Desitjat brindis

A Champagne Cheers!S’apropen les festes de Nadal i encarem el final de l’any 2013 amb novetats i esperança al voltant del futur del món del vi i del cava català, alguns, millor dit, molts ens il·lusiona visionar que per fi tindrem un estat propi capaç de vetllar i promocionar els nostres propis productes dins i fora del país amb tots els drets i garanties que es mereixen. Considero que és molt important per l’economia productiva d’un país i la seva internacionalització, a més de la iniciativa privada, tenir un autèntic suport representatiu, jurídic i econòmic d’un estat que recolzi els projectes de creixement que siguin sostenibles amb el territori, mitjançant polítiques sobiranes que regulin adequadament tot allò que intervé en el treball, l’elaboració, la producció, la comercialització i la distribució dels propis productes.  

Un estat sobirà pot incidir en moltes qüestions relacionades en aquets afers, ja que es converteix en un subjecte de dret internacional amb plena capacitat jurídica i d’obrar per exercir els seus drets i obligacions a través de contractes, convenis i tractats. Es tracta d’una condició necessària pel govern i el maneig de les pròpies relacions amb altres estats, organitzacions o empreses transnacionals. La sobirania permet que un estat elabori la seva pròpia normativa en tots els àmbits, cosa que pot afavorir i molt tots els sectors productius del país. Per exemple, pot crear i millorar la xarxa de transport terrestre, aeri, naval, ferroviària, així com millorar la comunicació interior i exterior mitjançant estudis, contractes i obres públiques, alhora que pot realitzar obres i contractes per tal d’obtenir energia, i pot influir més directament en la regulació de la comercialització i la distribució dels productes i serveis.

També pot elaborar de manera molt més eficaç i directa campanyes internacionals de promoció i difusió dels productes, i augmentar de forma considerable el ventall de possibilitats per oferir els recursos turístics, així com decidir més lliurement quines  ajudes i subvencions convenen més a la nostra economia, societat i territori. També pot treballar obertament amb molts més recursos tot allò relacionat amb la comunicació i la informació a través dels mitjans públics. Pot dirigir tant l’educació universitària i la formació professional directament cap els sectors i empreses que més interessin.

Confio que una societat madura com la catalana és capaç de desenvolupar tots aquests marcs normatius i polítics a favor del desenvolupament econòmic a llarg termini a través d’una producció intel·ligent i respectuosa amb el medi ambient, i per això és important saber explotar els propis recursos com el vi i el cava, productes agroalimentaris com el blat, l’ordi i l’oli, el peix i la ramaderia, els recursos forestals i altres per tal de forjar una economia que ens permeti prosperar com a societat davant els reptes de la globalització.  A més de tot això, no ens podem oblidar de tot allò que està relacionat amb la sobirania alimentària i tots els aspectes culturals del seu voltant, que sovint queden relegats davant interessos econòmics forans que no respecten ni la salut ni l’economia de la societat i del seu propi territori. Actualment, els recursos que el govern de la Comunitat autònoma de Catalunya destina a la cultura no té res a veure, per exemple, amb els que el govern d’Espanya destina a Madrid. Gairebé no em puc imaginar el grau d’activitat cultural que podria assolir el Principat de Catalunya si comptés amb una inversió amb cultura similar a la d’un país sobirà del nostre entorn.

Ha arribat un bon moment per canviar les coses, i molts estem desitjosos de brindar per la prosperitat i progrés del nostre poble, per això us convido a celebrar aquestes festes de Nadal amb vins, caves i productes de qualitat i de proximitat, i especialment amb una edició limitada d’ampolles de cava gràcies a la iniciativa solidària impulsada per la Plataforma de la Llengua i Bodegues Sumarroca. Bones festes i feliç any nou 2014!!

http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/4880/desitjat/brindis

[Josep Saperes]