Aquestes darreres setmanes m’han passat dos fets que m’han fet reflexionar sobre la situació dels vins catalans i m’han fet preguntar fins a quin punt la situació dels nostres vins està normalitzada completament o va per barris.
La meva germana va anar a una calçotada amb altra gent jove i havien comprat vi. Finalment, es van decantar per altres begudes i l’ampolla va fer cap a casa. La meva sorpresa va ser, que el vi era un Rioja, tot i que la calçotada i la compra es va fer a la Conca de Barberà. L’altre sorpresa que em vaig endur va ser en un dinar que vaig assistir a casa d’uns parents al Baix Camp. Són persones grans que van anar a comprar el vi expressament per la jornada i també van adquirir un Rioja. En els dos casos la compra es va fer amb la voluntat i la creença que era un bon vi, que quedarien molt bé davant els convidats i que aportaven un valor afegit a l’àpat.
M’he trobat en molts pocs dies, persones d’àmbits molt diferents, d’edats, zones geogràfiques, costums i cultures molt diferents que en dos actes reflexos de compra espontània de vi van adquirir dos exemplars de la Rioja. Estic segur, que no és un cas aïllat, que no només m’ha passat a mi, sinó que passa més sovint del que seria desitjable en molts indrets del país i en persones molt diferents sociològicament.
A més, per més inri els dos vins de la Rioja eren bastant pèssims. Res a veure amb tres altres vins que he begut aquests dies que són excel•lents i d’una qualitat-preu molt digne, com el vi negre 2011 de Scala Dei de la DO Priorat, el Syrah Perlat del Cellers la Unió de la DO Montsant, o el vi negre criança del celler Rendé Masdeu de la DO Conca de Barberà.
Molts cops ens pensem que el nostre entorn, les nostres relacions, la nostra realitat és la realitat global. I que més o menys el nostre entorn estigui ja conscienciat, les teves amistats prioritzin vins de casa nostra, no vol dir que la majoria dels ciutadans ho facin. Sembla que hem avançat molt, i segurament és veritat, però queden moltes capes de població, moltes persones que encara han de fer el canvi de xip, el canvi de mentalitat. I decidir-se a consumir vins catalans, productes de proximitat, del territori més proper i ser-ne prescriptors.
Per tant, tenim molta feina fer. Hem de crear consciència i pràctica de comprar vins de les nostres DO. Una tasca que afecta tant els elaboradors de vins, els botiguers, els restauradors, les DO, les institucions, les organitzacions empresarials… I tota la societat en general. Anar tots a la una per canviar les dinàmiques i el model. Encara queda molta feina a fer per convertir els vins catalans en la referència de la majoria de ciutadans del nostre país, i és vital i urgent fer-ho.
[Leandre Romeu]
