Pioners i consolidats (VI): Clos Montblanc i Abadia de Poblet
“El vi és una cosa normal i necessària a la taula”
Josep Vadrí
“La DO Conca de Barberà està de moda!”
Ricard Rofes
Qualitat i volum no tenen perquè estar renyits, aquest és el gran leimotiv que uneix els dos cellers que us presentem avui. Ens trobem davant dos cellers de gran volum o bé la propietat dels quals recau en un gran grup vitivinícola. Parlem de Clos Montblanc, per una banda, i d’Abadia de Poblet, per una altra. Aquesta vegada ens trobem en dos espais vitivinícoles de referència a la comarca: Concavins i el Monestir de Poblet. Volem pensar ser que els dos espais eren gelosos de cedir a l’hora d’acollir l’entrevista fora de casa seva i cap dels dos es volia perdre l’oportunitat de prendre part al sisè reportatge de la sèrie Pioners i Consolidats.
La primera trobada va ser un divendres de febrer a Clos Montblanc. L’encarregat d’atendre’ns va ser Josep Vadrí, enòleg, enginyer agrícola i tècnic en Medi Ambient de formació. Vadrí és de El Pla de Santa Maria, “però el cognom Vadrí ve de Barberà de la Conca, el meu avi ve d’allí.” Es pot afirmar que Vadrí és l’artífex dels vins de Clos Montblanc, ja que és l’únic enòleg que hi ha hagut a Concavins durant tots aquests anys; tots els vins que s’han fet han passat pel seu nas i pels seus sentits. “Tota la meva professió l’he fet aquí, sempre d’enòleg” apunta Vadrí. Des de l’any 1988 treballa a Concavins i, per tant, ha estat testimoni de l’evolució i els canvis que hi ha hagut al llarg dels anys en el sector.
Un dels primers dubtes que ens esvaeix fa referència el nom de l’empresa. Concavins és el nom administratiu de l’empresa i Clos Montblanc és la marca, el nom comercial. En els inicis només feien blanc i rosat. “Aquí a la Conca no es feia negre”, explica Vadrí, “hi havia molt de trepat i blanc.” El macabeu i la parellada eren la base dels vins i els caves de la Conca de Barberà, motiu pel qual els grans grups del Penedès van aterrar a la comarca. Des d’aleshores, utilitzen el nostre raïm en els productes que elaboren. I és que Vadrí reivindica el paper dels “blancs” a la Conca de Barberà i afirma estar encantat amb els mateixos: “són excel·lents, no se’ls dóna la importància que es mereixen! Per mi els blancs de la Conca són únics, fantàstics!”
A dia d’avui, Clos Montblanc elabora amb blancs un chardonnay fermentat en bóta, un macabeu amb chardonnay, un macabeu amb parellada i sauvignon blanc i un sauvignon blanc monovarietal. Pel que fa als rosats, en fan un, amb una mica de trepat i altres varietats que varien en cada anyada. En l’àmbit dels vins negres també disposen d’àmplies referències, entre les quals es poden comptar un trepat, un pinot noir, un cabernet amb merlot que és el que s’anomena Masia Les Comes, una garnatxa amb cabernet que s’anomena Inici i que prové d’una petita masia que tenen a Les Pobles, un ull de llebre, un sirà i un merlot. La producció de vi negre arriba a les 500.000 ampolles i conforma gran part de la producció total de l’empresa, que és d’unes 700.000 ampolles.
“Fer vi no és fàcil, hi entren molts factors, el clima, el terra… hi ha moltes coses a valorar, hi prenen part molts aspectes” recorda Vadrí. Tanmateix, l’enòleg considera que el producte final és una cosa més senzilla, que no cal emmascarar tant. És partidari de no incorporar ni generar tanta fantasia al voltant del món del vi. “Les coses senzilles són les coses bones”, ens diu. Pensa que la senzillesa facilitaria l’entrada al consum de sectors que ara n’estan allunyats i que veuen en el fet no beure vi la solució fàcil a la por a què se’ls faci una pregunta o a donar l’opinió sobr el producte. Per Vadrí la resposta és clara: “O m’agrada o no m’agrada, un vi!”
Clos Montblanc gaudeix d’un mercat estable. Aquests darrers anys han pogut seleccionar una mica el mercat i han aconseguit vendre a un millor preu, per això aquests anys la producció ha baixat una mica però s’ha estabilitzat en les 700.000 ampolles. “Tenim una sèrie de clients molt fidels; venem a tot Europa, Canadà, Japó, Hong Kong, Singapur…”, explica Vadrí. La taxa d’exportació és entre un 80 i 90%, una de les xifres més altes dels cellers de la DO Conca de Barberà, a la qual cal donar importància tenint en compte l’alta producció del celler. Tot i això, cada vegada treballen més el mercat nacional i és per aquest motiu que Clos Montblanc és un dels cellers que un pot trobar més sovint en els restaurants de les províncies de Tarragona o Barcelona… La distribució es complementa amb la presència dels vins de Clos Montblanc als lineals dels supermercats: “estem a l’Esclat, al Corte Inglés… Costa molt entrar-hi, però quan hi ets, si el teu producte funciona, són fidels.”
