Al Camp de Tarragona fa més de quaranta anys es va imposar un model de desenvolupament econòmic que va portar feina i riquesa als pobles on es va implementar però que a la llarga ha hipotecat el territori, problemes de salut i contaminació ambiental han fet que avui en dia el que en un moment es va considerar progrés ara es posi en qüestió. Els habitants de la Vall del Francolí van perdre la capacitat de presa de decisió sobre el lloc on vivien i la gestió del seu paisatge, ara dècades després potser ja és massa tard per a un canvi cap a un model econòmic respectuós amb el medi ambient i només els queda una opció, vetllar per la seva salut.
Així comença LA VALL DEL FRANCOLÍ. L’ALÈ DEL CAMP, el segon llargmetratge documental de Produccions Saurines després de l’HOME DEL PÈNDOL. Canvi de temàtica, estil narratiu i escenari. Dels paisatges del Gaià als de la Vall del Francolí, dos territoris veïns, amb característiques pròpies, què delimiten i dibuixen la fesomia de la nostra comarca, l’Alt Camp.
Tot i que la zona del Gaià, encara que no compta amb un paper tant protagonista com passa amb altres indrets del país, és coneguda i estimada per la gent que hi viu; al Francolí en canvi, ha desaparegut gairebé de les nostres retines. Oblidat pels que l’habitem i desconegut per la majoria: trinxat sota carreteres, autovies, ponts i polígons industrials, caracteritzat per una urbanització difusa i agressiva mancada de planificació. El paisatge però, encara existeix i resisteix fondre’s en un record de temps dels avis, quan encara anaven a pescar al riu o berenar a les fonts. A la Vall del Francolí encara hi trobem, tot i que poques, hortes a la vora del riu, trams d’aigua en bon estat, ponts medievals i molins; els freqüents camps d’avellaners, els més esporàdics d’ametlla, oliva i vinya; pobles i persones que treballen transformant el paisatge i al mateix temps en l’intent de conservar-lo. La Vall del Francolí és ben viva, només cal fer-li cas.
L’Alè del Camp presenta un retrat del Camp de Tarragona dels nostres dies a partir de la preocupació dels seus habitants per la salud i el medi ambient, amb la pretensió de posar una mica més de llum a tot allò que s’amaga darrera la indústria petroquímica.
És important plantejar-nos com volem que sigui el nostre territori, la indústria colonitzadora algun dia marxarà i com ha passat a Flix deixarà un paisatge tocat de mort. És el moment de decidir quin model econòmic i de vida volem pel Camp i la seva gent. El complex petroquímic no ens ha salvat de la precarietat, indigència i atur propis d’aquesta primera part de segle que ens ha tocat, tot el contrari, només cal passejar pels barris de llevant de la ciutat de Tarragona per veure com la pobresa s’hi ha establert per no marxar en un tancar i obrir d’ulls.
És possible un Camp de Tarragona diferent? un Camp planificat a nivell urbanístic, respectuós amb el medi, on sigui possible conviure amb la natura i no anar-hi en contra, on la qualitat de vida de la gent que s’hi vol estar sigui un tema primordial, sense cohabitacions imposades i enganys constants?
Elisenda Trilla Ferré, és conjuntament amb Guillem Voltas Calvet i Jordina Arnau Roig, autora del documental de PRODUCCIONS SAURINES, LA VALL DEL FRANCOLÍ. L’ALÈ DEL CAMP.
