Cultura del vi. Aquest és un concepte que genera molta controvèrsia i que es converteix en un dels temes recorrents en les converses de les persones que ens movem al voltant del món del vi. Per una banda, hi ha els qui afirmen que fa falta cultura del vi i, per l’altra, els qui pensen que l’ús reiteratiu d’aquest concepte pot crear una imatge del vi com quelcom elitista i complicat i allunyar-lo dels nous consumidors, sobretot de la gent jove.
És un tema delicat. El que està clar és que Catalunya i tot l’arc Mediterrani tenen una llarga història, que es remunta al temps dels romans, pel que fa al conreu de la vinya, el consum del vi i la tradició pagesa que en molts indrets ha anat passant de generació en generació. Aquest fet determina paisatges, costums, beuratges… Per tant, sí, Catalunya té una història, una cultura de vi i una viticultura que fa segles que dura i hem de mantenir com un valor propi, que cal conèixer i s’ha de revaloritzar.
Però a l’hora d’atraure nous consumidors de vi, sobretot gent jove o persones que no provenen d’aquest àmbit, ens va bé utilitzar aquest concepte? Com ho fem per atraure i transmetre aquesta història a possibles nous consumidors? Com ho fem per fer-ho fàcil i no “espantar” a les persones que no dominen aquest món? Penso que aquesta és una de les claus de volta del sector del vi actualment; ens trobem que el consum de vi al nostre país és dels més baixos, tot i ser un dels països que més n’elabora. Davant d’aquesta dada, ens cal preguntar-nos si fins ara ho hem fet bé o analitzar en què fallem…
Cada estiu, però també durant tot l’any, veiem com d’altres begudes com la cervesa o el GinTonic s’estableixen al capdavant de les consumicions en la majoria del jovent. Es tracta d’un tipus de beguda que, sovint arrel del posicionament de les marques que la comercialitzen, s’ha sabut presentar com la que cal consumir entre aquest sector de la població. La construcció d’històries que apel·len a un esperit jove, modern, cosmopolita i divertit ha aconseguit que aquestes begudes siguin les que predominen en la majoria de les taules dels bars i restaurants. A més, el cas del Gintonic encara és més paradigmàtic ja que el seu cost normalment és entre dues o tres vegades més elevat que el que val una copa de vi.
Penso que, a grans trets, podríem sintetitzar el perquè d’aquesta situació i possibles solucions agrupant-los en tres grans àmbits. El primer és l’educació, en el sentit que, en l’acte de consumir vi, hi pesen també els valors que s’hi associen i la transmissió d’aquesta costum de beure vi. El vi és un aliment, un producte que mai havia faltat a les cases. El consum i el costum de beure vi ha anat disminuint generació rere generació i el primer pas per atraure possibles consumidors és fer que el vi torni a entrar a les cases. Hem de facilitar l’apropament al vi. No podem espantar el consumidor, amb segons quins conceptes. Per això, cal esborrar la imatge elitista que molta gent té del vi, hem de seduir. I el vi té tots els ingredients per poder-ho fer.
El segon àmbit és el de l’oferta. Hem d’ampliar i fer créixer l’oferta o, si més no, facilitar-la i apropar-la als consumidors. Hem de facilitar el consum. Innovar en nous formats de presentació del vi, preus més assequibles, la incorporació decidia i definitiva del sector de la restauració en l’oferta de vi als seus establiments.
Finalment, el tercer àmbit és el del màrqueting. Una pota imprescindible en ple 2014. La publicitat i la imatge que oferim del vi és essencial. Un bon màrqueting, una bona campanya de promoció del vi, que podria ser conjunta de totes les DO catalanes, podria ser un revulsiu per impulsar-ne el consum. A més, és necessari treballar per situar el món del vi en l’agenda dels mitjans de comunicació.
Hem de saber transmetre aquesta cultura aquesta diversitat, aquesta potencialitat que té el vi. Un cop una persona entra en el món del vi és molt difícil que en torni a sortir, ja que la curiositat, les ganes de conèixer noves zones, noves varietats, descobrir cellers… fa que t’hi acabis enganxant. A més, si ho lliguem amb la gastronomia, les potencialitats creixen exponencialment. Per tant, no n’hi ha prou amb la cultura del vi, però sense ella tampoc no és complerta l’experiència de vi.
Hem de convertir de manera definitiva aquesta cultura i aquesta riquesa en un actiu mitjançant l’educació, l’oferta i el màrqueting.
http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/5911/cultura/vi
[Leandre Romeu]
