M’agrada beure alcohol. Tot i que sempre que ho faig és en un context social: una cervesa al tard amb algú, un bon vi per a un bon sopar. I ja està. Fa temps que no en bec de cap més tipus, d’alcohol. Rectifico: feia temps que no en bevia de cap més tipus. Ara no en bec gens perquè estic embarassada. Després tampoc en beuré per la lactància. I la veritat és que no beure gota d’alcohol durant uns mesos llargs m’està aportant un punt de vista curiós.
D’entrada he pogut constatar com d’intrínsec és consumir alcohol a socialitzar-se, relacionar-se, o simplement sortir de casa. De fet, en el meu entorn, la frase sol ser “anem a fer una cervesa” i no “anem a prendre alguna cosa”. Penso que la gent, al llarg de la setmana, acumula consum d’alcohol en un context social (aperitiu, dinar, cervesa al vespre, concerts, sopars…) sense gairebé adonar-se’n, sense ser conscient de la quantitat d’alcohol que això implica al dia a dia.
A mi mateixa em passava, sobretot els dies d’estiu, en què cada dia sembla un dissabte; a vegades m’aturava i deia avui no sé com però porto quatre cerveses com aquell qui res! De fet, quan m’assec ara en un bar i em disposo a demanar un beure sense alcohol, després de vuit mesos encara dubto què em puc demanar. Mentre els meus acompanyants es demanen bé un vermut, o una cervesa, o una clara o una copa de vi, jo em debato entre un Bitter Kas o un Aquarius, i no em sol venir de gust, m’ho demano per demanar. I quant a la cervesa sense alcohol… bé, ho he intentat, però de veritat que no hi puc. Prefereixo beure aigua. (I les infusions les detesto, no em fa vergonya dir-ho).
També he constatat (no cal ser gaire espavilada) que els bars no són llocs per embarassades. A ben pocs hi ha cola zero zero (això és sense sucre i sense cafeïna), a cap, mai, hi ha refrescos sense sucre. Val, pots beure sucs de fruites, orxates o batuts de xocolata, però qualsevol nutricionista et dirà que contenen cullerades de sucre que no les fan gaire més saludables que un got de cervesa. No sé quantes aigües he demanat aquest estiu per les terrasses dels bars del meu poble.
L’altre dia en una boda on hi havia una taula magnífica de formatges, després d’haver preguntat quins eren de llet pasteuritzada (dos), vaig dir al meu company:
–És que no em ve gust el formatge així, aspriu.
–El vols amb una llesqueta de pa amb tomata?
–No, el vull amb una copa de vi.
L’alcohol és perillós, i tant. L’alcohol pot arruïnar vides i ho fa. Et pot engegar un endemà enlaire i deixar-te catatònic perquè la nit anterior t’has begut una copa que ja no calia. És cert, a tots ens ha passat, i la ressaca no l’enyoro gens. Gens. Però una copa de bon vi per fer companyia a un àpat, a una conversa, a un moment… Crec que seré molt més conscient del valor que té quan en pugui tornar a beure allà callà.
