El mercat del vi català

576_1370338722650-tast-copesFa unes setmanes vam rebre dues bones notícies en relació amb el vi català. La primera, que per primera cop els vins catalans superen els rioja a Catalunya, i la segona, que el vi Clos Abella del Priorat ha estat considerat el millor vi del món per la revista especialitzada “Wine in China Magazin”. Sí senyors, dues bones notícies que afalaguen i encoratgen per continuar treballant el sector del vi a Catalunya.

Notícies així serveixen per agafar embranzida, tan per la indústria del vi català en general com per aquells cellers artesanals en particular que són capaços de convertir els raïms del terreny amb els millors brous del món. Però cal ser realista, de moment, aquestes notícies només són indicadors del seu potencial i les oportunitats que ofereix el mercat del vi català, perquè si analitzem les dades en el seu conjunt, ens adonem que encara hi ha moltes coses per fer.

Principalment, perquè partim d’una dada ben insòlita en un país productor de vi – no només de vi a granel, sinó de vi de qualitat – que reflecteix que tot i el canvi de tendència, el vi català només assoleix un terç de la quota del mercat local, quan el més normal del món és que els vins locals siguin líders al seu propi país ( emplaço els lectors que informin, si us plau, si saben d’algun altre cas com el nostre ).

Per exemple, a la Xina, tal i com informa un estudi de mercat del vi d’aquest país el desembre del 2013 realitzat per Daniel Gracia i Carlos Rodríguez, sota la supervisió de l’Oficina Econòmica Comercial de l’ambaixada d’Espanya a Xangai, el consum del vi ha crescut molt en els darrers quinze anys, tant que actualment és el cinquè país del món en consum de vi, per darrera d’Alemanya, Itàlia, Estats Units i França.

Evidentment, aquest increment en el consum de vi té unes repercussions econòmiques per l’economia d’un país, per això la Xina ha iniciat el seu propi camí vitivinícola donant suport tècnic i financer, regulant i professionalitzant un sector que de moment treballa varietats estrangeres, i que ha augmentat un 42% la superfície de vinya conreada, el que fa que hores d’ara, ja sigui el quart país en el món amb superfície de vinya.

Però l’altre cara de la moneda de la quantitat és la qualitat i el gegant asiàtic mostra un gran interès i reconeixement pels vins embotellats francesos, australians, catalans, espanyols. xilens i italians, com a vins de gran qualitat, el que es tradueix amb una important i voluminosa importació d’aquests vins. Malgrat això, a diferència del mercat del vi català, com és el més normal, el vi de producció local suposa el 90% del consum a la Xina, enfront del 33% que representa a Catalunya.

Per tant, arribo a la conclusió que el vi català té per davant dos grans reptes. El primer, mitjançant un exercici de sentit comú de tots els implicats, cal assolir una major quota de vi local en el mercat del vi a través de l’elaboració i distribució de bon vins econòmics d’us diari que siguin competitius front els vins econòmics de dubtosa qualitat que abunden en els restaurants i supermercats, i segon, seguir el camí de l’elaboració i exportació de grans vins de qualitat que competeixin per obtenir els millors reconeixements d’arreu i aconseguir posicionar el vi català dins les primeres referències de prestigi i qualitat del món.

http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/6414/mercat/vi/catala

[Josep Saperes]