Crec que per saber gaudir del vi és important saber sobre la seva cultura, la seva història, els llocs on es cultiva, sobre les seves varietats, sobre les maneres d’elaborar-lo, i conèixer els cellers que embotellen i les seves referències. És doncs, a base de conèixer millor aquests i altres aspectes relacionats, quan penso que podem començar a saber distingir la qualitat del vi.
El Principat és un territori perfecte per ser un bon coneixedor de vins. Sense haver de sortir del seu territori podem tastar, gaudir i conèixer l’origen d’una gran varietat de vins de qualitat que permeten acompanyar qualsevol tipus de menjar, per això, alguns experts diuen que encara avui tenim un brillant en brut en aquest sector.
En efecte, durant aquests darrers anys la tendència general al Principat ha estat la de conrear menys superfície però alhora construir nous cellers que elaboren i embotellen el vi buscant la màxima qualitat. Malgrat això, aquesta tendència no esdevé proporcional en totes les Denominacions d’Origen Protegides, sobretot en relació a la superfície de vinya conreada d’una zona i el número de cellers d’aquesta. Hi ha zones del Principat que tot hi tenir molt menys superfície d’hectàrees de vinya inscrita a la denominació d’origen corresponent tenen més cellers que elaboren i embotellen el vi.
Per exemple, la Denominació d’Origen dels Costers del Segre, que té una superfície de vinyes inscrites a la DO similar a la de inscrites a la DO Conca de Barberà, concretament 4.200 hectàrees la DO Conca i 4.696 la DO Costers, a l’any 2010 tenia una producció mitjana de 53.127 hectolitres, mentre que la DO Conca de Barberà tenia una producció mitjana tan sols de 6.787 hectolitres. En quant a cellers, mentre que la DO Costers del Segre comptava amb 37 cellers, la DO Conca de Barberà comptava tan sols amb 24 cellers. En canvi, destaca la DO Terra Alta, que amb dos mil hectàrees més de superfície de vinya inscrita a la DO que les anteriors, a l’any 2010 tenia una producció mitjana de 99.940 hectolitres, i comptava amb la implantació de 45 cellers.
Per altra banda, tenim denominacions d’origen com la DO Montsant i la DO Empordà, que amb menys de la meitat de la superfície de vinya inscrita que la DO Conca de Barberà, elabora i embotella 27.760 hectolitres la DO Montsant, i 31.222 hectolitres la DO Empordà. En quant a cellers, a l’any 2010 la DO Montsant comptava amb 56 cellers, i la DO Empordà comptava amb 48 cellers. En el cas de la Denominació d’Origen de Qualitat Priorat, en el 2010 tenia una superfície de vinya de 1.888 hectàrees, aproximadament com la DO Montsant i la DO Empordà, però tenia una producció mitjana baixa en hectolitres com la Conca de Barberà, però elaborats i embotellats en 92 cellers amb l’afany principal d’obtenir una gran qualitat.
Vist això, podem concloure que la superfície de vinyes inscrites a la DO en comparació amb la superfície de vinya existent en el seu territori és molt baixa, igual que la quantitat de cellers que es dediquen a elaborar i embotellar el vi, el que permet entendre que la DO Conca de Barberà sigui encara la gran desconeguda en el món de la producció de vi de qualitat, tot i tenir unes grans condicions per això, apart d’una gran tradició i una cultura molt antiga en el món del vi.
En efecte, és la denominació d’origen protegida que s’ha quedat més endarrere en quan a l’elaboració i embotellament del vi de qualitat, i la causa principal, probablement es degui a què la zona de la Conca de Barberà treballa el conreu de la vinya bàsicament per abastir de vi base cava a les grans marques del Penedès.
Paradoxalment, a la Conca de Barberà s’hi produeixen vins d’una excel·lent qualitat, sense anar més lluny, la marca Torres produeix el Gran Muralles, la seva referència mundial de més qualitat, en finques de la DO Conca de Barberà. El celler Abadia de Poblet, del Grup Codorniu, competeix a nivell mundial en l’elaboració del millor vi en la varietat Pinot Nior, la varietat per excel·lència de la Borgonya, lloc d’on prové l’ordre del Císter, fundadors dels Monestirs de Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus.
Tal i com podem llegir literalment en el Plec de Condicions de la Denominació d’Origen Conca de Barberà, aquesta zona ve presidida per un clima mediterrani de transició entre la suavitat de les comarques tarragonines del litoral i la continentalitat pròpia de les comarques lleidatanes, el que fa que existeixi un diferencial tèrmic notable entre el dia i la nit, tenint en compte els seus nivells de pluviometria i les temperatures, indica l’aptitud de la zona per obtenir un producte de qualitat diferenciada que fa que s’obtinguin vins lleugers, de fina aroma afruitada i moderada graduació alcohòlica pel que fa els vins blancs. Els rosats esdevenen lleugers, afruitats i frescos per la moderada acidesa i en el cas dels negres joves fa que siguin suaus, lleugers i saborosos en boca. Els que reben una criança són més corpulents, adquireixen una gran complexitat aromàtica i presenten una bona persistència.
A pesar de totes aquestes virtuts, el vi de la DO Conca de Barberà continua sent un gran desconegut en el mercat català. Per exemple a Barcelona, l’aparador mundial del Principat, punt d’atracció a multitud de consumidors, on es viu una aferrissada competició pel petit marge de posició que avui tenen els vins catalans davant els vins de la Rioja, Ribera del Duero, Somontano, o altres, fa que costi trobar referències de la DO Conca de Barberà. No obstant això, els nous i valents projectes de joves agricultors de la comarca aniran arribant poc a poc els consumidors, i esperem que com a bons coneixedors del vi i del país sapiguem valorar-los com es mereixen.
http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/4429/vi/cava/relacio/amb/dos
[Josep Saperes]
