Són moltes i bones les notícies que tenim l’oportunitat de llegir aquests darrers dies sobre l’enoturisme a Catalunya. Una barreja de tradició i modernitat, la naturalesa dels nostres recursos i les causes de la riquesa que poden aportar al país cada cop generen més consens per fer front a l’aposta pel desenvolupament econòmic al voltant del vi i l’agricultura, el turisme, la gastronomia, la conservació del paisatge, la creació de serveis d’oci, projectes d’art, i cultura d’acord amb la lògica històrica i sostenible del desenvolupament territorial dels Països Catalans i d’Europa.
Acabem d’estrenar les noves senyalitzacions enoturístiques que indiquen l’entrada a les Denominacions d’Origen vinícoles catalanes, la inauguració de la nova Escola d’Enoturisme i l’avanç de l’interessant projecte que està dissenyant la Taula d’Enoturisme formada per la Direcció General de Turisme, l’INCAVI, l’Agència Catalana de Turisme, els Patronats de les Diputacions Provincials, Turisme de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, les Denominacions d’Origen i les empreses, els cellers i els professionals destacats del món de l’enoturisme i el seu programa per promoure l’oferta enoturística amb l’objectiu de posicionar Catalunya com un referent en enoturisme a nivell mundial.
Suposo que davant de l’efervescència del moment i les seves circumstàncies, en qüestió de dies he pogut llegir brillants articles de la Ruth Troyano, el Lluís Tolosa i el resum de les aportacions de l’Alicia Estrada durant la celebració del Dia de l’Enoturisme Europeu, que comparteixo plenament. Sincerament, crec que aquestes persones amb amplitud de mires, que porten temps madurant aquest sector, a hores d’ara aporten unes conclusions realment precises, clares i molt encertades que defineixen detalladament les línies de treball.
Per fi tenim el que, per alguns ja és una qüestió d’interès públic, per tant, és el moment d’anar junts, de no arronsar-se davant la magnitud de l’empresa, posar-hi els mitjans econòmics suficients per la promoció però també per fer grans projectes com la Wine Catalan House que ens portin al capdavant, i de la mà dels professionals lligar el turisme i el vi sabent on, qui i com s’ha de vendre el producte. Rousseeau deia que si els ciutadans deliberen, estan ben informats i sense contracte entre ells, la suma total de les petites diferències resultarà sempre en l’opinió general i la decisió serà sempre bona.
http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/6037/via/enoturisme
[Josep Saperes]
