VIa

SONY DSCDes de fa un temps, Catalunya està immersa de ple en un procés sobiranista que ningú sap com acabarà. No se sap si hi haurà consulta, si es rebrà una oferta espectacular per part l’executiu de l’Estat espanyol o bé si hi haurà una declaració unilateral d’independència. El que sí que sabem és que tot aquest procés ha generat un intens debat en els diversos àmbits de la societat catalana, que han començat a posar sobre la taula quins són o haurien de ser els diferents aspectes socials, econòmics i culturals que conformen un Estat. En aquest context, és important i necessari que el món del vi i del cava també prenguin part en aquesta conversa i hi diguin la seva, per tal que no se’n quedin al marge.

En un hipotètic nou Estat, el vi català hauria d’agafar el protagonisme que ara mateix encara no té dins el mercat nacional. Caldria actuar com a qualsevol altre país del món i això significa aconseguir que el vi i el cava catalans obtinguin les quotes de mercat que en qualsevol altre país tenen els productes autòctons.

A més, són moltes altres les vies de treball que s’haurien d’explorar per assolir aquest objectiu. Una de les principals, passaria per incrementar la pròpia percepció dels diversos membres de la nostra societat com a prescriptors dels nostres productes, sobretot d’aquells que poden tenir una incidència major en l’opinió pública. Començant per la feina de divulgació i difusió dels productes autòctons que poden fer els mitjans de comunicació i seguint amb les recomanacions dels restaurants o amb la priorització per la qual poden optar les entitats empresarials i institucionals a l’hora de fer les seves compres o quan decideixen quins productes han d’oferir en els esdeveniments que organitzen.

En aquest sentit, hi ha camps on l’actitud i les decisions dels governants són vitals, més que les d’altres agents. És el cas, per exemple, de les polítiques agrícoles i alimentàries. Cal que convertim el sector de l’agricultura i el de l’alimentació en un sector estratègic. Dintre d’aquest àmbit és vital i urgent potenciar la investigació, la recerca i el desenvolupament de nous productes relacionats amb el sector del vi, de l’agroalimentació i del turisme. Cal fer de la recerca un dels puntals del nou país que es vol construir. Catalunya disposa de tota una indústria molt potent que cal preservar i ampliar. Venim d’un model de creixement exponencial basat en la construcció, que ha demostrat que té data de caducitat i que no és viable a llarg termini. És per això que cal insitir en un Estat que sigui potent en recerca, desenvolupament i innovació i que basi els seus fonaments en aquest model de creixement, més lent, però més sòlid i amb més beneficis socials a mitjà i llarg termini.

El vi i el cava han de fer la seva particular via dins aquesta situació i estendre’s d’una vegada per tot el territori del Principat i més enllà. Com hem assenyalat en articles anteriors, és necessari fer de la internacionalització una de les nostres prioritats. El nostre mercat és el món. Ens ho hem de creure i hem d’evitar caure en els paranys que para la por o en els prejudicis d’èpoques passades que fan que anem amb el cap baix. Cal sortir amb el cap ben alt per tot arreu.

I mentre no arriba el nou Estat s’ha de defugir la incertesa i començar a treballar des d’aquest mateix moment. Aquesta és una feina que s’ha de fer des de tots els àmbits i que ha de saber adaptar-se al canvi, sense que això signifiqui una manca de constància. Si ho fem així, quan finalment es resolgui l’interrogant que plantejàvem a l’inici, Catalunya ja tindrà un problema menys a resoldre i un sector econòmic potent  i preparat per les envestides que hi puguin haver els propers temps.

http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/4761/via

[Leandre Romeu]