“Us agradaria tenir una vinya?
Va preguntar un pare.
La resposta va ser un sí emocionant!”
“Quan ens arriben èpoques carregades d’emocions negatives i l’equilibri es desplaça busquem en el nostre entorn la bellesa d’allò quotidià perquè ens dona seguretat i genera estabilitat emocional. La bellesa és un aliment intangible per l’ànima que genera felicitat, esperança, consol i la sensació que la vida té un sentit”
La primera persona que me’n va parlar va ser Marta Milà, propietària de Mas Comtal. Va ser en una tertúlia dins del cicle “Biblioteques amb DO” a Sant Sadurní i parlàvem de les vicissituds que ja aleshores travessava el món del cava. Discutíem de com empeltar la cultura del vi a les noves generacions, als més petits. Està clar que l’escola és l’espai on s’aprèn a viure i a conviure, on arrelen els valors i on comencem a modelar el nostre jo i quina serà la relació amb l’entorn que habita.
Ningú no vol ser enòleg, però a tots els agrada anar a la vinya i treballar-hi. Ningú no alça la mà quan els pregunto si els agradaria fer vi de grans, però en saben fer ja de petits. A l’aula hi ha també el fill de la Marta Milà que, com el seus companys de classe, té una sensibilitat especial per tot allò que batega en verd a l’aire lliure. Caminem plegats fins a la vinya i l’excitació i la responsabilitat que manifesten els nens no té res a veure a quan els veus asseguts al pupitre. La seva és una escola modèlica i no només per la vinya, que també. En un dels passadissos amples de l’edifici hi ha “la cadira del diàleg” on resoldre-hi conflictes, asseguts, mirant-se als ulls: “Ens concedim temps per tranquil·litzar les emocions amb el pal de la paraula a la cadira del diàleg quan l’ocasió ho requereix. N’estem molt contents perquè des d’aleshores ençà el pati torna a tenir color. I sabem que malgrat que el cel s’enterboleixi, torna a sortir el sol i tan amics”. Presideix l’espai una fotografia corprenedora, la d’una tribu africana celebrant una assemblea, en ple procés de deliberació. Per a l’escola, el retrat de la comunitat etíop és “inspirador i model de la riquesa del continent africà”. “Les assemblees no tenen un temps establert perquè la negociació pretén que tots els membres en surtin satisfets”, recordaran al centre educatiu. Àfrica com a exemple dels valors essencials, els que humanitzen i els que malauradament va perdent la societat occidental. Reivindicar-los en un passadís habitat de diàleg, allà on s’aprèn a ser i a sentir, a parlar i a conversar, és bell i commovedor.
La cap d’estudis, Àngels Calvo, definirà el projecte educatiu del centre com una aventura “d’inquietud pedagògica”. I la vinya dels nens, que va néixer el 2014, és probablement la iniciativa més singular i autèntica que han desenvolupat i que està lligada estretament amb l’entorn social, econòmic i cultural del Penedès. Com explica l’ideari de l’escola, “és un bon exemple de vivència de valors com la responsabilitat, la paciència, la constància, el respecte, la cooperació, l’equilibri, la solidaritat, la confiança, la convivència pacífica, amb actuacions senzilles i silencioses, impregnades de petites i grans reflexions”. En aquest tros de terra cultivat per alumnes, mestres i pagesos, els més petits aprenen de competències lingüístiques, científiques, digitals, matemàtiques i emprenedoria. És un planter de creativitat que segur que els ajuda a entendre i a sobreviure als avatars de la natura i l’esdevenir de la vida. L’Escola Sant Jordi empra les paraules de Lluís Vallvé Cordomí al llibre “Ha de ploure cap amunt. Reflexions d’un mestre de plàstica” per definir-se: “Educar la creativitat és una qüestió d’actitud, de crear un clima propici per poder acceptar idees noves, de crear l’hàbit de buscar alternatives als problemes, d’encomanar la voluntat de millorar, d’ensenyar a descobrir els múltiples punts de vista que tenen totes les coses, d’ajudar adquirir l’autoestima suficient i deixar l’espai necessari perquè floreixin emocions i sentiments tant individuals com col·lectius”.
La vinya és una aula més, recorden les mestres. I els alumnes demostren les seves habilitats comunicatives i vitícoles als periodistes que els visitem una tarda de tardor, mentre prenen posicions al camp i fan d’oradors brillants per comunicar allò que coneixen: les varietats de raïm i el sistema de plantació, la convivència i els temps de maduració d’altres cultius com els presseguers, albercoquers, cireres, oliveres, les eines del camp i la simbologia del tractor, la importància de l’aigua i el recompte pluviomètric, l’hotel dels insectes i el treball del fuster… I la història, en definitiva, que amaga un espai verd que han creat vora l’escola amb el suport de pagesos i viticultors de Sant Pau de l’Ordal, als quals citen cada any a la tardor i els agraeixen el seu suport amb un esmorzar a la vinya on no hi falta ni el pa amb tomàquet, ni la coca amb xocolata ni el most de l’última anyada. Unes hores de diàleg intergeneracional, d’intercanvi de paraules, on els petits traslladen als grans en un llibret les actuacions endegades a la vinya.
“Una altra manera d’educar ha de ser possible i ha d’estar fonamentada en la confiança”, remarca Àngels Calvo. I afegeix: “Volem fer pensar, raonar i tenir esperit crític. Els nens han d’aprendre dels errors. El nostre sistema no és fer menys sinó fer més buscant l’excel·lència de cadascun d’ells, avaluant el que sí que saben fer. Només així podem fer coses grans”. Tenir cura i respecte per allò que els envolta, donar vida i entendre que de l’agricultura se n’ha de poder viure és una petita gran gesta. Tan de bo l’exemple d’aquesta escola s’estengués a moltes altres del país, perquè hi hauria més consciència de la Catalunya vitivinícola i enològica que som. Com diuen a l’Escola Sant Jordi: “La vinya dels nens és un element de compromís amb l’entorn, amb la terra i amb el paisatge que ens envolta i acull, que ens connecta amb el nostre passat i ens projecta al futur”. Amb les mans i els cors dels petits i les conviccions fortes de renovació pedagògica dels grans, no hi ha dubte que a Sant Pau de l’Ordal la vinya seguirà brotant any rere any. Un sí a la vida que es comença a teixir amb la pregunta que encapçala l’article, seguit d’un fil afirmatiu, revelador i motivador que els ha portat a ser on són ara.
Més informació
https://agora.xtec.cat/ceip-sjordi-santpau-subirats/categoria/projecte-educatiu/la-vinya-dels-nens/
