La DOQ Rioja s’estén per tres comunitats autònomes de l’Estat Espanyol com són la Rioja, Euskadi i Navarra amb els noms de Rioja Baja, Rioja Alavesa i Rioja Alta. Cada zona té característiques diferents, però s’aixopluga sota una marca comuna: Rioja. Malgrat que és segur que existeixen dificultats per posar d’acord tres governs, aquests saben que tenen una marca que és un tresor internacional i que val la pena arribar a consensos per tal d’obtenir beneficis. On encara sembla més complicada la gestió d’aquesta marca de presentació comuna és a la Vall del Loira, on existeixen més de 90 denominacions d’origen en un territori que abasta més de 800 km en línia recta, però que ha apostat per presentar-se, tant a França com a l’exterior, agrupat en dos grans territoris. D’una banda, existeixen els vins de la Vall del Loria, la marca més potent, on hi participen una cinquantena de denominacions d’origen i, de l’altra, els vins del Centre del Loira, a la qual s’han sumat unes 35 denominacions més.
A casa nostra tenim onze DO de vi i una de cava sense cap paraigües, sense cap marca comuna que aconsegueixi agrupar-les. La marca que, a priori, semblaria més clara o més normal en qualsevol indret seria el nom del país, en aquest cas, Catalunya. El problema, però, és que aquesta marca ja està agafada per una DO concreta, creada l’any 2005, com és la DO Catalunya. Aquest fet limita les possibilitats i dificulta la tasca d’establir una etiqueta que aglutini la resta de DO, però no ha de ser una excusa que ens divideixi i que impedeixi trobar la nostra marca o nom comú.
Abans de res, hem de separar clarament que una cosa és la identificació del territori i una altra cosa és la promoció. En la mesura que un territori ofereix peculiaritats distintives dels seus vins, s’ha de posar en valor aquesta personalitat i diversitat. El problema ve quan s’han de donar a conèixer els vins d’una regió als consumidors o quan s’han de comercialitzar. Hem de ser conscients que la gran majoria de consumidors no són experts en el món del vi i que molts no coneixen les produccions de vi català que s’estan fent. El grau de desconeixement del vi català, sobretot a les grans zones urbanes, encara és molt elevat. Per tant, és aquí on hem d’unir esforços. Presentar el vi català sota un títol comú no significaria, en la meva opinió, perdre la identitat dels territoris. Al contrari, es tractaria de mostrar la diversitat catalana, però sota una marca paraigües, com es fa perfectament a França, on la complexitat de denominacions nacionals i locals és molt més accentuada que la catalana.
Una marca comuna del vi català de cara a la comunicació i a la promoció. Una marca plural que parli de riquesa i diversitat dels vins, de les terres, de les varietats i de les persones que vivim a Catalunya i que doni suport des de la seva fortalesa a la posició de tots els territoris, fins i tot a aquells que no estan tan consolidats com el Priorat o el Penedès. Hem de potenciar i desenvolupar el concepte de solidaritat del vi català tal com apunta de forma magistral l’Alicia Estrada en els seus escrits, ja que, si no ho fem així, denominacions d’origen com Conca de Barberà, Pla de Bages o Alella, entre d’altres, ho tenen molt difícil per donar-se a conèixer i arribar a segons quins mercats i consumidors.
Els territoris no entenen que el consumidor ja no distingeix on són. I aquesta no és una responsabilitat únicament del consumidor. Els organismes que regulen cada DO són els qui han de donar a conèixer els valors i les diferències de les mateixes. Molts es quedarien parats de veure com els consumidors catalans encara desconeixen on es troba cada DO. Tot i que pugui semblar contradictori, una marca comuna exerciria com a plataforma perquè el públic accedís amb més facilitat al vi català i, per tant, tingués la possibilitat de descobrir i d’informar-se sobre cada DO en concret.
És necessari posicionar-se, això és, crear una posició en la ment del consumidor respecte a la marca en qüestió, que marqui les diferències que aquesta té respecte altres marques (Ries i Trout, 1981). El posicionament ens ha de permetre ser reconeguts sense dificultats i això es comença creant una marca que faciliti les coses als consumidors, tan interns com externs. Els principals avantatges de crear una etiqueta comuna els podem apreciar facilment si fem una recerca a la web, on actualment és difícil trobar agrupats en condicions els vins de Catalunya en una sola pàgina o plataforma, com sí que ho podem trobar en els dos exemples esmentats a l’inici d’aquest article (http://www.vinsvaldeloire.fr/en_EN/vins_vdl/intro_aoc.aspx, http://es.riojawine.com/es/)
“Vins de Catalunya”, tal i com els podem trobar a la Guia de Vins de Catalunya, “Vins catalans” com s’anomenen en els premis Vinaris o “Vi català” que és l’etiqueta que s’utilitza en la majoria de piulades que es duen a terme per destacar fets relacionats amb el vi d’aquí. I, si cap dels tres no els val, la marca que es consideri oportuna. La que sigui. El nom no ha de ser una excusa per no fer-ho, per no treballar plegats i fer front comú entre totes les DO per convertir el vi català en un subjecte identificable i que sigui reconegut arreu.
Però sembla que aquí això no interessi o que no s’hagin trobat els mecanismes per a dur-ho a la pràctica. En un altre país o zona es faria una reunió d’alt nivell per tal de planificar una gran acció estratègica comuna entre el sector privat i el sector públic. La Generalitat de Catalunya, a través de L’INCAVI, podria ser un dels agents que liderés aquest procés amb la complicitat i l’ajuda de totes les DO i les empreses al voltant d’aquest sector. És el moment de posar-se les piles i treballar més units que mai per traçar línies clares de treball en aquesta direcció. Ens cal aprendre d’altres zones vinícoles i d’altres DO que ens porten anys i feina d’avantatge en aquestes qüestions. Fa falta lideratge, empenta i alguna cosa més, si cal, per posar els vins catalans al lloc que els pertoca, tant aquí com al món.
http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/5168/marca/comuna
[Leandre Romeu]
