Un sueño en la Champagne

Vaig saber per primera vegada de l’amic Jordi Melendo a finals dels anys vuitanta. Em va caure a les mans el seu llibre Els nostres caves (1987) i em va sorprendre que un jove de 20 anys, la mateixa edat que jo tenia en aquell moment, pogués escriure i publicar un llibre. Després vaig seguir alguns dels seus articles al diari El 3 de vuit, el setmanari comarcal del Penedès, on ell escrivia des dels 17 anys. Vaig llegir el seu següent llibre, El Penedès. Els cellers, les caves i la bona taula (1991) i vaig saber que era president de l’associació Joves Amics del Vi, posteriorment de la Federació Espanyola de Joves Amics del Vi, i finalment president i fundador de la Fédération Internationale des Jeunes Amis du Vin.

fotoAmb els anys, en Jordi Melendo ha publicat nombrosos articles en revistes com Bouquet, La Setmana Vitivinícola i Verema, i ha publicat set o vuit llibres sobre vi, cava i xampany. Però sempre he tingut la sensació que estava “desaparegut”, i que aquella “jove promesa” continuava fent bona feina des d’algun lloc, sense el reconeixement que es mereixia. Per això, quan vaig veure que publicava Un somni a la Champagne (2010), vaig sentir l’alegria del retrobament, la satisfacció d’ubicar-lo en un lloc de prestigi i també una gran curiositat per la seva trajectòria durant aquests anys. I he de confessar que també m’esperava la història que he llegit.

En les seves pròpies paraules: “El negociant de vins Christopher Cannan, fundador de Europvin, em va tractar personalment com si fos un gran comprador de vins, quan no tenia més de 20 anys. Totes les visites que he fet a la Champagne han tingut com a denominador comú l’extraordinària hospitalitat de les seves gents. Després de tot aquest cicle de viatges i visites, ja tenia clar el projecte d’elaborar la meva pròpia cuvée de Champagne. Vam entrar a la casa de Pierre i Martine. A la mateixa casa m’havien disposat una de les habitacions de convidats, que a partir d’aquell dia es va convertir en la meva habitació a la Champagne. Al principi, allò que se’m donava millor era netejar les caixes de plàstic de la verema, així que els meus companys em van batejar com “chef laveur des caisses” Poc després va néixer  el Phillip Gonet Cuvée Jordi Melendo, el primer Champagne que porta el nom d’un espanyol, un Blanc de Blancs, Grans Cru 100%, elaborat amb una selecció especial de raïms de chardonnay de les vinyes de Côte des Blancs, al cor de la Champagne, que avui té 92 punts Peñín i un preu de 49,50 euros l’ampolla.

images-cms-image-000000157L’any 2011, en Jordi Melendo va guanyar el concurs Ambassadeur du Champagne, que organitza el Comitè Champagne-CIVC. Poc després va publicar el llibre Historias del Champagne: Maisons y Vignerons, el primer llibre sobre el champagne escrit en llengua espanyola. L’any 2013 va rebre el premi Terres et Vins de Champagne i va ser elevat al grau d’Officier de l’Ordre des Coteaux de Champagne, de la qual ja havia estat investit com a Chevalier. L’any 2014 va rebre el Diploma d’Honor de la Corporation des Vignerons de Champagne. I aquest mateix any va publicar la Guía Melendo del Champagne 2014.

No he tingut mai el plaer de conèixer personalment al periodista barceloní Jordi Melendo. Però sento per ell un gran afecte i una gran alegria pel seu somni realitzat a la Champagne. Us recomano llegir Un sueño en la Champagne perquè és una història senzilla, àgil i molt humana. Carregada d’inseguretats i incerteses, de somnis i realitats, i sobretot de sentiments. Una història de superació personal, emocionant i emotiva, escrita des del cor, que a mi també m’ha arribat al cor i m’ha posat els ulls plorosos en més d’una ocasió.

La pregunta és per què un jove periodista barceloní enamorat del Penedès acaba essent el gran ambaixador del champagne, en espanyol, per Espanya i Llatinoamèrica?

La resposta transpira per tot el llibre. “Deixant a banda les excepcions que confirmem la regla –al Penedès tinc grandíssims amics– molta gent m’ha fet sentir sempre com un intrús. Diuen que ningú és profeta a la seva terra i jo no ho he estat al Penedès, possiblement perquè també és la meva terra… Havia intentat entrevistar a molt cuiners i sommeliers, la majoria dels quals, potser per la seva obsessió de ser mediàtics, oblidaven les peticions d’aquells que no consideraven al seu nivell… El director general adjunt d’un dels principals productors de cava em va dir que si buscava una feina, només el tenia que trucar. Ho vaig fer en vàries ocasions i mai em va atendre… Un altre empresari em va dir que per treballar al Penedès, viure a Barcelona era un inconvenient. Un viticultor de Les Cabanyes, a qui li vaig demanar treballar a la verema, em va denegar la petició perquè cada any venia a la verema la mateixa família des d’Andalusia, i la presència d’estranys els podia incomodar. Volia tenir un cava amb el meu nom. Així va néixer el cava Jordi Melendo, que elaborava un celler del Penedès. La història hauria anat bé si no fos perquè els qui jo pensava que serien els meus principals clients no me’l van comprar, i alguns dels pocs que me’l van comprar no me’l van pagar”.

Seria difícil elaborar la meva pròpia cuvée de Champagne, ja que a França no deixaria de ser un intrús i a casa un renegat… Una de les coses que més he après és que allò que en un moment donat pot ser un fracàs, en el futur por ser una cosa bona. Si alguna d’aquestes coses m’hagués anat bé, hauria estat un impediment per assolir el que ara he assolit… Moltes coses havien canviat a la meva vida, però ja no em sentia estrany en aquella terra, i això em donava fortalesa per tampoc sentir-me estrany a la meva. A través de la Champagne i a través del champagne havia trobat allò més important de la meva vida: m’havia trobat a mi mateix”.