Vadrí destaca dels vins de Clos Montblanc que sempre s’intenta que siguin agradables per a tothom. Què els fa diferents? Segons Vadrí, res. Per l’enòleg “no són diferents, són Clos Montblanc, tenim un segell especial en la manera de vinificar, en els raïms, que tots són nostres i ens donen un caràcter especial.” L’empresa treballa amb la DO Conca de Barberà, la DO Catalunya i també té una referència sense DO. Arran de les vinyes que tenen a Vallmoll i a Les Pobles la producció amb DO Catalunya s’ha anat incrementant aquests darrers anys.
Des de Clos Montblanc es reivindica la qualitat dels cellers grans: “Han fet creure a la gent que els volums grans no tenen qualitat, això és mentida, tractes igual els volums grans que els petits! Quan s’elabora un vi en gran és el mateix, l’únic que canvia és el volum però no té més!” deixa clar Josep Vadrí. De cara al futur, treballen amb la idea d’ajuntar referències, reduir una mica l’estoc de productes, fer algun cupatge més o reduir algun monovarietal del qual potser ara no tenen tanta demanda, “però això ho dirà el mercat… i els comercials!” recalca Vadrí.
Un altre aspecte en què volen seguir treballant és amb l’enoturisme. Clos Montblanc ja fa anys que rep visites al celler, que organitza exposicions, actes culturals, etc. “Crec que ben portat, podria donar cent vegades més; fem el que podem, però fer més requereix molta constància i hores” afegeix Vadrí. És vital per crear marca i generar aquest vincle imprescindible per tal que el client torni i recomani el celler a altres persones, i és que “la persona que ha vingut aquí se’n recorda i si troba el vi a un restaurant el demana; el vi són sensacions i sentiments!“ conclou Vadrí. I nosaltres tenim la certesa d’haver descobert una persona apassionada, a qui el vi corre per les venes i que té un cap sempre ple de noves idees i propostes, i estem contents de descobrir persones amb aquesta vitalitat al capdavant dels cellers de la comarca.
_____
Ens trobem un divendres de març al Monestir de Poblet amb Ricard Rofes, enòleg del grup Codorniu, concretament dels cellers d’Scala Dei (DOQ Priorat) i del d’Abadia de Poblet (DO Conca de Barberà). Rofes va estudiar un Cicle Formatiu a l’Escola d’Enologia de Falset on es va trobar amb tres professors que li van inculcar el cuquet del vi i l’enologia; Joan Asens, Toni Alcover i Miquel Pinyol. I és aleshore que va decidir estudiar Enginyeria Tècnica en Indústries Agràries i Agroalimentàries a la Universitat Rovira i Virgili. L’any 1997 va començar a treballar a la Cooperativa de Masroig fins a l’any 2005, que és quan s’incorpora a treballar als projectes d’Alfredo Arribas fins al 2009. És llavors quan entra a cellers Scala Dei feina que, des de fa dues veremes, compagina amb l’Abadia de Poblet. En el seu dia a dia, les Muntanyes de Prades, entre el Priorat i la Conca de Barberà, formen part del seu recorregut habitual.
El celler Abadia de Poblet està íntimament lligat als monjos de Poblet i al Monestir de Poblet. Un espai on sempre s’ha fet vi. “Aquest és un edifici del segle XIX, on sempre s’havia fet vi i on l’entrada de la família Raventós no produeix un trencament sinó que dóna continuitat a aquesta tradició.” Anteriorment no es comercialitzava vi que es produïa a l’Abadia de Poblet, sinó que es feia vi a l’engròs que es venia a negociants. És amb l’entrada de la família Raventós que es decideix embotellar vi i vendre’l. “Volien valorar el producte. La manera de valorar el producte és posar-lo dins una ampolla, donar-li una marca i fer-lo pagar. Això és el que intenta fer el grup Codorniu a tot arreu”, apunta Rofes.
Tenen moltes hectàrees de vinya a la Conca, però la majoria són per fer vi base cava. Els inicis del celler estan protagonitzats per la varietat pinot noir. Es comencen a fer dos vins pinot noir; l’Abadia de Poblet i el Masia de Poblet. Fa cinc anys que produeixen l’Intramurs, el blanc amb chardonnay i el negre amb sirà i ull de llebre.
Abadia de Poblet és un celler molt petit. Entre dues persones ho fan gairebé tot, excepte l’època de la verema que tenen algun reforç. La producció ronda entre 60.000-70.000 ampolles de l’Intramurs i unes 10.000 de les altres referències. Majoritàriament venen a Catalunya. Només un 20% el destinen a l’exportació. Codorniu té una bona xarxa de distribució, que permet que els vins d’Abadia de Poblet estiguin presents a diversos restaurants, concretament amb la referència “Intramurs”, que és un dels vins de la DO Conca de Barberà que es pot trobar més sovint als restaurants.
