Pioners i consolidats (i IX): Sanstravé
“La majoria de la gent, quan escolta Napa Valley, ho associa a celler; quan escolta Conca de Barberà, no ho associa.”
Josep M. Sans Travé
Tenim Tots Sants a tocar i el fred encara no ha arribat a la Conca de Barberà; qui sí que ho ha fet han sigut les desenes de persones que dia rere dia s’aturen a dinar a Solivella. A Cal Travé. Nosaltres hi arribem a les 11 h del matí, dues hores abans que la sala del restaurant s’ompli de comensals. Serà així; Cal Travé ho té tot reservat pels quatre dies de pont. Ens rep Josep M. Sans Travé, amb la seva simpatia i bonhomia habitual. Ell és qui ens explica que tenen el restaurant ple, una fita a l’abast de pocs a la nostra comarca, i més en temps de crisi.
Però avui no hem vingut a parlar del restaurant, sinó del celler Sanstravé. Es tracta d’un dels cellers amb més antiguitat de la DO Conca de Barberà i és, per tant, un dels cellers pioners sense cap mena de dubte. D’aquesta manera, amb el reportatge d’avui tornem als orígens i tanquem el cercle que vam encetar amb els cellers Mas Foraster i Carles Andreu.
El primer que ens deixa clar Josep M. Sans Travé és que Sanstravé és una família; que avui parlem amb ell, però que, tant el restaurant, com el celler, com l’allotjament són gestionats per les sis persones que formen part de la família Sanstravé. El nom del celler també manté aquest lligam familiar, ja que ens trobem davant un nom compost per dos cognoms; Antoni Sans, per la banda del pare, i Maria Carme Travé, per la banda de la mare. Els pares i els seus dos fills –en Josep M. i en Joan Carles (que també és l’encarregat d’elaborar els postres del restaurant) – són els quatre socis propietaris del celler. Des de la premissa que tot el que passa al voltant del restaurant i del celler està marcat pels vincles familiars, ens endinsem en un dels punts més destacats d’atracció turística i gastronòmica de la comarca.
El celler es va fundar l’any 1986 com a celler elaborador de cava. Un cava elaborat de la forma tradicional i de manera “100% manual”, com específica Sans. L’any 1992 amplien la bodega, que està situada a la casa pairal del seu pare, coneguda com a Cal Gasset (d’on ve el nom del seu vi reserva Finca Gasset). De l’any 1986 al 1992 només elaboren cava, però posen les bases per elaborar vi. Durant aquests anys actualitzen les vinyes a través del sistema de l’emparrat i planten diverses varietats com l’Ull de llebre o el Chardonnay: “Una de les característiques diferencials del celler és que tenim diverses finques amb ceps de varietats diferents barrejats” ens explica Sans Travé.
A partir de l’any 1992, la família Sans Travé comença a elaborar vi. Un dels cupatges més coneguts és el de Partida dels Jueus, un vi que reflecteix la diversitat de les varietats plantades en una mateixa finca: Merlot, Garnatxa, Trepat, Cabernet, Ull de llebre i una mica de Sirà. El vi té una criança de 18 mesos en bótes de roure francès i és un dels vins amb més renom del celler.
Al Partida dels Jueus, se li han de sumar els dos vins negre reserva que Sanstravé elabora. Un és el Sanstravé Finca Gasset Crepuscle 2014. És un vi monovarietal, 100% Sirà, amb una criança de 6 mesos mitjançant el mètode del bâtonnage i fermentació malolàctica en bótes de roure francès. L’altre reserva és el Sanstravé Gran Reserva 2002, un cupatge format per un 70% d’Ull de llebre i un 30% de Cabernet Sauvignon, amb una criança de 26 mesos en bótes de roure francès.
Pel que fa als vins blancs, fins ara podíem trobar entre la seva producció el Finca Gasset Muscat que l’elaboraven només amb Muscat. Aquest any, li sumaran el Llum de vi blanc, un nou vi que combinarà el Muscat amb el Chardonnay.
Pel que fa al cava, Sanstravé disposa de dues referències principals al mercat: la primera, és un cava “prèmium 32 mesos” –afirma Sans Travé–, el Sanstravé Brut Nature Gran Reserva. Es tracta d’un cupatge compost per un 50% de Macabeu, un 25% de Parellada, un 15% de Xarel·lo i un 10% Chardonnay. Té una criança mínima de 32 mesos i no porta licors afegits. D’altra banda, podem trobar “un cava elaborat amb la varietat autòctona de la zona, el cava rosat trepat.” Aquest cava, anomenat Sanstravé Brut Nature Trepat, té una criança de 18 mesos.
