Una nova cultura del territori: participació i equitat social

Durant els darrers mesos, des d’aquesta secció de la Conca 5.1 he intentat donar a conèixer nous enfocaments sobre el desenvolupament del territori i aportar reflexions personals sobre com podrien aplicar-se a la comarca aquestes noves concepcions per promoure un creixement sostenible, respectuós amb el medi ambient, participatiu i que afavoreixi el conjunt de la població del territori. Una visió que té el seu marc de referència en l’Estratègia Territorial Europea (1999) i en l’adopció de Conveni Europeu del Paisatge (2000), i que posa sobre la taula la necessitat d’adoptar una nova manera d’entendre el territori amb l’objectiu d’assolir un desenvolupament sostenible i equilibrat del territori europeu.

Una nova cultura del territori que es caracteritza, i així ens ho diu l’Albert Cortina, per un caràcter més participatiu, de baix a dalt, de la gestió del territori, des de les identitats concretes i el coneixement directe de les problemàtiques i les potencialitats; per la priorització dels objectius d’equitat social, la gestió prudent dels recursos ambientals i la competitivitat equilibrada, i per la concepció en xarxa de les interelacions en el territori i de la cooperació entre les institucions per elaborar i gestionar els projectes[1].

Al llarg d’aquests mesos hem parlat de cooperativisme, d’enoturisme, de la carta del paisatge, de màrqueting territorial… i en totes aquestes reflexions hem vist com l’equitat social i la participació directa dels agents de territori esdevenien un element fonamental d’aquesta nova visió ètica del territori. Perquè ens trobem davant d’un nou enfocament que no busca només el creixement econòmic a qualsevol preu ni concep la política territorial com una  responsabilitat exclusiva de l’administració o només dels agents econòmics implicats, sinó que considera que, en tant que ha de revertir en el conjunt dels habitants del territori, ha d’incloure el conjunt dels agents del  territori.

Aquesta implicació va més enllà de processos reactius davant de determinants conflictes territorials, no és una resposta puntual a una realitat concreta i conjuntural, sinó que, en paraules del mateix Cortina, es tracta d’un procés d’apoderament cultural i ètic que “comporta una implicació directa dels elements més dinàmics de la societat civil organitzada i dels ciutadans particulars més emprenedors, que no es limiten a manifestar actituds merament defensives, sinó que actuen cada cop més com a moviments transformadors progressius que presenten directament propostes i projectes d’intervenció i gestió del paisatge i d’ordenació territorial dins dels plantejaments ètics de la nova cultura del territori[2].

Aquestes paraules ens reafirmen, i això ha estat un element present en gairebé tots els articles publicats, en la importància de la implicació de tots els agents del territori en el procés de diagnòstic, definició dels objectius, posada en pràctica, seguiment i avaluació de qualsevol iniciativa que es dugui a terme a la comarca. Perquè és la manca d’àmbits de participació col·lectiva -sigui per manca d’interès dels agents implicats o per una versió moderna del despotisme il·lustrat, que fa que alguns gestors púbics no tinguin en compte l’opinió del territori en les seves decisions- un dels principals dèficits pel que fa a l’elaboració i posada en pràctica de polítiques de desenvolupament del territori a casa nostra. Malauradament, també prima una visió de curta volada, com ens deia Joan Pons en aquest mateix web[3] i recordàvem no fa gaire, que té tendència a mirar-se el mèlic, que només té en compte el petit àmbit del cercle més proper, sigui la pròpia associació, el poble o fins i tot la comarca, i que cerca només el propi interès i oblida el que l’envolta i les interrelacions que hi ha entre tots els diferents nivells.

Compromís significa deixar de queixar-nos al bar i implicar-nos per canviar les coses. Participació i implicació són dos conceptes clau. Ho hem vist en la capacitat de la societat catalana per organitzar-se, a partir del seu ric teixit associatiu, per reivindicar una relació amb l’Estat espanyol diferent i un nou model de país. I construir un nou país, i ara en tenim una oportunitat com no hem tingut en segles, també passa per acordar quina relació volem tenir d’ara en endavant amb el territori.

Aquest és el meu darrer article en aquesta secció i voldria agrair a Conca 5.1 l’oportunitat que m’ha donat de fer-vos arribar les meves reflexions, i a totes les persones que han llegit els diferents articles la deferència i el temps dedicat. Espero que les opinions compartides hagin estat del vostre interès. Tanmateix, no és un adéu definitiu, sinó només una mudança: seguirem en contacte, si així ho voleu, des de la nova secció Desenvolupament social i territori [4]de la Conca 5.1, des d’on seguirem tractant diferents aspectes vinculats a aquesta mirada ètica del desenvolupament territorial.

Per cert, i ja que ens trobem en plena precampanya electoral per renovar els ajuntaments de la comarca, algú ha vist si els programes d’aquestes candidatures incorporen aspectes vinculats a aquesta nova manera d’entendre el desenvolupament territorial de què hem parlat en aquest article? Hi ha alguna candidatura que plantegi propostes que vagin més enllà del marc estricte del seu municipi pel que fa a la política territorial a dur a terme a la comarca? Es planteja promoure la participació d’allò que se’n diu la societat civil organitzada en aquesta gestió?

 

[1] http://www15.gencat.cat/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/documentsrecerca/2010/ddr_17_web.pdf
[2] http://www15.gencat.cat/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/documentsrecerca/2010/ddr_17_web.pdf
[3] http://www.laconca51.cat/territori-poliedric-els-melics-dels-territori/
[4] http://www.laconca51.cat/category/seccio/desenvolupament-social-i-territori/