Aquestes festes nadalenques he decidit passejar per diversos supermercats catalans per comprovar si la realitat i la tendència que ens explicava el Lluís Tolosa en aquest mitjà (http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/1626/supers/sense/vi/catala), ara ja fa tres anys, es mantenia en l’actualitat o bé si havíem millorat en la presència de vins catalans als establiments comercials.
Comencem el nostre passeig pel mateix establiment que el Lluís analitzava en primera instància. Un Corte Inglés qualsevol, escollit a l’atzar; ens fixem en la 
disposició dels productes dins del seu supermercat; La situació és la mateixa que tres anys enrere. Un lineal sencer dividit en apartats específics que s’organitzen en base a una sèrie de títols entre els quals distingim: “La Rioja”, “Castella La Manxa” i “Castella i Lleó”. Davant per davant, trobem un altre lineal dotat d’una mescla de vins blancs i rosats, dels quals la gran majoria pertanyen a DO situades fora de Catalunya. I, per acabar, en un petit espai situat al final del mateix lineal hi trobem sota el títol “Varias DO” una barreja de vins de diverses DO, tant de fora 
com d’aquí. És a dir, la DO Navarra i les DO catalanes compartint prestatgeria. Que un establiment com el Corte Inglés tingui una política de distribució tan poc adaptada al territori és un cas “de jutjat de guàrdia”. La discriminació cap a les marques pròpies del país és aberrant i fora de qualsevol lògica comercial en una gran superfície. És un contrasentit no apostar per un producte de qualitat i de proximitat en un moment en què la “glocalització” ha deixat ja de ser una tendència per convertir-se en una realitat. Per aquest motiu, crec que el supermercat hauria de repensar la seva política de distribució en matèria de vins; no estem dient que elimini l’oferta de vins Rioja, ni d’altres DO, però sí que, com a mínim, doni el mateix tracte a DO tan consolidades com la DOQ Priorat, DO Montsant o la DO Empordà, que tenen una qualitat equivalent o superior a les DO que actualment gaudeixen d’un rètol propi a la secció de vins.
Altres cadenes de supermercats que segueixen una política de distribució semblant són: Mercadona, Simply i Dia. Es tracta de tres establiments als quals em vaig apropar amb la voluntat d’analitzar quina era l’oferta de vins catalans en superfícies comercials de dimensió més reduïda. Precisament per la seva condició d’establiments petits, encara em vaig trobar amb menys quantitat i varietat de vins. Diguem-ho clar: Les DO catalanes per aquestes cadenes no existeixen. És difícil trobar referències de vi de qualsevol de les DO inscrites dins el principat, que són quasi inexistents a les prestatgeries. Amb prou feines podem trobar tres o quatre marques catalanes enmig d’un mar de referències a La Rioja, Ribera del Duero, Jumilla o Navarra.
Només he trobat tres casos que salven una mica aquesta situació tan adversa. El primer és Carrefour. Es tracta de l’única cadena de supermercats que he visitat on, tot i no tenir encara una distribució òptima, els vins catalans gaudeixen d’una posició respectable dins la secció de vins, tant pel que fa al nombre com al percentatge total de productes. A l’establiment s’hi pot trobar un lineal sencer dedicat a les DO de Rioja, Rioja Criança, Ribera del Duero, Toro o Valdepeñas, tal i com ens ho indiquen els rètols que organitzen de manera separada els vins de cada DO. Tanmateix, l’altre lineal que forma el passadís està dedicat de forma exclusiva a les DO catalanes. Cal dir que no hi són totes, però no hi ha cap 
problema a l’hora d’escollir un vi de la DO Priorat, Montsant, Terra Alta, Empordà, Conca de Barberà, Costers del Segre i Pla de Bages. Malgrat que no hi ha cap cartellet que anuncïi aquestes DO, sí que les podem trobar agrupades sota el títol “Producte de Catalunya” i amb senyeres petites com a indicatiu de l’origen de les ampolles.
Per acabar, distingim dues cadenes que, amb menor quantitat de productes, fan un tracte més igualatari entre totes les DO. Una és Bon Preu Esclat, que disposa de diversos exemplars de vins catalans i de diferents DO del territori, tot i que aquestos s’integrin en una prestatgeria on predominen la poca varietat de marques i la no distinció entre DO. L’altra cadena és Caprabo, un establiment on tots els vins estan barrejats, sense distincions de procedència, però on s’hi poden trobar diverses referències de DO catalanes.
Com podem veure, la situació dels vins catalans als supermercats de Catalunya encara no està normalitzada. Queda molta feina a fer. Tots sabem que existeixen dificultats enormes per entrar en els canals de distribució dels supermercats i de les grans superfícies. Però està clar que cal fer alguna cosa per canviar aquesta dinàmica i augmentar la penetració de les DO catalanes en els lineals dels supermercats, ja que és un dels canals de venda que congrega un major nombre de clients. Tant des de les empreses privades productores de vi com des de les institucions i des de la ciutadania, hem de pressionar i treballar perquè es normalitzi l’oferta, per incrementar la quota de mercat i també hem de fer de prescriptors de forma contínua i persistent.
Abans d’acabar l’article vull fer un reconeixement a les petites botigues que aposten per la venda de vi i cava català. Per sort, aquests darrers anys han crescut a Catalunya. Se n’han creat moltes en diverses poblacions. Han permès i han facilitat enormement la tasca de trobar vins catalans i la de poder escollir amb normalitat entre vàries DO catalanes. Amb la seva feina recolzen tot el sector del vi català, que necessita enormement aquest suport. Cal animar als ciutadans a comprar a les botigues especialitzades que cuiden els productes on, sí, la situació està normalitzada.
http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/4954/vins/supermercats
[Leandre Romeu]
