Hem hagut d’esperar l’any 2014 per veure com el vi català se situa en el primer lloc del rànquing de consum de vi a Catalunya. Això sí, amb un 33,7% d’aquest consum, resultat de la suma de totes les DO catalanes. És una bona notícia, sense dubte, però no podem dedicar gaire temps a celebrar-la. La xifra encara és insuficient. No arribem al 50%, com seria normal en qualsevol altre país productor de vi. La suma de les altres DO encara representa gairebé el 70% del consum total del vi a Catalunya. Per tant, amb aquests números, no podem considerar que la situació actual sigui el final de res. Això sí, tampoc no és el principi. Portem fet un camí, comprès per diverses iniciatives que comencen a donar el seu resultat.
L’informe Nielsen desagrega les dades en dos canals; l’alimentació i l’hostaleria. En el primer, la suma de les DO catalanes tornen a situar líder el vi català — com ja ho va ser l’any 2013— amb una quota del 33’7% que significa un augment de 2,9 punts percentuals respecte a la xifra de l’any anterior. Però en el canal hostaleria, la suma de les DO catalanes encara no assumeix el primer lloc. Les DO catalanes són segones amb un 33’5% de quota de consum darrere de la DOQ Rioja. Tanmateix, es produeix un increment de 5,4 punts percentuals (respecte a 2013) i es retalla la diferència respecte del líder en 10,4 punts percentuals.
Per tant, l’eufòria ha de ser molt continguda. Hem de ser conscients que hem fet un petit pas, necessari i imprescindible, però no n’hi ha prou. Els últims anys hem millorat les condicions i la visibilitat del vi català en molts sentits. Els cellers han sortit de la bodega, s’ha treballat per recuperar varietats autòctones, per oferir un producte de qualitat i diferenciat, s’han creat moltes fires i activitats arreu del territori que estan apropant els productes als consumidors i s’ha començat a pensar seriosament en el màrqueting i la comunicació. En aquest sentit, trobem exemples com la DO Penedès i la DO Catalunya que treballen molt bé aquests àmbits i això, juntament amb altres factors, es nota en el fet que són les dues DO catalanes amb els millors números i les més ben posicionades en aquest estudi Nielsen.
Tot i així, queda molta feina per fer en els àmbits de la conscienciació, la visibilitat i la normalització del vi català. Principalment, i tal com indiquen les dades, en el sector de la restauració. És necessari que els restaurants, els bars i els locals d’oci apostin d’una vegada pels vins de casa nostra com ho fan totes les zones vitivinícoles del món amb els vins del seu territori. Una de les iniciatives que podria afavorir aquest augment del consum és el vi per copes, que de mica en mica va penetrant als bars i restaurants, però que encara no és majoritari. Les DO i els cellers tenen una tasca a fer amb les Associacions de Restauradors per tal de fer-los prendre consciència del seu rol en la promoció del vi català i tancar acords de col·laboració. És necessari que facin una crida als restauradors que ja treballen amb altres productes de proximitat, per tal que facin el mateix amb el vi del territori.
Pel que fa al canal alimentació cal ampliar el nombre de punts de venda on poder trobar els productes de casa nostra. Hem d’apropar els productes locals al consumidor i facilitar que els pugui trobar. El consumidor ‘tipus’ ho ha de trobar, no ho ha de buscar. I sí, en els supermercats també hi ha d’haver els vins catalans. Malauradament, els supermercats i les grans superfícies són els punts de venda on la majoria de ciutadans van a comprar, per tant els vins catalans hi han de ser, perquè molta gent si en troba, segurament en comprarà. Si no és així, el consumidor compra el que hi ha. Ho podem comprovar a partir de les dades del grup BonPreu (Toni Amblàs, Director Comercial – TN Migdia TVC, 06/02/14), que té en els seus lineals una gamma variada de vins de DO catalanes i que representen gairebé un 60% de les vendes totals de vi d’aquesta cadena de supermercats.
Tant per un canal com per l’altre, els recursos destinats al màrqueting i, sobretot, a una de les seves ‘P’, la promoció, són vitals si ens en volem sortir. Els nostres competidors juguen una lliga molt superior en aquest aspecte, ho sabem. Han destinat i hi destinen molts diners que els ha donat molt bons resultats i millor posicionament. Però nosaltres, de mica en mica i amb l’ajuda de tots, principalment de les administracions, les organitzacions productores, elaboradores i de prestació de serveis enoturístics, hem d’intentar apropar-nos a aquest nivell i creure’ns que és fonamental treballar i oferir els nostres productes sense traves pel consumidor.
Per tant, sí, visca aquestes dades positives, visca els canvis que s’estan produint, visca la feina que fem tots per tal d’avançar, però, malgrat tot, hem de dir visca l’anomalia! Esperem que per poc temps i desitgem que arribi el dia en què per fi aconseguim, d’una vegada per totes, la normalització del vi català en el seu territori. Que sigui aviat!
http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/6329/visca/anomalia
[Leandre Romeu]
