Mentrestant, la moda als carrers de Reus, ciutat bressol de la renovada febre vermutera catalana, és imparable. Una ruta turística recorre ara “l’aroma i el gust d’aquell Reus, París i Londres”. Recuperant l’esperit de la comercialització de l’aiguardent de principis del segle XX, l’entitat Còdol Educació promou la història de la que va ser segona ciutat de Catalunya i capital del vermut. 
El recorregut urbà permet visitar Cal Massó, Vermuts Rofes, el Museu del Vermut i la casa consistorial. Espais emblemàtics d’arquitectura singular que expliquen la història de la ciutat i el seu vincle amb la beguda. En el trajecte es combina literatura, ciència, història i fotografia. Còdol proposa participar d’una iniciativa per “saber-ho tot del vermut, excepte les fórmules secretes que generacions i generacions de vermuters reusencs han guardat gelosament per fer del nostre, el millor vermut del món!”. Les entrades es reserven al web de l’entitat i de moment s’han programat rutes per la Fira del Vi i coincidint amb la Festa Major de Sant Pere. La parada a Vermuts Rofes mereix un punt i a part. No només per la beguda i la història de l’espai original on s’elaborava el vermut amb les enormes tines de fusta, sinó també per la fusió amb la gastronomia. De la mà del cuiner Jordi Garcia se serveixen propostes dolces i salades que el vermut equilibra. “Una cuina mediterrània, fresca, natural i innovadora en un entorn clàssic”, explica el gerent Salvador Rofes. I sempre sorprenen com amb la darrera tapa de la ruta gastronòmica local Ganxet Pinxo: l’Escarxofat al Vermut Rofes, un saltejat de carxofes acabades de collir amb pernil, ceba caramel·litzada i vi aromatitzat.
Les referències de vermut catalanes més joves, Chappó i Olave, segueixen imbatibles el seu camí de conquesta de nous espais i moments de tast que seleccionen referències poc conegudes però també de qualitat. Totes dues empreses tenen vermuts guardonats als Premis Vinari dels vermuts catalans convocats per Vadevi.cat, la qual cosa els ha facilitat ampliar lentament però progressiva quotes de mercat. Olave és la beguda dels capvespres i migdies d’estiu a la terrassa del Silken Gran Hotel Havana de Barcelona, i el millor cocteler de 2014 Albert Pizarro ha preparat còctels amb les seves referències al roof top de l’emblemàtic hotel situat a la Gran Via. 
Mentrestant, Chappó ha fet el salt a les Balears de la mà de La Vermutera i s’intenta fer un lloc entre els artistes i les activitats culturals de la capital catalana per després estendre la seva presència a d’altres punts del país. Mentre el vermut mariner, estimulant i fresc navega cap a Mallorca, el sofisticat i vintage Olave recorre les places de l’interior i el nord de la península. Camins paral·lels per arribar a objectius compartits.
La descoberta de noves referències la posa molt fàcil el sofisticat Museu del Vermut de Reus. Ara ja és possible triar entre 65 referències de vermuts catalans, espanyols, italians, francesos, dels EUA, França i Gran Bretanya. Els prestatges del Museu del Vermut abracen nous vermuts que l’empresari Joan Tàpias selecciona amb cura, després d’haver passat el filtre de la degustació. Ja n’hi ha un parell o tres més en cartera. El Museu del Vermut ha esdevingut un espai de peregrinatge per a tothom qui se sent atret per la beguda. Descobrir el vermut Cori de l’establiment, premiat als Vinari; passejar pels diferents espais que exposen material antic de la història del vermut i que acaba d’incorporar una carta de 1903 dirigida a la sucursal de Barcelona en què tots els socis de la companyia signaven amb el nom de la societat “Martini & Rossi”, o tastar un Gaudí, un Prim o un Fortuny. Aviat, l’oferta s’ampliarà amb la proposta “Dijous al Museu” que reunirà activitats gastronòmiques i culturals evidentment al voltant d’un got de vermut.
