El rei negre – Masia Les Comes 2008

lcmes06_det_1Un dels principals factors definitoris del caràcter d’un vi és la varietat de raïm amb la qual està fet. El protagonisme de les varietats ha sigut creixent en els darrers anys, fins al punt que avui dia tots més o menys podem anomenar bona part de les varietats conreades al país.

D’entre elles n’hi ha d’autòctones, de foranes, d’estranyes i singulars, de molt comunes, de tradicionals, d’aparició moderna, etc. I d’entre aquestes últimes n’hi ha alguna que s’ha plantat massivament, seguint la vella tradició pagesa d’obeir a la roent i indefugible tendència del moment.

Un exemple del darrer cas és el Cabernet Sauvignon, una varietat exòtica de bell començament però que ara ja coneix i sap anomenar qualsevol passavolant. L’aparent vulgarització de la varietat no ha d’enterbolir la seva veritable essència: en el lloc adient  i en les condicions ideals de maduració, aquest raïm origina un dels més poderosos, rics i memorables vins que hom pot imaginar, segons l’opinió modesta d’aquest cronista.

I un d’aquests llocs sens dubte el van trobar, a 700 metres d’alçada, els propietaris  de Concavins, celler degà de la Denominació. Una empresa que heretà les instal·lacions construïdes als anys 80 sobre l’ancestral Moli l’Amorós, en un intent fallit d’aplegar el conjunt de Cooperatives de la comarca. D’aquest lloc, la Masia les Comes, en sortí, amb el mateix nom, un dels vins pioners a la comarca fet al 100% amb la varietat que ens ocupa. Avui comentarem l’anyada concreta del 2008. Sota una presentació indubtablement elegant, el vi ens mostra de primer una intensitat de color remarcable, amb capa negra i tonalitats vermelloses, apuntant algun taronja, com és d’esperar de l’edat del vi.

masia-les-comes-406600_dEl nas és net, sobri, més decantat a les subtilitats atlàntiques pròpies del terrer originari del Cabernet que no pas a les calideses i maduracions mediterrànies corrents a les nostres latituds. Això vol dir que s’hi percep clarament el caràcter fresc i balsàmic de menta, eucaliptus, romaní, especiats de pebre i nou moscada, etc. També regalèssia i tènues notes de tòfona i sotabosc. El més admirable és el treball de la criança en bóta. Aquest envelliment, tan necessari per domesticar la varietat, es resol amb una aportació aromàtica molt fina de torrats i fumats, perfectament fosos i integrats en el vi.

Per fi, en boca, el vi presenta en harmònic equilibri poder i musculatura amb un pas lliscant i de textura amable, vellutada. La frescor domina tot el recorregut del vi al paladar, primer amb una mesurada acidesa i després amb el retorn a les sensacions balsàmiques que ja havíem trobat. El caràcter de la varietat apareix amb més nitidesa al final de boca, amb tanicitat marcada i una punta d’amargor, una predisposició a maridatges complexos i variats.

[MARTÍ MAGRINYÀ]