El vi és un element social, que creix i es desenvolupa en societat, això és, entre les persones. Per tant, per arribar a elles és imprescindible la comunicació, donar a conèixer allò que fem, i, per fer-ho, tenim diverses vies.
Hi ha vies tradicionals que no hem de desmerèixer ni negar en cap cas, com és la comunicació als mitjans tradicionals, ja sigui a través de la premsa escrita, la ràdio o la televisió. Aquests mitjans continuen sent un canal molt vàlid i influent per arribar al gran públic i per promoure els nostres productes tal com recull l’Informe del sector del vi en la premsa de l’any 2013 de Castro Galiana. Si ens centrem en les dades extretes de l’anàlisi dels mitjans catalans, l’informe situa La Vanguardia com el líder en informació del vi, seguit de El Periódico i El País (en la seva edició a Catalunya) i com a principals autors d’articles els periodistes Ramon Francàs i Meritxell Falgueras, Quim Vila –propietari de Vila Viniteca– o Carlos Delgado –crític de El País– entre d’altres. Els cellers amb una presència més destacada als mitjans de comunicació catalans són Feixenet, Torres, Vega Sicilia i Codorniu i les cinc Denominacions d’Origen a les quals es dóna més cobertura es cocreten en la DO Cava, seguida de la DO Rioja, la DO Penedès, la DO Ribera del Duero i la DO Empordà.
Però des de fa uns anys, la tecnologia ens ha permès explorar altres canals, més barats, amb moltes possibilitats, sobretot pels petits cellers, les petites DO i els projectes amb menys recursos econòmics que no tenen accés als mitjans tradicionals o no hi troben l’espai per promocionar-se. Aquestes eines relacionades amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació s’emmarquen en el que coneixem com a entorn 2.0, que es caracteritza per tres trets bàsics: la multimedialitat, la hipertextualitat i la interactivitat. En aquest entorn, es pot fer front amb pocs recursos a les necessitats de difusió de cellers, DO menys conegudes, etc. La manera és molt senzilla i va des de l´ús de diferents suports (vídeo, àudio, text) en un mateix espai visual (pàgina d’un bloc, mur de facebook,…) a l’enllaç d’altres continguts que ens citin o que parlin de coses que ens interessen, passant per la possibilitat de generar un debat amb les persones que formen part de la nostra comunitat a la xarxa. Des del nostre punt de vista, creiem que és el moment d’apostar decididament per ser-hi, entrar-hi i convertir Internet i les xarxes socials en un element estratègic del celler, la DO i els diversos organismes que, en aquest cas, fluctuen al voltant del món del vi.
Aquest és un camp on les DO encara tenen un gran camí per recórrer, ja que, segons destaca l’informe realitzat per Castro Galiana sobre l’Impacte de les xarxes socials al món del vi, en l’actualitat, el 60% dels Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen, vins de la terra i vins de qualitat espanyols no tenen presència a les xarxes socials o, si en tenen, no desenvolupen cap estratègia de comunicació. Aquesta, però, no és una tendència de totes les DO; una minoria formada per denominacions com Rioja, Ribera del Duero o Rías Baixas gaudeix d’una presència consolidada a les xarxes socials i una cuidada estratègia de comunicació. El repte de la majoria és, doncs, planificar estratègicament la seva difusió i fer-se visibles a l’entorn 2.0.
Les noves tecnologies són instruments molt vàlids no només per transmetre coneixements, sinó també per generar comunitat al voltant dels productes i dels cellers. Hem de pensar els conceptes Vi i internet molt més enllà de l’e-commerce. Internet és un espai òptim pel sector del vi, ens obre un món d’oportunitats, de noves relacions, ens acosta al client abans, durant i després de l’acció de compra o del tast. Per tant, és important ser-hi, però encara ho és més tenir clars els objectius i les metes aconseguir, és a dir tenir una estratègia de comunicació que et guiï i et marqui els passos a seguir i no improvisar.
Apropar-se al client, explicar històries. Popularitzar el món del vi i democratitzar-ne l’accés, fer-ho fàcil, arribar al 95% de possibles consumidors/prescriptors de vi que no són experts en aquest àmbit. Hem de desterrar d’una vegada per totes la imatge d’elitització o sofisticació que ha anat arrossegant els últims temps. Cal que deixem de banda la literatura de les fitxes de tast i que cerquem continguts atractius, creatius i únics que poguem oferir a l’usuari. És necessari passar del monòleg al diàleg. Conversar, proposar, dotar de contingut la comunicació, explicar la història del celler, del vi, del procés d’elaboració, de les persones que treballen i viuen aquell vi, de la zona, de les característiques de l’entorn, de la participació en premis, jornades, etc. i aconseguir que qui ens llegeixi, ens escolti o ens vegi participi d’aquesta passió pel que fem. Actualment, és molt fàcil fer petits vídeos mostrant el procés d’elaboració d’un vi, penjar fotografies, elaborar relats senzills o mostrar petites parts de les visites. Tenir expectant el possible consumidor, que sap que li oferiràs continguts de qualitat, l’obliga a estar pendent de tu i a recordar el teu nom, el teu vi, què fas, qui ets i perquè ho fas.
A més, els nous mitjans de comunicació 2.0 ens permeten mesurar resultats i així conèixer a l’instant el retorn d’allò que fem a la xarxa. Ens permeten avaluar, és a dir, comprovar si assolim els objectius que ens havíem marcat en el pla de comunicació. Podem rebre els comentaris, els suggeriments, les crítiques dels consumidors, de les persones interessades… Les xarxes socials ens ofereixen un feedback constant que no trobem en altres mitjans. Podem saber què funciona, què no, quins inputs arriben als nostres seguidors, quines tendències segueixen, què valoren i què rebutgen. Aquesta capacitat de conéixer l’opinió de la nostra comunitat és positiva, però també ens obliga a estar pendents d’aquesta interacció i, per tant, ens fa pensar que la millor opció és tenir una persona dedicada aquest tema força temps al dia o la setmana. Les xarxes, però, no només ens permeten estar atents als usuaris que ens segueixen, sinó que també ens faciliten la tasca de conèixer les tendències del sector, de saber què fan altres cellers, altres zones vitivinícoles i fan possible que poguem seguir el dia a dia al món del vi.
Per tenir èxit en la nostra incursió en el 2.0 cal disposar d’una bona pàgina web, estar present a les principals xarxes socials com Facebook, Twitter, Pinterest, Instagram, Youtube, etc. i treballar amb les eines pròpies del món del vi, com ara les aplicacions (APPS) per a smartphones o tablets, tant pel que fa a la presència amb APPS del sector vitivinícola com la de la Guia de Vins de Catalunya, Vinthink, Viños y Añadas, Pair it, Vivino, la de la Do Empordà, entre moltes altres, així com també per crear continguts pensats en ser reproduïts o gaudits en aquest mitjans. En aquest cas, podem pensar en APPS pròpies de la DO o del celler o bé utilitzar altres eines com el codi vidi col·locat en les ampolles de vi que ens duguin a un enllaç on poder conèixer millor el celler que l’elabora.
Treballar en aquesta línia també va en concordança en intentar cobrir una de les grans necessitats del món del vi a casa nostra que és penetrar en el segment dels joves i aquestes eines ens poden ser molts útils per arribar-hi. Hem d’acostar el vi als joves, als nadius digitals i a més amplis sectors de comunicació possible. És el moment de fer un ús adequat i decidit de les noves tecnologies per posar en valor tot allò que fem i construïm.
http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/5422/vi/20
[Leandre Romeu]
