem el vi a la copa; en destacaríem l’acàcia i el lligabosc, agermanat amb tocs de mel, mantega de brioix i una subtil nota de marialluïsa al final. El tast confirma l’elegància, té l’acidesa justa i una mineralitat intensa que es referma al final de boca, final d’una persistència extraordinària, la major singularitat del vi.
I per acabar, permeteu-me dir, reprenent una frase anterior, que amb els anys, a la nostra comarca, s’han anat multiplicant les injeccions d’autoestima per acabar tenint-la, avui dia, al lloc que pertoca, afortunadament. L’aparició del Milmanda, però, quedarà per sempre marcada en la nostra memòria.
___________
MILMANDA 2011
TORRES
14,0%
43,50€
Producció 24.000 ampolles
Martí Magrinyà
