Brescat – L’estel intermitent

brescat_petit_portada-150x250Fa uns anys va sortir al mercat aquest vi negre, de guarda, envellit en bóta, de nom original, nom que es glossa, s’explica i s’exemplifica de manera exquisida a la contraetiqueta, amb aquell punt d’erudició que tan bé escau i marida amb el món del vi. La presentació és concisa, escueta i continguda, minimalista fins a l’extrem, amb una etiqueta que emmarca el nom i una contra amb text i les mencions legals imprescindibles (això per damunt de tot, és clar; quan parlem de vi, parlem d’un marc legislat i relegislat fins a l’extenuació).

L’estètica es basa en un conjunt de blancs, grisos i negres mesurats i combinats en delicada gradació fins a aconseguir un aspecte global d’elegància i sobrietat impecables. L’aparició inicial, en aquells anys, d’un nou vi de criança va tenir certa repercussió a la comarca, quan aquestes aparicions eren notícia; avui dia, hem de pensar que afortunadament, aquest fenomen, per repetit i més freqüent, ja no ho es tan, notícia.

En aquell moment, el vi es mostrà com una extensió natural de la seva presentació externa; equilibrat i elegant, amb una tanicitat continguda i una fusta domesticada i perfectament integrada dins el vi, tot plegat amb una amabilitat i un agradable pas de boca no massa en boga en els negres d’aquella època, més proclius a les ostentoses manifestacions de múscul i potència. En resum, es tractava d’un vi de qualitat, expressiu, amb fruita i cos però cenyit als límits de la palatabilitat.

El Brescat no surt cada any, s’embotella només en aquelles ocasions en què les condicions climàtiques o les intencions de la Mireia, la persona al capdavant del projecte, ho permeten o ho fan oportú. En aquests moments podreu trobar al mercat les anyades 2005 i 2008: aquí comentarem la 2005, més antiga i que ens permetrà explicar quin caire pren el vi negre quan roman i evoluciona com cal dins de l’ampolla per un periode llarg d’anys.

Comencem pel color: veureu perfectament què signifiquen nou anys d’edat. S’aprecia un vermell que mostra les tonalitats ataronjades que configuren el conegut color teula o totxo, tan típic dels criances clàssics d’anyades velles.

El nas exemplifica de manera franca què és un vi envellit: hi trobem fulla seca, tabac, sotabosc, xampinyó, oliva negra o paté d’olivada, si us és més clar; un punt de confitura negra al rerefons i embolicat tot plegat en els perfums procedents de l’estada en roure, molt integrats ja en el propi vi: cendra, sutge, tons fumats, etc…

A la boca es mostra sedós i lliscant, lleugerament pla i alcohòlic, o sigui “mediterrani”; fi, elegant, de final càlid, i no massa corpulent ni carnós: els anys l’han amorosit.

En resum, un bon exemple d’allò que es diu “envellir bé”.

__________

Brescat 2005
Cellers Roset (http://www.cellersroset.cat/)
13,5%
11.50€

[Martí Magriñá]