La DO Conca de Barberà encara no té un nom consolidat dintre de les DO catalanes. És, encara, una comarca poc coneguda i una mica oblidada, tant per les institucions com pels mitjans de comunicació, i fins i tot per als seus propis habitants. És per això que, juntament amb en Josep Saperes, hem creat el projecte La Conca 5.1per donar a conèixer tot el que pot oferir aquest indret.I comença a haver-hi senyals que anem pel bon camí. Un d’aquests senyals és el canvi de tendència que s’està produint en l’elaboració i comercialització dels vins. Fins ara la majoria de vi de la comarca anava destinat a l’elaboració d’escumosos per a la DO Cava. Això s’ha d’acabar, ha de canviar radicalment. El canvi de mentalitat que s’ha iniciat de forma tímida aquest últims anys és el correcte, i es tracta d’elaborar vi, posar-lo en una ampolla i anar-lo a vendre arreu del món com a DO Conca de Barberà. Una cosa de sentit comú com aquesta i tant òbvia, que ha costat molts anys de pedagogia i encara costa de fer entendre a la comarca i en molts altres indrets del país.Una de les iniciatives que està ajudant a fer aquest canvi de mentalitat i d’on surten molts d’aquest nous joves cellers és el Viver de Celleristes de Barberà de la Conca. És una de les apostes més positives i decidides a favor del vi autòcton i els productes de proximitat que s’han creat a la comarca aquests darrers anys, i que s’ha de seguir potenciant i ampliant. Una iniciativa que en realitat no és nova, sinó que és la versió actual de la creació de la primera cooperativa agrícola de Catalunya, que es va fundar en el mateix poble l’any 1894.Del Viver han sortit una sèrie de cellers que produeixen uns vins excel·lents com és el cas de Carlania, Gatzara, Vid Bertus, entre d’altres. Per sort, es mouen més coses fora del Viver i han aparegut aquests darrers anys altres cellers amb uns productes de primera qualitat com el Celler Jordi Llorens de Blancafort, l’Escoda-Sanahuja de Prenafeta o el Celler Vega Aixalà de Vilanova de Prades. I més recentment ha aparegut un celler que promet i molt, és l’últim que he pogut tastar i m’ha fascinat, és el Celler Vins de Pedra de Montblanc.
La varietat que destaca per sobre de les altres i que s’està convertint en la més característica de la comarca, és el trepat, un raïm autòcton de la Conca de Barberà, amb el que s’elabora un vi destacable, lleuger, fresc i afruitat, de color rosa-gerd, net i lluminós. Un vi molt apte i amb molta projecció si s’elabora com cal i es fan les coses bé. Això si, és un vi molt especial, de poc color, molt adient per beure amb peixos, aperitius suaus, menjars lleugers i ben fresc, i que, en canvi, no és adequat per carns, embotits o formatges.
Us animem a descobrir una de les comarques vitivinícoles més desconegudes i alhora amb més potencial del Principat i sobretot tastar els seus vins. Nosaltres intentarem aportar el nostre granet de sorra.
[Leandre Romeu]
