El consum de vi català

vi-006Actualment, Catalunya té la població, la llengua, el territori, les institucions de govern democràtic i la voluntat de ser un estat. En aquesta direcció, mentre es tramita el procés constituent de l’actual estructura jurídica i política, la població té la possibilitat d’emprendre accions quotidianes molt importants pel nostre futur col·lectiu, com és la preservació del medi a través de la promoció del desenvolupament econòmic sostenible amb el territori que permeti un progrés respectuós.

La vinya és un dels principals recursos agrícoles que habita en els conreus del nostre territori, arrelat a la nostra economia i cultura des de fa milers d’anys, actualment es troba davant d’un dels reptes més importants de la seva història. El vi és un dels productes més valorats internacionalment i la capacitat exportadora de vi ha anat creixent en els darrers anys. No obstant això, arran de l’ús de la química agroalimentària, cada cop hi ha més països que produeixen vi.

En aquest sentit, avui Catalunya, més que mai, ha de fer bandera de la qualitat del seu raïm, més que no pas la seva capacitat productiva. Que el conjunt del vi català té una excel·lent qualitat és un fet inqüestionable, però és cert que a Catalunya, passada la fil·loxera primer i la guerra civil després, es va dedicar a la producció de cava i vi a doll, mentre que altres territoris com la Rioja, es van dedicar a embotellar vi guanyant una marca de qualitat arreu.

La qualitat del vi de la Rioja, com els vins de Rueda, Ribera del Duero i Berdejo, tampoc es posen en dubte, així com els bons vins francesos, italians, portuguesos,… i saber-los valorar i consumir,  diu molt sobre la intel·lectual modèstia i senzillesa de la cultura vitivinícola catalana, però consumir-los com a primera opció, relegant a un paper secundari els propis vins ignorant la seva qualitat i diversitat, diu molt poc sobre l’honor i el reconeixement del producte i del territori.

No podem oblidar, que el vi és molt important per l’economia catalana, tant pel que fa a la producció de raïm, l’elaboració de vi, la seva comercialització i distribució, generen milers de llocs de treball, beneficis i capacitat d’augmentar el patrimoni vitivinícola a Catalunya. A més de tot el que el gira el seu voltant, com ara la gastronomia, l’enologia, l’enoturisme, una marca de país en el mapa i la identificació d’uns productes i uns serveis amb un territori i aquest amb uns productes i uns serveis, que si són de qualitat ben segur que ens guanyarem el reconeixement mundial. Però com deia, del total del vi consumit a Catalunya només el 33% procedeix dels cellers ubicats a Catalunya. Es tracta d’un fet inèdit en qualsevol altre país productor de vi, el que fa pensar que no és una cosa gaire normal, i abans de pensar altres coses pejoratives, prefereixo pensar i treballar en què pot estar passant perquè això passi i que es pot fer per canviar aquest marge.

Sincerament, crec que el més natural, és tenir el 60% de consum de vi del país, i l’altre 40% de bons vins d’altres procedències.  Augmentar la quantitat de vi consumit és anar en contra de les tendències dels consumidors, però dins els marges de consum actual, prioritzar unes denominacions o unes altres és una qüestió en la que el consumidor té el poder de decisió, i aquesta pot fer canviar les cartes dels restaurants, dels comercials, dels distribuïdors fins a posar el vi català en el lloc que es mereix.

http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/5643/consum/vi/catala

[Josep Saperes]