En termes de producció, Josep M. Sans Travé sosté que elaboren unes 25.000 ampolles de cava cada any. Per cada referència de vi negre, se n’elaboren unes 10.000 ampolles i, del blanc Muscat, en produeixen unes 1.500.
Un dels grans trets diferencials del celler de Solivella és la seva relació amb un dels poetes contemporanis més importants en llengua catalana, Joan Margarit. Podríem referir-nos a Margarit com una persona que té una relació còmplice de la Conca de Barberà i que, a més, manté una relació estreta amb la família Sans Travé. Fruit d’aquesta relació, els versos del poeta acompanyen tots els seus vins. Cada vi està vinculat a un poema exclusiu. Un poema fet expressament per cada tipus de vi i d’acord amb el què l’esmentat vi transmet: “Quan volem treure un vi, ell ja ens pregunta com ha de ser el vi i fa el poema sobre aquesta base”, concreta Sans.
Pel que fa a la venda, ens trobem davant d’un cas poc comú dins del mercat vitivinícola, ja que, tal com ens explica Sans Travé: “el 99% del que venem ho fem a través de venda directa al restaurant. La majoria de persones a qui venem les coneixem.” “La nostra carta és tota DO Conca de Barberà i DO Cava” remarca. Si el lector vol adquirir alguna de les referències de SansTravé, només ho podrà fer en botigues molt concretes i perquè prèviament existeix una relació personal entre la família Sans Travé i els propietaris de l’establiment. “En comptes de vendre a dos o tres distribuïdors, ho venem a molts, un a un, persona a persona… de forma molt bèstia, crec que som un cas únic!” exclama cofoi Sans Travé, qui diu que: “finalment, el mèrit que tanta gent ve a la Conca de Barberà, beu vi de la Conca i el prenen.”
Sanstravé també és sinònim d’enoturisme. De fet, podríem dir que l’empresa en si, és encarna tots es atributs del concepte enoturisme ja que fan vi, tenen un restaurant, conreen ells mateixos molts dels productes agroalimentaris que ofereixen i tenen un allotjament rural. L’allotjament és una casa pairal, on els pares de Josep M. Sans Travé hi havia d’anar a viure. Al final, no ho van fer, i com que va coincidir amb l’aparició i l’efervescència de l’enoturisme, es van decidir a convertir-la en un allotjament rural. Actualment disposen de 7 places i funciona molt bé: “N’hi ha que vénen i fan tot el tour; allotjament, restaurant i celler”, afirma Sans Travé. Fan visites sota comanda al celler, per petició; creuen en la relació personal com el gran valor afegit que poden aportar als compradors i visitants. I és que, en paraules de Sans Travé, “en temps de crisi, només s’aguanta qui ofereix qualitat.” Aquesta és la filosofia que marca l’actuació i la visió de la família, des dels inicis fins l’actualitat.
D’altra banda, la qualitat, la proximitat i la tradició no estan renyides amb la innovació; així ho demostra SansTravé en convertir-se en un dels cellers de la Conca de Barberà que estan més introduïts a les xarxes socials: “Sempre hem confiat plenament en Internet” sosté Sans Travé. Treballen principalment amb Instagram, Facebook i Twitter. Les gestiona ell mateix i hi publica una entrada gairebé cada dia. A més, són un dels cellers que han portat a la pràctica la interacció amb amics i coneguts a través de les xarxes socials. Fa poques setmanes van crear un procés d’elecció de l’etiqueta que ha de portar el nou vi blanc jove que sortirà ben aviat. El celler va proposar als seus seguidors dues etiquetes i ells havien de votar quina els agradava més: “Van votar més de 1.000 persones”, relata Sans, una fita que assenyala que han aconseguit crear una comunitat d’usuaris sòlida al voltant de SansTravé. Més enllà de les xarxes socials, el celler disposa d’una botiga on-line que els funciona raonablement bé.
Quan demanem a Josep M. Sans Travé que reflexioni al voltant de la situació actual de la DO Conca de Barberà, ens respon contundent que: “nosaltres volem que coneguin la DO Conca de Barberà!” I per a que això succeeixi, Sans Travé situa el Trepat com a un actiu clau: “A la Conca de Barberà, el Trepat ens ha de singularitzar. Nosaltres, sense elaborar gaire Trepat, en fem molta promoció.” Creu que “hem d’anar tots a l’una; no podem badar amb polítiques de campanar” i que “la competència ens farà millors; necessitem més cellers!” Per Sans Travé l’exemple és clar: “La majoria de la gent, quan escolta Napa Valley, ho associa a celler; quan escolta Conca de Barberà, no ho associa.” Entrevistador i entrevistat coincidim amb la falta de massa crítica –proliferació de cellers a la comarca– i en la conveniència de no tenir enveges ni competència entre els diferents agents del territori.