Mentrestant, la realitat editorial ens confirma l’interès per la moda. François Monti acaba de publicar El gran libro del vermut per viatjar a les arrels de la beguda, per repassar llegendes i mites i per entendre la seva dimensió actual. “Al final, también se trata de un homenaje a estos hombres y mujeres que dedican su vida a alegrarnos los domingos y ya puestos, los otros días de la semana, pues para los amantes del vermut este es un auténtico rito cotidiano”, relata l’autor. El periodista i escriptor belga recull un extens receptari amb vermut i recomana la lectura a “experts, aficionats i abstemis”. El seu objectiu és “explicar el vermut perquè el lector puguin explicar-lo a la vegada a la seva próxima quedada per fer un aperitiu”. Aprofitant la seva àmplia experiència, l’interpel·lem per saber si, en un futur, és possible exportar la tradició de fer el vermut a l’estranger. Respon: “Por definición es difícil exportar una cultura. Los italianos han sabido crear interés mundial por el Spritz, pero viene después de años de mucho trabajo detrás de la cultura gastronómica italiana y, en el último par de años, un empujón muy fuerte del Gruppo Campari con su marca Aperol. Las tapas ya están más que internacionalizadas pero tampoco hay una marca española lo bastante potente para apoyar una campaña intensa que pusiera de moda la hora del vermut ibérica”. Haurem d’esperar temps si volem que traspassi fronteres. L’obra de Monti és un volum per aprendre i gaudir i conèixer la versatilitat del vermut.
Publicat per Ediciones B, se suma al Teoria i pràctica del Vermut i compartirà prestatgeria amb el treball que prepara Geoplaneta amb l’especialista en màrqueting, vins i comunicació, Ester Bachs, directora dels Premis Vinari dels vermuts catalans. La seva serà una guia de vermuts que recollirà referències de 40 cellers de tot l’Estat espanyol a l’estil dels llibres publicats per Geoplaneta sobre cerveses artesanes i ginebres. Hi haurà detalls d’elaboració de cada referència, n’hi ha previstes més de 80, però també se suggerirà un moment de tast i un acompanyament gastronòmic, accentuant la vessant cultural i d’oci del consum de vi. La cuina i la cocteleria tindran un pes destacat, com també una guia de vermuteries o establiments on prendre el vi aromatitzat. L’autora destaca que probablement el futur del vermut “posarà també l’accent en el vi base que en la seva forma d’elaboració. Fins ara no s’havia tingut tan en compte l’originalitat del vi blanc amb què es prepara el vermut” però la tipicitat ens condueix també cap a aquesta nova derivada. Està previst que el llibre es publiqui a la tardor, moment en què també es reprendrà el treball per iniciar la segona edició dels Premis Vinari dels vermuts catalans.
Coincidint amb el Vijazz celebrat a Vilafranca del Penedès el primer cap de setmana de juliol, la família Mascaró ha donat a conèixer Siset, un vermut de la varietat parellada de vinyes de la finca “Mas Miquel” a Aiguamúrica (Alt Camp). Els terrenys són una antiga propietat del monestir de Santes Creus, ara de Mascaró. La referència s’ha elaborat amb holandes (de la varietat ugni blanc) pertanyen a les soleres de Narcís Mascaró, conegut per la família com l’avi Siset, l’iniciador del projecte. Són holandes de la varietat Ugni Blanc. Per aperitiu o com a base de còctels (Americano i Negroni, principalment), Mascaró proposa ampliar el ventall de propostes amb un vermut amb marcat accent de vegetals, l’artemisa, el ginebró i la taronja. Intensitat i bon equilibri entre acidesa i amargor per un vermut que es proposa consumir amb glaçons i un twist de llimona i aranja. La llista comença a ser llarga i sembla, també, que no té aturador.
L’estiu es presenta calorós i aprofitant les darreres publicacions editorials sobre el vermut, demanem a François Monti quins no falten mai, al llibre, i a casa seva. Ens fa saber que n’hi ha 4 d’imprescindibles al celler particular: “Un seco, el Noilly Prat, para ostras y Dry Martini. Un blanco, el Dolin Blanc de Chambéry, para tomar con corteza de limón y Presidente. Un italiano, que suele ser el Cocchi -mejor referencia transalpina disponible en España-, para todo. Y un español que va rotando. Uno de Reus o un Lacuesta en general, porque son los que más fácil se encuentran en Madrid, o una marca local como Zecchini.
Reus no pot faltar a la seva tria. Com tampoc podíem passar per alt demanar-li un còctel amb vermut. Que les nits d’estiu s’ho valen. Fugint dels tòpics, proposa un Americà amb vermut dolç, Campari i soda, i un Django Reinhardt amb vermut sec Dolin, taronja, llimona i sucre. Senzill. I salut!
______________________________
La primera part de l’article la podeu llegir aquí: http://www.laconca51.cat/vermut-sense-aturador-i/