El futur del celler passa per la renovació. Hi haurà canvis importants, que canviaran de dalt a baix la producció del celler i que estan vinculats al retorn a les varietats locals: “estem en una comarca on hi ha varietats pròpies, típiques de la zona, com el trepat, garrut, garnatxa que són les protagonistes d’aquest canvi” confessa Rofes. Així doncs, la renovació passa per “posar les arrels al lloc on som”, una idea que Rofes tenia molt clara quan li van proposar venir a la Conca de Barberà. La total llibertat amb què ha comptat per part de Codorniu, convertirà ben aviat aquesta idea en una realitat.
“No estic fent res diferent del que faig al Priorat: posar en valor el terroir!” afirma Rofes per qui fer vi és “reflectir tant fidelment com puguis dins l’ampolla el lloc d’on prové el raïm.” Segons Rofes, “si això ho tens, no ho pots dissimular, el que falta és que la gent s’ho cregui! El que tenim al Priorat que tothom s’ho creu a ulls clucs, aquí falta! Amb el trepat es pot fer un vi negre ben digne!” A més, afegeix que els estils de vi que et pot donar del trepat encaixen perfectament amb el que es busca actualment al món del vi.
Alguns dels productes nous sortiran d’aquí poc, d’altres durant el 2017. El primer que sortirà serà un vi negre amb trepat, garrut i garnatxa del 2015, però Abadia de Poblet també està preparant un blanc basat en el macabeu, la parellada i altres varietats que es troben barrejades a les vinyes velles com la pansa blanca, així com diversos monovarietals de trepat, garrut o garnatxa.
Com Vadrí, Rofes també reflexiona sobre els prejudicis que existeixen en alguns àmbits del món del vi envers els grans grups o els cellers amb una producció gran. Per Rofes, cal desmentir categòricament frases com “els grups grans no cuiden les coses petites” o “els cellers grans només busquen quantitat.” És més, segons l’enòleg: “Un cop ets dins t’adones del contrari. Si algú té recursos, sensibilitat i maneres de poder preservar riquesa de la diversitat són els grans grups. S’ha de trencar el prejudici de què els grups grans només van a buscar el benefici.”
Per Rofes, “la DO Conca de Barberà és la DO de moda!” i ocupa el lloc que va ostentar la DO Empordà fa tres o quatre anys. Per què? “Perquè té alguna cosa a oferir”, remarca Rofes. Com ho mantenim i com consolidem aquesta posició? La seva resposta és clara: “Perquè això passi s’ho ha de creure la gent d’aquí! La gent s’ha de creure que el trepat no només serveix per fer vi base per cava rosat.”
A més, explica que es necessita gent jove i afirma que el Viver de Celleristes ha sigut i és vital per la Conca. “Hi ha futur a la Conca”, afirma Rofes. Totes les zones passen pels seus processos de redefinició i, en aquest sentit, Ricard Rofes ens insta a fixar-nos en el que va passar al Priorat, que en el començament es recolzava en les varietats foranes fins que va creure en les varietats pròpies. El Priorat dels anys 90 no té res a veure amb el Priorat d’ara. El Priorat dels anys 90 era el Priorat dels cabernets, el merlot, cabernet franc, varietats que actualment gairebé han desaparegut de la zona. “Aquí passarà el mateix amb el trepat, el garrut, les garnatxes, la parellada; com que hi ha potencial, passarà!” conclou un eufòric Rofes.
No cal afegir res més a les paraules clares i contundents dels protagonistes d’aquest article. Unes paraules que ens han d’esperonar a seguir treballant i a creure’ns d’una vegada per totes el potencial i la singularitat de la nostra comarca i dels nostres vins. Molta gent de fora de la comarca i, com hem pogut veure, els grans grups vitivinícoles, ja s’han adonat d’aquest potencial i en fa bandera. Els deixarem sols?
________________________________________________
Cinquè capítol de la sèrie: Carlania Celler i Molí dels Capellans
http://www.laconca51.cat/fills-del-viver/
Quart capítol de la sèrie: Rendé Masdéu i Rosa M. Torres
http://www.laconca51.cat/el-valor-de-la-persistencia
Tercer capítol de la sèrie: Celler Jordi Llorens i Escoda Sanahuja
http://www.laconca51.cat/coherencia-i-actitud/
Segon capítol de la sèrie: Vega Aixalà i Cara Nord
http://www.laconca51.cat/visca-lalcada/
Primer capítol de la sèrie: Mas Foraster i Carles Andreu
http://www.laconca51.cat/pioners-i-consolidats-i-mas-foraster-i-carles-andreu/