No acostumen a anar a gaires fires, ni altres actes socials, ja que estan molt lligats amb el restaurant i, a més, prioritzen el tracte directe amb els consumidors i els clients. En canvi, sí que acostumen a participar en els diversos premis que reconeixen la qualitat dels vins elaborats a Catalunya i a l’Estat espanyol. Podem trobar-los als premis de la DO Conca de Barberà, als Premis Vinari i a la Guía Peñín. Precisament, en la darrera edició dels Premis Vinari ser guardonats amb el Vinari de bronze pel Cava Sanstravé Gran Reserva 2009.
De cara al futur més pròxim, Josep M. Sans Travé ens anuncia que, si tot va bé, just abans de Nadal preveuen llançar quatre noves anyades del Partida dels Jueus, el Finca Gasset Muscat, el Llum de vi blanc i del cava. I, pel que fa al futur més llunyà, “ja estem pensant quin nou reserva negre farem.”
Tanquem la conversa fent referència a la clau i la base de qualsevol negoci i/o activitat. Josep M. Sans Travé l’ha repetida diverses vegades al llarg de la conversa: “La filosofia és no enganyar, si no enganyes, la gent torna.” Els anys i els èxits avalen la correlació entre teoria i pràctica a Sanstravé. Per tant, fem-nos nostra aquesta idea i expandim-la!
Amb aquest reportatge tanquem un cicle de tres anys.
A través de tres sèries de reportatges i un total de 17 capítols hem explicat i radiografiat tots els cellers de la Conca de Barberà. Vam començar amb la sèrie La DO Conca més jove, amb cellers com Gerida Viticultors, Succés Vinícola, Vins de Pedra, Vid Bertus o Vinyes de l’Albà… Vam seguir amb Cooperatives avui dia, amb la presència de la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca, l’Agrícola de la Conca… i amb aquest darrer reportatge tanquem la sèrie Pioners i Consolidats, que ha comptat amb cellers com Mas Foraster, Carles Andreu, Jordi Llorens, Escoda Sanahuja o Pla de la Masó, entre d’altres.
La DO Conca de Barberà és una família, una família que s’ha fet gran, que ha agafat maduresa, i ha ampliat de forma considerable la seva presència al mercat de vi català. Ha fet un salt tant a escala qualitativa com quantitativa. En aquests anys hem vist néixer uns quants cellers, d’altres els hem vist créixer i evolucionar i, fins i tot, hem vist com rebien mencions i premis importants dins del món del vi. Però, sobretot, hem comprovat com els vins fets a la Conca de Barberà anaven agafant nom i arribaven cada vegada a més prescriptors, taules i establiments.
Continuarem parlant, descobrint i fent difusió dels cellers de la comarca, segurament des d’un altre vessant. Hem complert amb una primera part que tenia l’objectiu de mostrar el que tenim. A partir d’ara, entrarem més a fons en el vessant personal i humà dels cellers i de les persones que els lideren. Ens retrobem ben aviat!
____________________________________________
Vuitè capítol de la sèrie: Mas de la Sabatera i Pla de la Masó
http://www.laconca51.cat/embranzida-gran-grup/
Setè capítol de la sèrie: Mas del Nen i Clos de Peguera
http://www.laconca51.cat/i-mes-senyora-i-mes/
Sisè capítol de la sèrie: Clos Montblanc i Abadia de Poblet
http://www.laconca51.cat/una-reivindicacio-dels-cellers-grans/
Cinquè capítol de la sèrie: Carlania Celler i Molí dels Capellans
http://www.laconca51.cat/fills-del-viver/
Quart capítol de la sèrie: Rendé Masdéu i Rosa M. Torres
http://www.laconca51.cat/el-valor-de-la-persistencia
Tercer capítol de la sèrie: Celler Jordi Llorens i Escoda Sanahuja
http://www.laconca51.cat/coherencia-i-actitud/
Segon capítol de la sèrie: Vega Aixalà i Cara Nord
http://www.laconca51.cat/visca-lalcada/
Primer capítol de la sèrie: Mas Foraster i Carles Andreu
http://www.laconca51.cat/pioners-i-consolidats-i-mas-foraster-i-carles-andreu/
