“Terra,
pols,
plasmació del foc,
recer de mars,
matriu dels minerals,
sitja del gra,
aljub de l’aigua de la pluja,
nodridora de plantes i paraules”
Terra
Carles Duarte
Paisatges temptadors i carismàtics, el vi com a matèria intrínseca. L’art i la teràpia del pinzell moll de most fermentat. L’orgull pagès, la terra fugissera i totes les formes amb què dona vida al cep i al vi. Narrar des de l’audiovisual la geografia humana i física que amaga cada ampolla. I fer-ho amb humilitat, respecte, per encetar debats i reflexions. Resseguir els camins del vi i entendre que és aliment, dedicació i plaer. A vegades soroll i gresca, a vegades silenci. Veus del Vi creuades, connectades, sentides i admirades que obren un segon capítol de lectures a LaConca51.cat després de fer-ho a La Primera Pedra, a RAC 1.
MARTA RODRÍGUEZ PERIBAÑEZ
Artista plàstica, art terapeuta i educadora en art
Pinta amb vi
Si fos vi, no en podria ser-ne només un. Però si hagués de triar, seria un syrah per la seva intensitat, pel record de fruita i pansa, o un xarel·lo, pel color i la transparència. Perquè és ideal per pintar.
L’emociona el paisatge del Penedès perquè són les seves arrels, on ha crescut i el territori que ha vist com s’ha transformat i com ella mateixa també s’ha transformat. És casa i és pèrdua, perquè el territori es fa malbé; “la vinya és un monocultiu i això té efectes negatius”.
El vi és companyia, és escalf, a vegades soroll i gresca, però també és silenci, per a Marta Rodríguez Peribáñez. I la terra li aporta molta connexió, fermesa, veritat i retorn a l’origen.
La pagesia significa per a ella resistència i coratge. Es refereix a la petita, la que cuida els marges i les plantes i conrea presseguers i ametllers… “La pagesia és l’únic col·lectiu que pot defensar la natura des d’una posició gens romàntica i absolutament necessària”, afirma amb convenciment.
Un referent en el món del vi? L’enòloga Irene Alemany (Alemany i Corrió) i tota la seva implicació amb el que ella sap fer i amb el seu vi El Microscopi per a la recerca oncològica.
Un vi per tastar, ens el recomana amb la seva veu:
Clara Isamat
Fotògrafa i sommelier
Directora dels documentals “Fermentación Espontánea” i “Revolución Líquida”
Si fos un vi seria un vi senzill, sense pretensions, amb algun defecte que es podria interpretar com un tret diferencial. Seria un vi de moscatell, una varietat mediterrània i versàtil, però un moscatell negre, per anar a contracorrent i seria per suposat un vi natural.
A Clara Isamat l’emociona veure cada matí des de la finestra de casa la plana de l’Alt Empordà, la serra de l’Albera amb el golf de Roses al fons. Per a ella, sentir-ho és vital.
El vi és una motivació per conèixer el que som i el que érem
La terra li aporta humilitat.
La pagesia és, al seu entendre, valentia i compromís.
Un referent en el món del vi? El sommelier del Celler de Can Roca, Josep Roca. D’ell ha après a tenir curiositat per saber qui hi ha darrere de cada ampolla.
Un vi per tastar i amb qui. Ho escoltem en la seva veu:
Carles Llarch
Ceramista
Si fos un vi, seria macabeu, perquè és la varietat amb la qual fa el seu vi ViTAl. És el raïm que vol entendre i interpretar.
El Penedès de muntanya amb les feixes amagades és el paisatge amb què s’identifica. El que admira i viu. I ho rebla així: “Visitar un gran celler del Penedès no és conèixer el Penedès. N’hi ha un altre que cal descobrir i preservar…”
La terra, al ceramista, li aporta tot. Diu que “som terra i per això estem vius”.
La pagesia significa l’autosuficiència i vendre excedents. Ser pagès és per a Carles Llarch entendre l’entorn, per treure’n profit i poder viure conreant i recol·lectant…
Diu que té molts referents en el món del vi, però enlloc de posar nom de persona, li posa nom de valor: l’honestedat. Són les persones que tanquen el cercle, dirà. I afegeix: “Els referents t’ensenyen a estimar, a saber que existeix la màgia, tenint el màxim respecte per l’entorn”.
Un per per tastar, l’escoltem en la seva veu:
Joan Asens
Enòleg a Orto Vins
Si fos un vi, estaria fet de picapoll negre, una varietat que després de la fil·loxera gairebé va desaparèixer, però que la seva família va mantenir al Priorat, amb el cultiu d’una finca de més de 140 anys. Encara en fan vi i això l’emociona.
Un paisatge que el corprengui? Sent del Masroig, al Priorat, diu que la comarca amaga llocs molt especials però que la Terra Alta, regió de vins veïna, és un territori espectacular també on s’elaboren vins deliciosos.
El vi per a Joan Asens és diversió, es treball, es aliment, és plaer i és dedicació. I la terra assegura que es casa seva, casa nostra, la que ens ha fet com a espècie, la que ens ho dona tot i que hem de cuidar. “Fer de pagès es tocar de peus a terra, mirant el cel per entendre el cicles de la natura”, sentenciarà.
Els seus referents en el món del vi? Ho té clar: els avis i els pares que li van transmetre el respecte per a l’ofici.
I un vi per tastar, l’escoltem en la seva veu:
___________________________________________
Fotografia de portada: Maoz Eliakim
___________________________________________
Primer capítol de la sèrie: https://www.laconca51.cat/veus-del-vi/
