El Barri del Vi de Vilafranca del Penedès
Mireu la fotografia que acompanya aquest article. Veieu l’estació de tren, amb les vies sota de nivell de carrer, el centenar de bótes que hi ha costat i costat. Ara tanqueu els ulls. I imagineu-vos com deuria ser un dia qualsevol, a finals del segle XIX, en aquest barri de Vilafranca. Trens carregats de vi direcció al Port de Barcelona per anar a mercats com Cuba i altres colònies de Sud-Amèrica, o cap a mercats europeus com França o Suïssa
Ara, obriu els ulls i us convido a passejar pel carrer Comerç i pel barri del Molí d’en Rovira, a Vilafranca. Queda molt poc del que va ser aquell barri. I malauradament, els veïns i veïnes de Vilafranca i del Penedès no en sabem gaire cosa.
El ferrocarril va arribar a Vilafranca l’any 1865 i, amb ell, la modernització dels sistemes logístics del vi, amb el pas del transport amb carro, al transport amb tren. També va suposar la construcció dels magatzems de vi al carrer del Comerç, amb més de 25 (que al 1920 n’hi havia 40!) i es va crear el barri vinícola de l’estació, format pels carrers perpendiculars i paral·lels al carrer Comerç*. A més de magatzemistes locals, en aquest nou barri també s’hi van instal·lar comerciants europeus, principalment de Suïssa i de França.
El conjunt d’aquests magatzems del carrer Comerç i del barri del Molí d’en Rovira tenen un important valor patrimonial. Són edificis situats entre mitgeres, amb cobertes a dues aigües amb encavallades de fusta. Algunes d’aquestes naus tenen encara els antics dipòsits de ciment i cups subterranis, espais on emmagatzemaven el vi que comercialitzaven. També, alguns d’aquests edificis tenen galeries subterrànies que connecten directament amb l’estació, o fins i tot rails i vies per facilitar el transport dels bocois des del magatzem al ferrocarril.
Ara el carrer Comerç i el barri d’en Molí d’en Rovira està enmig de la polèmica, amb un pla urbanístic que l’actual govern en funcions va aprovar i que considera necessari per revitalitzar la zona, mentre que l’oposició i alguns veïns denuncien que el pla amaga una operació immobiliària, que no s’ha comptat amb la participació dels veïns i que es perdrà la singularitat del barri.
Aquest és només un exemple de moltes altres situacions semblants en diferents poblacions del nostre país com Igualada, amb el Barri del Rec de les antigues adoberies i indústries tèxtils o a Vic, amb les Adoberies. Zones que formen part del casc urbà, amb un alt valor patrimonial pel seu conjunt i que cal preservar, però alhora, convertir en espais vius, dinàmics i que també puguin conviure amb habitatges, serveis i equipaments públics.
En aquestes dues poblacions, a Igualada i a Vic, ha estat principalment la societat civil i les entitats culturals del municipi que s’han organitzat per difondre el seu valor i esdevenir laboratoris d’idees oberts a la ciutadania per generar propostes i activitats que incideixin en l’espai públic d’aquesta zona i en les diferents Administracions.
Si ens centrem en la indústria del vi, moltes altres ciutats vinícoles de diferents punts de l’estat també debaten i cooperen de forma conjunta sobre com poder protegir aquests espais i alhora fer-los compatibles amb la ciutat i els veïns i veïnes. No fa pas gaire va tenir lloc la trobada de “Barris històrics de Cellers” a la Rioja.
La protecció d’aquests barris hauria de formar part de l’agenda de les ciutats i els ajuntaments. Per una banda, estudiar la idiosincràsia d’aquests espais, el seu abast patrimonial, enològic i etnològic i difondre-ho a la ciutadania. Malauradament no s’estima allò que no es coneix, per això és clau jornades i accions en aquests barris dirigides a veïns i veïnes de la ciutat, no només del barri; i, sobretot, que l’Ajuntament tingui clar que el Barri del Vi de Vilafranca aporta singularitat al municipi i serveix d’atractiu turístic i patrimonial.
_____
*Font: Llibre “El comerç del vi i les activitats vinícoles del Penedès” de Santi Borrell.
Fotografia de portada: Imatges de l’estació de tren de Vilafranca. Fons Thomas (Arxiu de Vilafranca).
